Consells per a pacients amb dolor crònic, fibromiàlgia i fatiga crònica des de l’àmbit de la neurociència del dolor

Per què sentim dolor

Sentim dolor quan el cervell “ha arribat a la conclusió” que està en perill i que ha de fer-hi alguna cosa, que en algunes ocasions consisteix a activar l’anomenat “programa de dolor”. En aquest context és clau descobrir per què el cervell arriba a la conclusió que hi ha una amenaça.

Sentir dolor no sempre significa que hi ha un dany o lesió. Podem sentir-ne sense que hi hagi un dany. Per exemple, quan veiem que el nostre fill/a cau i es fa mal. Però també pots tenir dany sense dolor, alguna vegada t’ha sortit un blau i no recordes quan te l’has fet?

La intensitat del dolor no està relacionada amb la quantitat de dany que hagin pogut patir els teixits. Un mateix cop, fa sempre igual de mal? Els punts d’una cesària, fan sempre el mateix mal?

El dolor el genera el cervell, no es troba als teixits. En el cos tenim “sensors de perill” que envien senyals al cervell, que usarà la informació i altres factors per decidir si activa el programa de dolor a o la fatiga.

Sempre és el cervell qui decideix què genera i què no genera dolor. En el 100% dels casos, si creu que està amenaçat ho decidirà en funció de diverses variables: context, experiències prèvies, creences, emocions, etc.

El dolor en pacients amb fibromiàlgia i fatiga crònica

Els pacients amb fibromiàlgia i síndrome de fatiga crònica poden arribar a experimentar més dolor de l’habitual o dolor davant d’estímuls que no acostumen a generar dolor, com ara una carícia.

Aquests processos es produeixen perquè el cervell activa el programa de dolor o fatiga per protegir l’individu del perill que creu que hi ha, fins i tot quan en realitat no existeixi, ja que el cervell interpreta de forma errònia la realitat. 

El dolor sempre és real, no es provoca conscientment, ni s’inventa, ni és producte de la imaginació. No és un problema psicològic. Qui pateix fibromiàlgia o fatiga crònica no n’és responsable; però sí que ho és d’implicar-se en el tractament amb estratègies actives.

El primer pas cap a la millora és entendre què li passa al teu cervell i què està causant el teu dolor. No deixis que el dolor sigui la guia de la teva vida i condicioni tot el que podries fer.