Proves cutànies d'al·lèrgia
Les proves cutànies són la tècnica més freqüentment utilitzada per a iniciar un diagnòstic d'al·lèrgia. Després d'una història clínica minuciosa, es decideix quines proves cutànies poden ser útils, segons el cas.
Les proves cutànies d'al·lèrgia serveixen per comprovar si un pacient està "sensibilitzat" a una determinada substància, és a dir, si el seu organisme reconeix i reacciona en entrar en contacte amb allò. Aquestes proves NO DIAGNOSTIQUEN una al·lèrgia; només si són positives i s'acompanyen d'uns símptomes compatibles amb al·lèrgia, ens ajuda a fer el diagnòstic.
Existeixen dos tipus de proves principals:
- Proves intraepidèrmiques (o prick test): es col·loca una gota d’una substància a sobre la pell i suaument es punxa a través d’ella, amb una llanceta petita
- Proves intradèrmiques: s’injecta una quantitat molt petita de la substància diluïda, a la capa més superficial de la pell. Si el pacient està “sensibilitzat”, es provocarà una reacció local amb picor, envermelliment, inflor... Aquesta reacció es compara amb la del sèrum fisiològic (control negatiu que no ha de provocar reacció) i la histamina (control positiu que si ha de reaccionar)
Riscos
El risc amb aquestes proves és molt baix. Només en pacients extremadament al·lèrgics, i normalment amb les proves de medicaments, hi ha cert risc de fer una reacció al·lèrgica greu i generalitzada.
Alternatives
En alguns casos es poden fer analítiques que avaluen la sensibilització en sang.
Professionals relacionats
- Victòria Cardona Dahl
- Mar Guilarte Clavero
- Olga Luengo Sánchez
- Moisés Labrador Horrillo
- Anna Sala Cunill
- Cristina Blasco Velero
- Teresa Garriga Baraut
- Blanca Vila Indurain
- Emilia Cid Rodríguez