Una nova immunoteràpia basada en virus modificats presenta resultats prometedors en pacients amb melanoma avançat

Aquest cap de setmana s’han presentat al Congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica (ASCO), que se celebra a Chicago del 29 de maig al 2 de juny, dos estudis que reforcen el potencial de la immunoteràpia oncolítica basada en virus modificats, com RP1, com a una nova estratègia terapèutica prometedora contra el melanoma avançat i altres tumors metastàtics.

Què és la immunoteràpia oncolítica?

Es tracta d’una estratègia terapèutica innovadora basada en l’ús de virus modificats al laboratori capaços d’infectar i destruir de manera selectiva les cèl·lules tumorals, respectant el teixit sà. A més del seu efecte directe sobre el tumor, aquests virus són capaços  d’activar el sistema immunitari del pacient per tal que reconegui i ataqui les cèl·lules canceroses.

Algunes teràpies oncolítiques de nova generació, com RP1 o RP2, han estat dissenyades per produir molècules inmunoestimuladores dins del tumor, potenciant encara més la resposta immunitària antitumoral i afavorint un efecte sistèmic en front a la malaltia metastàtic.

Noves estratègies terapèutiques

El melanoma representa únicament entre el 1% i el 4% de tots els càncers de pell, però és responsable de major part de les morts associades a aquest tipus de tumors per la seva elevada capacitat de disseminació. A Espanya es diagnostiques al  voltant de 8.000 nous casos cada any i la seva incidència continua augmentant, especialment entre adults joves i de mitjana edat.

L’arribada de la immunoteràpia fa aproximadament una dècada, amb tractaments basats en inhibidors de punts de control immunitari com els anti-PD-1 i anti-CTLA-4, ha transformat de forma radical el pronòstic del melanoma avançat, ha permès respostes duradores i supervivències perllongades en més del 45% dels pacients a 10 anys de seguiment.

“No obstant això”, explica la Dra. Eva Muñoz-Couselo, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Melanoma i Altres Tumors Cutanis del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que ha participat en els dos estudis presentats a Chicago, “els pacients el melanoma dels quals progressa després de la immunoteràpia convencional continuen tenint opcions terapèutiques limitades, motiu pel qual continua sent fonamental investigar i desenvolupar noves estratègies de tractament”.

Supervivència global del 45% als tres anys

En aquest context, l’assaig clínic IGNYTE avalua l’activitat antitumoral i l’eficàcia de la combinació de RP1 amb nivolumab en pacients amb melanoma avançat que havien progressat prèviament a la immunoteràpia convencional. L’estudi va incloure 140 pacients, molts d’ells amb malaltia avançada i resistència prèvia a tractaments immunoterapèutics.

Durant el Congrés ASCO 2026, el Dr. Michael K. Wong, del Roswell Park Comprehensive Cancer Center de Buffalo (Nova York), ha presentat els resultats de supervivència global de l’estudi després de tres anys de seguiment.

“Després d’una mediana de seguiment de tres anys, la taxa de supervivència global va assolir el 45,1%, amb una mediana de supervivència de 32,2 mesos, uns resultats especialment rellevants en una població amb melanoma resistent a la immunoteràpia”, explica la Dra. Eva Muñoz-Couselo. “A més, destaca la diferència observada entre els pacients que van respondre al tractament, la supervivència dels quals als tres anys va arribar al 81,8%, davant del 21,1% en aquells que no hi van respondre”.

Injeccions intratumorals en metàstasis viscerals

La Dra. Eva Muñoz-Couselo també ha participat en un estudi centrat en la seguretat i la viabilitat de les immunoteràpies oncolítiques RP1 i RP2 administrades mitjançant injecció intratumoral en metàstasis viscerals. Els resultats s’han presentat en format pòster científic durant aquesta edició d’ASCO.

Els tumors viscerals són aquells que es desenvolupen o s’estenen a òrgans interns com el fetge, els pulmons, el pàncrees o els ronyons. Es tracta de lesions especialment complexes de tractar a causa de la seva localització profunda i de la possible afectació de funcions vitals.

“En aquest estudi hem avaluat l’administració directa d’immunoteràpia oncolítica dins de metàstasis hepàtiques i pulmonars, una estratègia tècnicament complexa però potencialment molt prometedora”, explica la Dra. Muñoz-Couselo.

En total, es van realitzar 665 injeccions intratumorals en 105 pacients. “Els resultats mostren que aquest tipus d’administració directa en tumors profunds és factible i presenta un perfil de seguretat comparable al de procediments habituals com les biòpsies”, assenyala l’especialista. “A partir d’aquí serà fonamental continuar investigant per confirmar l’activitat antitumoral i el possible benefici clínic d’aquesta estratègia, que podria convertir-se en una nova oportunitat terapèutica per a pacients amb tumors avançats i opcions limitades de tractament”.

“En conjunt, aquests dos estudis reforcen el potencial de les teràpies basades en virus modificats per activar el sistema immunitari, superar mecanismes de resistència a la immunoteràpia convencional i ampliar les opcions terapèutiques disponibles per a pacients amb càncer avançat”, conclou l’oncòloga.