“La Unitat d’Arrítmies de Vall d’Hebron guanyarà perícia gràcies a les estades formatives a l’Hospital General de Massachussets”

Tot i que la literatura romàntica l’ha fet responsable dels afers de l’amor, el cor no està per a romanços. S’ha de concentrar en bategar a un ritme constant per no tenir un ensurt. Quan el cor se salta o afegeix un batec per una alteració en l’impuls elèctric se’n diu arrítmia. Detectar-la i intentar arreglar-la és la feina del Dr. Jaume Francisco, adjunt de la Unitat d’Arrítmies de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron. Per atendre l’augment d’alteracions cardíaques entre la ciutadania, que el Dr. Jaume Francisco titlla d’”epidèmia”, Vall d’Hebron va estrenar el 2021 una Unitat d’Arrítmies amb més capacitat per fer diagnòstics i tractaments. En paral·lel a l’arribada de nova tecnologia, els seus professionals no deixen de formar-se, com el Dr. Jaume Francisco. És un dels deu professionals becats a la primera edició de les estades formatives a centres internacionals d'excel·lència, amb les quals Vall d’Hebron estrena un programa que té per objectiu generar coneixement nou i d’impacte per a l’hospital.

Està a l’Hospital General de Massachussets, l’hospital universitari de Harvard i el centre sanitari amb el programa d’investigació més gran del món. Per fer-se una idea de la seva magnitud, si el programa de la televisió pública catalana, “El Foraster”, que descobreix pobles i viles de Catalunya, va dedicar un capítol a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron per tenir mides de poble, l’Hospital General de Massachussets és una gran ciutat. Té un campus amb més de 30 edificis. Cada dia a Boston, és un aprenentatge per al Dr. Jaume Francisco, però sobretot està formant-se en noves tècniques d’ablació per arrítmies complexes.

- Què t’ha motivat a participar en la I Edició del Programa de Participació en estades formatives a centres d’excel·lència internacional?

-La veritat és que quan vaig veure que l’hospital oferia unes noves beques per completar la formació, no vaig dubtar demanar-les. Quan vaig acabar la residència a Vall d’Hebron, per motius personals i altres variables, no vaig marxar a l’estranger. Ho tenia pendent. I tenir ara accés a una experiència formativa en un centre com l’Hospital General de Massachussets, que compta amb el programa de recerca hospitalària més gran del món, és una oportunitat única i enriquidora en la qual tots sortim guanyant.

- Per què vas escollir el Massachussets General Hospital de Boston?

- El motiu fonamental de la meva estada formativa és aprofundir en noves tècniques d’ablació per arrítmies complexes. Sobretot, treballo arrítimies auriculars. I l’Hospital General de Massachussets és reconegut a tot el món per les seves innovacions en malalties cardíaques, la meva especialitat.  

- Quan a Vall d’Hebron es va inaugura la nova Unitat d’Arrítmies fa dos anys, vau avisar d’un augment d’aquestes alteracions cardíaques per l’estil de vida actual.

- Hi ha una epidèmia d’arrítmies auriculars. Però també s’han augmentat molt els procediments per posar solució. En els darrers anys, hi ha hagut un salt tecnològic important en tècniques d’ablació, algunes d’elles ja les aplique  m a Vall d’Hebron i altres les aplicarem en breu. A l’Hospital General de Massachussets, treballen amb elles i estic ampliant coneixements. També estic aprenent petites modificacions en els procediments que fem habitualment per augmentar l’eficàcia i l’eficiència dels procediments que fem a la Unitat d’Arritmies.

-I tu, què estàs exportant de Vall d’Hebron? 

- Quan estàs en un equip de treball la interacció és mútua. Durant les jornades laborals tenim temps de parlar de moltes coses. Els primers dies de l’estada, parlàvem molt de les similituds i diferències dels dos sistemes de salut. Va servir perquè situessin el nostre hospital com un dels més capdavanters de l’Estat i d’Europa. A més, durant els procediments és habitual trobar-se amb diverses opcions per abordar una situació. Sempre es comenten petits detalls tècnics o alguns aspectes clínics sobre com ho abordaríem a Vall d’Hebron, que espero que també enriqueixi l’equip que m’ha acollit aquí a Boston. Aquestes estades són un win-win.  

-Has vist alguna manera de treballar que podríem importar a Vall d'Hebron per millorar? 

-A més de treballar amb noves tècniques d’ablació, que és l’objectiu principal d’aquesta estada, crec que hi ha detalls que podem plantejar incorporar als nostres protocols per provar de millorar encara més l’eficiència i seguretat dels nostres procediments.

-Per exemple?

-M’ha agradat molt que en tots els procediments es dona molta importància a certes habilitats no tècniques com la realització sistemàtica d’un brief abans del procediment i un debrief al finalitzar, on tothom comenta els aspectes rellevants i impresions. També treballen amb tècniques de “check back” (tornar a comprovar) i “call out” (trucades). Aquests aspectes ja els estem aplicant al nostre centre, però es poden sistematitzar encara més i millorar. Un altre aspecte que m’ha agradat és la forma en la qual combinen l’assistència amb la recerca clínica, com fem amb el Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

-L’Hospital General de Massachussets juga amb l’avantatge de ser un centre dels Estats Units on la cultura de la donació està molt arrelada.

-Possiblement, els recursos de que disposen són més alts. És l’hospital que compta amb el programa de recerca més gran del món. Però hi ha aspectes que són aplicables sense requerir una inversió alta. D’altra banda, podem estudiar alguns aspectes més tècnics dels procediments que realitzem, com per exemple alguna forma diferent d’avaluar l’eficàcia aguda de l’ablació o en algunes modificacions del procediment que permeten possiblement guanyar temps i ser més eficients  

 -Recomanaries l'estada a altres companys de Vall d'Hebron? 

-Clarament, sí. És  una excel·lent oportunitat per créixer professionalment i també personalment. És veritat que, tot i l’ajuda i les facilitats que Vall Hebron brinda amb aquestes beques, requereix un esforç personal, però els beneficis són molts i val molt la pena, sobretot si com el meu cas, no havia tingut una formació i experiència similar prèviament.