Vall d’Hebron tracta el primer pacient de l’Estat amb una nova CAR-T que obre la porta a persones grans amb limfoma agressiu

Un home de 82 anys, que tracta l’equip de Teràpies Avançades del Servei d’Hematologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, és el primer pacient de l’Estat en rebre la nova teràpia CAR-T liso-cel per a limfoma difús de cèl·lules B grans. Aquesta teràpia, disponible al Sistema Nacional de Salut des del mes d’abril, arriba a Espanya de la mà de Bristol Myers Squibb (BMS) i serveix per tractar els dos linfomes no-Hodking més freqüents, el limfoma fol·licular i el limfoma de difusió de cèl·lules B grans (Ldcbg). 

Segons dades de la Sociedad Española de Oncología Mèdica (SEOM), a Espanya es diagnostiquen cada any més de 10.000 limfomes no Hodgkin. Dins d’aquest grup, el limfoma difús de cèl·lules B grans és el subtipus més freqüent. Representa aproximadament un de cada tres casos, això es tradueix en què cada any es diagnostiquen prop de 4.000 pacients. Afecta sobretot persones adultes i d’edat avançada i s’origina en els limfòcits B, cèl·lules clau del sistema immunitari. Entre els símptomes més freqüents hi ha la fatiga, la inflamació dels ganglis, la sudoració nocturna i la febre.  

De manera metafòrica, aquest tipus de limfoma actua com un tigre, perquè és ràpid i agressiu, però té possibilitats de tractament. “És un dels limfomes agressius amb millor resposta terapèutica i, en molts casos, amb possibilitats de curació”, destaca el Dr. Pere Barba, cap de la secció de Teràpies Avançades de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Així i tot, entre el 30 i 40% dels pacients no respón a la primera línia de tractament o recau, normalment al primer any, després d’haver obtingut una resposta inicial. En aquests casos, noves opcions com la CAR-T són clau. Els assaigs amb liso-cel mostren taxes de curació d’entre el 40% i el 50% amb una sola infusió. “Un dels principals avantatges és la menor toxicitat, que permet oferir-la a pacients vulnerables o d’edat avançada”, afegeix.

La teràpia CAR-T és un exemple de fins a quin punt la medicina està reprogramant les seves pròpies eines. El tractament consisteix a extreure limfòcits T del pacient, modificar-los genèticament en un laboratori perquè reconeguin el tumor i tornar-los a administrar perquè el destrueixin de manera dirigida. “El procés comença amb una afèresi i la fabricació de les cèl·lules dura entre quatre i cinc setmanes”, explica la Dra. Cecília Càrpio, adjunta del Servei d’Hematologia. El resultat és una estratègia que combina immunoteràpia, teràpia dirigida i enginyeria genètica en un sol procediment, que en tenir bona tolerància a aquest constructe, permet fer el tractament i la monitorització de manera ambulatòria. En una sola frase es pot descriure com un “autrotrasplantament de limfòcits T modificats genèticament”.

Més enllà del valor clínic, el cas simbolitza un canvi de mirada. Vall d’Hebron ha incorporat de manera estructural l’atenció a la fragilitat i a l’edat avançada en la presa de decisions mèdiques, amb l’objectiu d’oferir opcions terapèutiques també als pacients més grans. L’arribada de tractaments amb millor perfil de seguretat, com liso-cel, permet ampliar l’accés a alternatives potencialment curatives en un grup de pacients que tradicionalment havia quedat al marge.
Des de la posada en marxa del programa de teràpies avançades, el centre ha tractat uns 500 pacients amb CAR-T i s’ha consolidat com un dels referents a Espanya en aquest àmbit. En els últims anys, la teràpia s’està avaluant més enllà de les malalties de la sang i s’està investigant en altres tipus de tumors (sòlids), malalties sistèmiques autoimmunes com el lupus eritematós sistèmic i malalties neurològiques com l’esclerosi múltitple.