L'estudi POSITIVE demostra que les pacients amb càncer de mama que van interrompre la teràpia endocrina per buscar un embaràs no van experimentar taxes de recaiguda pitjors a curt termini

Segons els darrers resultats de l'estudi clínic POSITIVE, coordinat pels grups de recerca SOLTI i Grup GEICAM de Recerca en Càncer de Mama a Espanya, les pacients amb càncer de mama receptor hormonal positiu que interrompen temporalment el tractament endocrí per intentar quedar embarassades experimenten taxes de recaiguda del càncer de mama a curt termini similars a les de les dones que no en pausen el tractament. A més, la majoria de les pacients incloses a l'estudi van arribar a concebre i donar a llum nadons sans. Aquestes dades es presenten en el marc del darrer congrés anual d'aquest any en càncer de mama 2022 San Antonio Breast Cancer Symposium, que se celebra a Texas (EUA).

"Entre el 40 i el 60% de les pacients a qui es diagnostica un càncer de mama als 40 anys o menys estan preocupades per la seva futura fertilitat, sobretot si la malaltia es produeix abans que puguin decidir si volen ser mares o no", afirma l'autora principal de l'estudi, Ann Partridge, MD, MPH, vicepresidenta d'oncologia mèdica a l'Institut del Càncer Dana-Farber i professora de medicina a l'Escola de Medicina de Harvard.

Segons la Dra. Cristina Saura, coordinadora de l'estudi POSITIVE a Espanya, membre de la junta directiva de SOLTI i cap de la Unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Vall d'Hebron i VHIO, "l'estudi POSITIVE es va dissenyar per donar resposta a la preocupació de les dones a qui es diagnostica càncer de mama en edat primerenca, sense haver completat el desig de ser mares i que reben la recomanació de fer un tractament hormonal d'almenys cinc anys. Els primers resultats d'aquest estudi pioner demostren que l'embaràs seria segur per a aquelles dones el tumor de les quals expressa receptors hormonals positius ‒que és el que pot preocupar més per l'augment d'estrògens durant l'embaràs‒ ja que, després de fer-ne un seguiment mitjà de 41 mesos, la taxa de recaigudes en aquestes pacients que van pausar el tractament per quedar-se embarassades dins de l'estudi va ser del 8,9%, enfront d'un 9,2% en pacients de condició equivalent quant a edat i tractament que no ho van fer. El seguiment a llarg termini serà fonamental per corroborar aquestes dades".

Pel Dr. Manuel Ruiz Borrego, co-coordinador de l'estudi POSITIVE a Espanya, membre de la Junta Directiva de GEICAM i cap de la unitat de Càncer de Mama de l'Hospital Virgen del Rocío de Sevilla, "els resultats de l'estudi POSITIVE resolen un dubte molt important per a les dones joves amb càncer de mama precoç i receptors hormonals positius que reben tractament després de la cirurgia i que volen ser mares. Amb els resultats d'aquest estudi, ho poden ser amb certa seguretat, interrompent la teràpia durant un període de temps per reprendre-la després, ja que s’ha comprovat que no hi ha cap diferència entre l'evolució d'aquestes pacients i les que fan el tractament hormonal continu".

Per examinar l'impacte de la pausa de la teràpia endocrina amb l'objectiu de buscar un embaràs, des del desembre del 2014 fins al desembre del 2019, 518 dones de 42 anys o menys amb càncer de mama de receptors hormonals (RH) positius que volien quedar embarassades es van incloure a l'estudi POSITIVE. Abans de pausar el tractament, les dones havien completat entre 18 i 30 mesos de teràpia endocrina adjuvant.
"De 497 dones a qui es va fer seguiment per veure si s'havien quedat embarassades, 317 van donar a llum almenys un fill i van néixer un total de 365 nens", afirma la Dra. Cristina Saura. La Dra. Olivia Pagani, coautora i presidenta de l'estudi en nom de l'International Breast Cancer Study Group (IBCSG), apunta que "les taxes de concepció i de part estaven igualades o eren superiors a les de la població en general". De les dones a les quals es va fer un seguiment de l'estat d'embaràs en l'estudi, el 74% van tenir almenys un embaràs i en el 63,8% es va produir el naixement almenys d'un fill viu. Tal com explica el Dr. Ruiz Borrego, a l'impacte psicològic de la malaltia s'hi afegeix que aquestes pacients veuen limitada la possibilitat de quedar embarassades: "Si una dona rep el diagnòstic de càncer de mama amb 37 o 38 anys i comença un tractament hormonal , a més de la quimioteràpia, en acabar el tractament se situa en els 44-45 anys, una edat en què és més difícil plantejar-se un embaràs", expressa.

A més, a l'estudi es va recomanar encaridament a les participants a l'assaig que reprenguessin el tractament endocrí després d'un intent d'embaràs o un parèntesi de tractament hormonal de dos anys per intentar-ho. Fins ara, el 76% ha reprès la teràpia, han dit els autors.

Segons la Dra. Pagani, "només entre el 5 i el 10% de les pacients joves amb càncer de mama es queden embarassades. Tot i que alguns estudis retrospectius han demostrat que l'embaràs després del càncer és factible i segur, a moltes dones els preocupa que el tractament del càncer de mama dificulti la concepció o que l'embaràs pugui agreujar el càncer de la dona". En aquesta línia i segons la Dra. Saura, "els resultats de POSITIVE són tranquil·litzadors, tot i que qualsevol decisió d'aquest tipus s'ha de prendre juntament amb els professionals de la salut implicats en el seguiment de cada pacient".

La participació espanyola a l'estudi POSITIVE

A l'estudi es van incloure pacients de 116 centres de 20 països; el 23% d'Amèrica del Nord, el 16% d'Àsia/Pacífic i l'Orient Mitjà i el 61% d'Europa, 72 dels quals procedeixen de 18 hospitals espanyols i han estat reclutades a través dels grups de recerca SOLTI i GEICAM.

Els investigadors continuen el seguiment de les participants a l'estudi per avaluar el risc de recidiva al llarg del temps. Han assenyalat que el breu seguiment dut a terme fins avui és una limitació de l'estudi POSITIVE, ja que el càncer de mama amb RH positiu pot reaparèixer anys després del diagnòstic inicial.

L'estudi és promogut i liderat a escala mundial per l'International Breast Cancer Study Group (IBCSG), una divisió de la Fundació ETOP-IBCSG Partners i per Alliance for Clinical Trials a Oncology in North America, en col·laboració amb el Breast International Group (BIG ), que opera a través dels grups SOLTI i GEICAM a Espanya.