Vall d’Hebron posa en marxa la primera Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult de l’Estat

Els telòmers són regions d’ADN altament repetitiu que protegeixen els extrems dels cromosomes. Van ser descoberts l’any 1961 pel científic nord-americà Leonard Hayflick, conegut per esbrinar que les cèl·lules mare humanes in vitro es divideixen només unes 50 vegades abans de perdre la capacitat de continuar fent-ho: en cada divisió, s’escurcen els telòmers. Tot i que l’anomenat “límit de Hayflick” ha estat matisat per investigacions més recents, l’estudi dels telòmers és un tema candent en genètica. Les telomeropaties, que radiquen en tenir uns telòmers més curts de l’habitual a causa de mutacions genètiques, poden comportar el debut prematur de malalties associades a l’envelliment, com les neoplàsies hematopoètiques, malalties pulmonars com la fibrosi i patologies hepàtiques, així com algunes malalties ginecològiques com el papil·loma i immunodeficiències.

“El 2021, vam posar en marxa la Unitat de Diagnòstic i Assessorament Genètic Hematològic a Vall d’Hebron, la primera de l’Estat, per buscar individus sans amb determinades mutacions a la sang que els predisposa a partir malalties hematològiques malignes i, en algunes ocasions, cardiovasculars i donar-los consell genètic. Mentre desenvolupaven aquesta activitat, vam detectar pacients amb telomeropaties, defectes genètics que provoquen l’escurçament inusual dels telòmers”, explica la Dra. Julia Montoro, hematòloga i cap de la Unitat de Diagnòstic i Assessorament Genètic Hematològic. Amb el mateix equip, que completen la Dra. Sara Torres-Esquius, assessora genètica, i el Dr. Andrés Jérez, hematòleg molecular, van posar en marxa el desembre de 2024 la primera Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult de l’Estat, que atén pacients amb telomeropaties que s’han manifestat a l’edat adulta i també als seus familiars, sovint individus sans amb determinades mutacions als gens de manteniment dels telòmers. “Quan la malaltia es manifesta en edat pediàtrica, la telomeropatia acostuma a donar la cara d’una manera molt més agressiva, però si està larvada fins a l’edat adulta les persones que les pateixen no presenten trets fenotípics tan distintius i tenen un bon estat de salut general fins que la telomeropatia emergeix, que acostuma a ser a partir dels 30 anys”, afegeix la Dra. Julia Montoro.

Vall d’Hebron ha diagnosticat una trentena de persones, entre individus índexs –els identificats en primer terme o simptomàtics– i els seus familiars. La Unitat disposa d’una consulta en la qual participen, a més de professionals dels serveis d’Hematologia i Genètica, professionals de Pneumologia, Hepatologia, Otorrinologia, Dermatologia i Cirurgia Oral i Maxil·lofacial. Un cop diagnosticats els pacients simptomàtics amb telomeropaties, la nova unitat els hi fa un seguiment personalitzat per tal de detectar com més aviat millor l’aparició de malalties associades a la telomeropatia i així millorar la supervivència i qualitat de vida dels pacients. A més, porta a terme un estudi genètic dels seus familiars, per tal de detectar aquells on la telomeropatia pugui estar latent. 

“Ser portador d’una mutació als gens de la biologia dels telòmers no significa necessàriament haver de patir una malaltia, però és important disposar d’aquesta informació de cara a la prevenció i també per donar assessorament genètic als pacients en cas que vulguin tenir fills”, exposa la Dra. Sara Torres Esquius, que porta a terme una consulta preparatòria de la prova genètica amb les famílies i una posterior a la seva realització per explicar-los amb anterioritat la importància i implicacions que té el test i, un cop fet, explicar-los detalladament els resultats. A més del test genètic, també es porta a terme una exploració física dels pacients i un arbre genealògic per rastrejar antecedents familiars. “El diagnòstic de les telomeropaties va de la mà dels avenços en l’àmbit de la genètica i és important, ja que fins fa uns anys només es diagnosticava la malaltia que en derivava, però no la causa subjacent. També des del punt de vista del tractament, si un pacient amb telomeropatia desenvolupa una neoplàsia i ha de rebre quimioteràpia, per exemple, presenta especifitats, si requereix un trasplantament al·logènic de progenitors hemopoètics, convé que el donant no sigui un familiar portador de la mateixa condició”, afegeix la Dra. Sara Torres.

Primer manual sobre la predisposició germinal a neoplàsies hematològiques en adults

La Unitat d’Alteració en la Biologia dels Telòmers de l’Adult celebra un comitè cada quinze dies, on analitzen els casos de forma multidisciplinària. També ha liderat el redactat de la primera guia sobre predisposició germinal a neoplàsies hematològiques de l’Estat, ‘Manual per al diagnòstic i atenció clínica en la predisposició germinal a neoplàsies hematològiques’, editat per la Societat Espanyola d’Hematologia i Hemoteràpia. El capítol sobre telomeropaties ha estat coordinat per la Dra.  Luz Uria-Oficialdegui, del servei d’Hematologia i Oncologia Pediàtriques.

“Posem tota la nostra expertesa en el consell genètic, detecció i tractament dels individus amb mutacions germinals/hereditàries que els predisposen a patir malalties hematològiques malignes al servei dels i les pacients amb telomeropaties”, resumeix el Dr. Andrés Jérez, hematòleg molecular i coordinador del ‘Manual per al diagnòstic i atenció clínica en la predisposició germinal a neoplàsies hematològiques’. “També posem el nostre granet de sorra per formar professionals en el coneixement de les telomeropaties, ja que un nombre significatiu dels nostres pacients no presenten sospites clíniques evidents ni història familiar que faci sospitar d’una telomeropatia de base: és un camp nou que s’ha desenvolupat en l’última dècada”, afegeix.

A Vall d’Hebron, els Laboratoris d’Hematologia, integrats als Laboratoris Clínics, formen part també del Servei d’Hematologia i Hemoteràpia, una unió clínic-diagnòstica fonamental en el diagnòstic de patologia complexa, com són les telomeropaties. Els laboratoris d’Hematologia estan integrats al Core dels Laboratoris Clínics, que detecta en fins al 30% dels seus estudis patologies hematològiques en principi no detectades. Són referents en oncohematologia, citologia, citometria, genètica i biologia molecular hematològica, eritropatologia, hemostàsia i hemofília.