Un estudi de Vall d’Hebron apunta que es pot millorar el coneixement de la Comunicació Augmentativa i Alternativa entre el personal sanitari

La comunicació és una de les habilitats fonamentals de l’ésser humà i un dret. Existeixen diverses condicions que poden provocar dificultats en la comunicació oral i limitar la capacitat de ser entesos. Poden ser congènites —com les síndromes de Rett, Down o Angelman, algunes distròfies musculars o malalties mitocondrials—; relacionades amb el neurodesenvolupament, com el trastorn de l’espectre autista (TEA); o adquirides a conseqüència de complicacions perinatals (paràlisi cerebral infantil), malalties degeneratives o dany cerebral adquirit. En l’actualitat, existeixen estratègies i recursos de Comunicació Augmentativa i Alternativa per tal de garantir el dret a la comunicació de persones que presentin dificultats.

Un estudi liderat per l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i publicat recentment a la revista Atenció Primària, posa de relleu que es pot millorar la formació en comunicació augmentativa i alternativa (CAA) entre els professionals sanitaris. La recerca s’ha realitzat amb una mostra de 338 professionals —pediatres, residents de pediatria, personal d’infermeria i residents d’infermeria pediàtrica— que treballen tant en hospitals com en centres d’Atenció Primària.

Els resultats mostren que, tot i que el 90% dels participants atén habitualment infants amb necessitats complexes de comunicació i un 94% ho fa amb infants amb trastorn de l’espectre autista (TEA), només el 22% coneixia el concepte de comunicació augmentativa i alternativa.

Una altra dada rellevant és que el 89% dels professionals enquestats no ha rebut formació prèvia en aquest àmbit. No obstant això, gairebé la totalitat dels participants (un 99%) considera imprescindible rebre capacitació específica en comunicació augmentativa i alternativa per millorar la qualitat de l’atenció i la comunicació amb els infants que presenten dificultats en aquest camp.

Els sistemes augmentatius i alternatius de comunicació (SAAC) ajuden les persones amb dificultats per parlar a expressar-se i relacionar-se. N’hi ha de molts tipus, i poden classificar-se en dos grans grups: els sistemes sense ajuda, com els gestos o els signes que fa servir la persona; i els sistemes amb ajuda, que fan servir materials o dispositius externs. Entre aquests, destaquen els comunicadors dinàmics (tauletes electròniques amb programari específic). Els missatges que transmeten es poden representar amb fotografies, pictogrames o text, segons les necessitats de cada persona. L’accés al sistema pot ser directe (assenyalar, mirar) o indirecte, amb suports adaptats.

“Aquest estudi revela que és urgent integrar els coneixements sobre la comunicació augmentativa i alternativa tant en la formació inicial com en la formació continuada del personal sanitari”, destaca la Dra. Romy Rossich, pediatra de la Unitat d’Hospitalització Pediàtrica de Vall d’Hebron: “La implantació de sistemes de comunicació augmentativa i alternativa no només facilita la comunicació amb els pacients, sinó que també contribueix a crear un entorn més inclusiu i segur per a les persones amb necessitats complexes de comunicació”, afegeix.

La Dra. Romy Rossich, que ha elaborat l’estudi juntament amb les residents Paula Muyo i Teresa Cabanillas i la logopeda Beatriz Rodríguez, ha posat en marxa a Vall d’Hebron el programa ‘Comunica’t: no parlar no significa no tenir res a dir’, que dona visibilitat i suport als infants i adolescents amb necessitats complexes de comunicació. El programa ofereix estratègies i recursos de Comunicació Augmentativa i Alternativa als nens i nenes ingressats a l'hospital i promociona i fomenta el seu ús en altres àmbits. Actualment, Vall d’Hebron disposta de tauletes electròniques equipades amb programari específic, així com amb taulers i plafons de comunicació amb pictogrames, pensats per als infants hospitalitzats. Aquest material facilita la seva comunicació, afavorint la connexió amb les seves famílies i amb els professionals sanitaris. A més, contribueix de manera significativa al seu benestar emocional, millora l’estat d’ànim i potencia la seva autonomia durant l’estada a l’hospital.