Arteriografia

Com es fa?

L’equip sanitari que realitza la prova accedeix a les artèries dels pacients mitjançant uns tubs llargs que ens permeten arribar a gairebé qualsevol part del cos, els anomenats “catèters”. Per fer-ho, cal punxar l’artèria o fer-hi una petita intervenció quirúrgica. Habitualment, s'utilitza l'artèria femoral, a la zona engonal. En alguns casos, es pot punxar l'artèria humeral, situada al braç o l'axil·lar.

A través del catèter, s’injecta un contrast radiològic que emplena les artèries i permet veure com funcionen amb raigs X. La punció es fa amb anestèsia local, per evitar molèsties.

Generalment, la prova dura de 30 a 60 minuts i, en acabar l'exploració, es col·loca un apòsit compressiu. Un cop feta la prova, els pacients han de reposar al llit durant un període de 6 a 24 hores, segons les indicacions mèdiques. 

Riscos

Com qualsevol mena d’acte quirúrgic, l’arteriografia comporta una sèrie de conseqüències i possibles complicacions, normalment menors i que desapareixen o milloren amb el temps.

• Hematomes en el lloc de la punció o incisió. Dolor local.
• Els associats a l'anestèsia
• Complicacions derivades de l'ús de contrastos radiològics, com ara reaccions al·lèrgiques
• Disseccions o oclusions de les artèries manipulades que poden requerir tractament amb anticoagulants o una intervenció quirúrgica
• Lesions nervioses o venoses per causa de la punció directa d’aquestes estructures durant la prova
• Problemes relacionats amb la col·locació del dispositiu i possibles desplaçaments
• En cas d’hemorràgia, poden ser necessàries transfusions de sang o hemoderivats