Malalties autoimmunes
La disfunció del nostre sistema immunitari en el reconeixement de les estructures, cèl·lules o proteïnes de l’organisme és responsable de l’aparició de malalties autoimmunes sistèmiques. Les anomenem autoimmunes perquè, de manera equivocada, la resposta immunitària es dirigeix contra el mateix organisme, i sistèmiques perquè afecten diferents òrgans i sistemes com el pulmó, el ronyó o el sistema nerviós, al marge de la ja coneguda afectació musculoesquelètica.
En els últims anys, la millora en el coneixement d’aquestes malalties ha permès que es diagnostiquin correctament de manera precoç, cosa que fa possible la instauració d’un tractament apropiat a fi de reduir els danys que produeixen.
És precisament la modulació del sistema immunitari, la principal estratègia terapèutica per aproximar-nos a aquestes malalties. Els diferents immunodepressors o l’ús de molècules dirigides davant de components clau del sistema immunitari permeten restaurar, fins a cert punt, o almenys minimitzar la resposta immunitària anòmala pròpia d’aquests trastorns. Emprar assenyadament aquests tractaments farà possible en un futur immediat administrar una teràpia personalitzada i de precisió a les i als pacients que les pateixen.
Les vasculitis en les seves diferents formes segons afectin vasos de diferent calibre, el lupus i la síndrome antifosfolipídica, l’esclerodèrmia o les miopaties inflamatòries són, entre d’altres, algunes de les malalties autoimmunes sistèmiques clàssiques.