Sistemes de nebulització per a pacients amb fibrosi quística

La falta d’eliminació efectiva de la mucositat inicia i exacerba la malaltia pulmonar de la fibrosi quística i dona lloc a la incapacitat de prevenir i erradicar de forma efectiva la infecció bacteriana.

A la fibrosi quística la teràpia inhalada millora:

• Les propietats i la mobilitat de la mucositat
• La hidratació de la superfície de la via aèria
• L’aclariment mucociliar i la funció pulmonar

L’aerosolteràpia

És una modalitat de tractament basada en l’administració de substàncies en forma d’aerosol per via inhalatòria. Un aerosol és una suspensió estable de partícules sòlides o líquides en l’aire, com l’oxigen.

L’avantatge principal de l’aeroteràpia és que l’aerosol es diposita directament en el tracte respiratori, cosa que permet més concentracions de la substància convertida en aerosol a l’arbre bronquial i pulmonar i amb menys efectes secundaris que si es fa servir la via sistèmica.

Tipus de sistemes de nebulització més utilitzats en fibrosi quística

Un nebulitzador és un dispositiu utilitzat per administrar solucions o suspensions de fàrmacs, en forma líquida, via inhalatòria a través d’una mascareta o d’una pipeta (en funció de les preferències personals del pacient i les indicacions del personal mèdic).

Els nebulitzadors poden classificar-se segon el tipus de compressor que fan servir per generar les partícules que han d’inhalar. Són preferibles els models que són fàcils de muntar i desmuntar per als pacients.

Actualment es distingeixen tres tipus de nebulitzadors:

• Els nebulitzadors neumàtics o tipus “jet” són els més utilitzats en la pràctica clínica i tenen una mida variable. El nebulitzador funciona generalment per mitjà d’aire comprimit o oxigen que hi entra a través d’un petit orifici. L’augment de la velocitat de l’aire provoca una caiguda de pressió que succiona el líquid que s’ha de nebulitzar a través d’un tub d’alimentació cap a la sortida a gran velocitat i en petites gotes.
• Els nebulitzadors ultrasònics. El seu funcionament es basa en aplicar a un vidre de quars un corrent elèctrica d’alta freqüència, que dona lloc a una vibració que es transmet a un mitjà líquid i aquest la transmet a la substància que es nebulitzarà i així s’aconsegueix produir un efecte vapor o boira. Un cop produït l’aerosol és arrossegat per un flux d’aire cap al pacient. 
• Els nebulitzadors de malla. En aquests dispositius l’aerosol es genera en passar el líquid per una malla.

Utilització dels sistemes de nebulització

Els sistemes de nebulització es componen d’una càmera de nebulització on s’introdueix el líquid que s’ha de nebulitzar i es genera l’aerosol, i d’una font d’energia necessària per fer funcionar el nebulitzador.

Un dels riscos associats a l’ús dels nebulitzadors és el de la infecció pulmonar, de manera que el reservori s’ha de netejar molt bé cada vegada que es faci servir.

En acabar una nebulització cal desmuntar totes les peces del sistema per rentar-les amb aigua calenta i sabó. Posteriorment s’han d’aclarir, assecar-se completament a l’aire i s’han de desar en un lloc sec.

Es recomana que la primera dosi d’un fàrmac s’administri a l’hospital per comprovar si apareixen efectes adversos.

El tractament inhalat es dona als pacients i cuidadors i se’ls proporcionarà una bona educació sanitària pel que fa al maneig, funcionament, neteja i el manteniment dels diversos dispositius, així com en la preparació de la medicació, incidint i posant èmfasi en el compliment del tractament.

Passos que s’han de seguir per administrar medicació nebulitzada

• Cal rentar-se les mans
• S’ha de preparar i administrar la medicació de manera correcta i segura: dosi, fàrmac, dia, caducitat.
• Cal preparar i comprovar els sistemes de nebulització.
• Broncodilatador d’acció ràpida (salbutamol amb càmera d’inhalació). S’ha de prevenir el broncospasme.
• S’han d’esperar 15 minuts i a continuació inhalar la medicació prescrita.
• Un cop finalitzada la teràpia, s’ha de seguir una bona higiene i esbandir la boca per evitar infeccions i mal alè.