Radioteràpia

Quan s'ha de fer radioteràpia?

La radioteràpia serveix per tractar alguns tipus de càncer, però no tots. De vegades s’usa com a únic tractament; d’altres, en combinació amb altres tractaments, com la cirurgia o la quimioteràpia. L’objectiu és reduir la mida del tumor abans de la cirurgia o destruir les cèl·lules tumorals després del procediment quirúrgic.

Com es fa?

Per aplicar aquest tractament s’utilitzen l'accelerador lineal i la unitat de cobalt. Mentre duri el tractament, entre 1 i 7 setmanes, els pacients han de venir cada dia a l'Hospital per rebre’l. Durant aquest temps, la dosi total de radiació es reparteix per sessions. La durada de les sessions i el nombre depenen de cada cas.

La radioteràpia actua sobre el tumor i destrueix les cèl·lules malignes, de manera que impedeix que creixin i que es reprodueixin. És una forma de tractament basada en l'ús de radiacions ionitzants que no causa dolor.

Fases del tractament

• Planificació: es col·loca el pacient en posició de tractament al TC (tomografia computada). En alguns casos s’utilitzen suports perquè la posició dels pacients sigui sempre la mateixa. D’altres vegades, s’usa una màscara d'immobilització. Després es fa un TC en la posició en què s'ha d’aplicar el tractament i es dibuixen uns punts de referència.
• Delimitació dels volums de tractament: sobre les imatges del TC, el metge delimita a l'ordinador l'àrea de tractament i els teixits sans que cal protegir. La dosi i el nombre de dosis que cal aplicar, les indica el metge o metgessa.
• Dosimetria física: el físic realitza els càlculs adequats perquè el tractament es pugui realitzar segons les indicacions del metge.
• Verificació del tractament: un cop planificat el tractament, els pacients acudeixen a la unitat de tractament, i en la mateixa posició en què es va fer el TC de planificació, es realitzen unes radiografies amb l'accelerador. Mitjançant aquestes imatges, es confirma que el pla és el correcte.
• Tractament: consisteix en diverses sessions de curta durada, habitualment diàries, de dilluns a divendres. Es descansa els dissabtes, diumenges i festius. En cada sessió de tractament es reprodueix la mateixa posició. Durant el tractament el pacient és monitorat per càmera de vídeo i micròfons, per atendre qualsevol incidència i davant la possibilitat d'interrompre el tractament. Periòdicament, es poden fer radiografies de control.
• Seguiment durant el tractament: els pacients solen fer una visita setmanal al metge, en la qual s'avalua la tolerància al tractament i els possibles efectes aguts de la radiació.

Riscos

El tractament de radioteràpia pot causar una sèrie d'efectes secundaris que apareixen en el curs del tractament, en la part del cos que s'està irradiant. Són diferents en cada persona, i de més o menys intensitat. Són més forts si rep quimioteràpia durant la radioteràpia. Els efectes més freqüents són canvis en la pell i cansament I, també,  nàusees i vòmits, caiguda del cabell en l'àrea tractada, inflamació a la boca, manca de saliva, dificultat per empassar-se aliments, diarrea o molèsties en orina.

El tractament de radioteràpia també pot causar una sèrie d'efectes que apareixen anys després del tractament i que es poden fer crònics. Són poc freqüents, però poden aparèixer. Depèn de la part del cos en la qual es va rebre el tractament, la quantitat i la durada de la radioteràpia i de si es va rebre quimioteràpia.

Alguns efectes secundaris tardans són: canvis en el cervell com pèrdua de memòria o dificultat per moure's, infertilitat, edema de braç, canvis a la boca (manca de saliva, càries dental, lesió a l'os) o tumor secundari.