Vall d'Hebron desenvolupa noves teràpies basades en la immunoteràpia per tractar el càncer de pulmó

Els últims anys, s’estan produint grans avenços en l’ús de la immunoteràpia per tractar el càncer. En alguns tumors aquest enfocament ja ha donat grans resultats, però en algunes neoplàsies no acabava d’aconseguir resultats, com el cas del càncer de pulmó. El Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), que forma part del Campus Vall d’Hebron, ha presentat aquest dilluns al congrés de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO) els resultats de diferents estudis que avancen en aquesta línia. És el cas de l’estudi IMpower010, que ha aconseguit demostrar que l’ús d’un d’aquests fàrmacs, l’atezolizumab –un anticòs monoclonal–, millora la supervivència lliure de malaltia en pacients de càncer de pulmó ressecat en estadi II-IIIA, PD-L1 positiu després de la cirurgia i quimioteràpia adjuvant. 

Els resultats d’aquest assaig clínic de fase III, multicèntric, obert i aleatoritzat es van avançar en part al congrés de la Societat Americana d’Oncologia (ASCO) del mes de juny. Ara s’ofereixen noves dades ampliades de 1.280 pacients, relatives al temps de recaiguda i els llocs de recidiva, que corroboren la seva utilitat en el context del càncer de pulmó. La Dra. Enriqueta Felip, cap del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) i cap de la Unitat de Càncer Toràcic i de Cap i Coll del Servei d’Oncologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, i qui va ser la investigadora principal de l’assaig, ha estat l’encarregada de presentar aquests nous resultats en un dels simposis presidencials del congrés anual de la Societat Europea d’Oncologia Mèdica (ESMO). Simultàniament a aquesta presentació, també s’han publicat els resultats a la revista The Lancet. 

L’objectiu del tractament adjuvant és reduir el risc de recaiguda i oferir la millor oportunitat de curació. «És la primera vegada que un assaig de fase III demostra que l’ús d’immunoteràpia després de la quimioteràpia adjuvant pot oferir una opció de tractament prometedora que estengui la supervivència lliure de malaltia en pacients amb càncer de pulmó no microcític ressecat en estadi II-IIIA, particularment en persones amb tumors que expressen PD-L1; això podria comportar un canvi en la pràctica clínica i una millora clínicament significativa per a aquests pacients», comenta la Dra. Enriqueta Felip. 

En les noves dades que ara s’han presentat, s’ha pogut veure que en el grup de pacients amb tumors que expressen PD-L1 es produïen recidives del tumor en un 29% dels casos, davant del 44,7% del grup de control. També es va observar que la supervivència lliure de malaltia millorava. Aquesta supervivència en aquests pacients després de dos anys va ser del 74,6% davant del 61% del grup de control. El major benefici amb ateolizumab s’ha observat en el grup de pacients amb tumors que expressen PDL1 en >50%. Aquests resultats són rellevants, ja que obren la porta a poder desenvolupar tractaments més eficaços per a pacients amb aquest tipus de càncer en fases més primerenques. «En canvi, on no hi ha hagut diferències significatives ha estat en els llocs de recidiva, que van ser loco-regionals, és a dir, al pulmó, en un 47% dels casos, i al sistema nerviós central, en un 11%», afegeix la Dra. Enriqueta Felip.

Teràpies dirigides a mutacions 

La Dra. Enriqueta Felip també ha participat com a autora en un altre treball que s’ha presentat en el marc del congrés anual d’ESMO i en el qual s’ha demostrat com el tractament dirigit continua avançant en el tractament del càncer de pulmó. En concret, en l’ús dels anomenats conjugat anticòs-fàrmac, o ADC, per les sigles en anglès, medicaments en els quals un anticòs monoclonal és lligat químicament a un medicament per aconseguir que arribi directament a les cèl·lules tumorals. 

Trastuzumab-deruxtecan és un d’aquests ADC, que ha demostrat una gran eficàcia per tractar el càncer de mama HER2 positiu. «Ara s’està avaluant el seu ús també en pacients amb adenocarcinomes de pulmó que presenten aquest tipus de mutació en HER2, i s’ha vist una activitat molt prometedora», comenta la Dra. Enriqueta Felip, una de les autores de l’assaig DESTINY-Lung01, que avalua precisament l’ús d’aquest medicament en pacients de càncer de pulmó de cèl·lules no petites amb mutació de HER2 i els resultats del qual es presenten a ESMO, a més de publicar-se de manera simultània a The New England Journal of Medicine. 

Els resultats han mostrat que el fàrmac aconseguia una taxa de resposta de fins al 54% en aquests pacients, una xifra molt significativa, si es té en compte que aquesta població en l’actualitat no disposava de tractaments aprovats. També es va poder veure que la supervivència lliure de progressió arribava als 8,2 mesos i la mitjana de supervivència als 18 mesos.

Teràpies combinades per millorar els resultats 

Un camp que també s’està explorant amb notables resultats és el de la combinació de diferents tractaments amb l’objectiu de crear sinergies entre ells que en millorin els resultats. Es tracta de fer servir medicaments que ja han demostrat la seva utilitat i veure com es pot aconseguir potenciar-ne els efectes. És el cas de durvalumab, un anticòs monclonal anti-PDL1 que en estudis anteriors havia demostrat que aportava un benefici significatiu i sostingut, tant en supervivència global com en supervivència lliure de progressió després de quimio-radioteràpia. 

Ara, a ESMO, s’han presentat dades preliminars d’un nou estudi de fase 2 aleatoritzat, el COAST, que compara l’ús de durvalumab en monoteràpia o en combinació amb agents innovadors com a tractament de consolidació en pacients amb càncer de pulmó no microcític en estadis III localment avançats, irressecables després d’haver completat quimio-radioteràpia amb intenció radical. «Les dades que hem obtingut suggereixen que l’ús combinat de durvalumab, tant amb oleclumab com amb monalizumab, podria proporcionar un benefici clínic addicional en aquesta població de pacients amb càncer de pulmó», explica el Dr. Álex Martínez, metge oncòleg del Grup de Tumors Toràcics i Càncer de Cap i Coll de VHIO. 

En concret, es va poder veure que les dues combinacions van augmentar numèricament la taxa de resposta objectiva en comparació amb l’ús de durvalumab en monoteràpia. «Tot i que la taxa de resposta objectiva pot proporcionar una mesura primerenca d’activitat clínica, la supervivència lliure de progressió és una mesura més significativa del benefici clínic en els pacients, després de la quimio-radioteràpia. A l’estudi, la supervivència lliure de progressió va millorar de manera significativa amb les dues combinacions, davant de durvalumab en monoteràpia, separant les corbes de manera primerenca», afegeix el Dr. Álex Martínez, que assenyala que, tot i això, els resultats s’han d’avaluar amb precaució, a causa de les petites dimensions de la mostra de l’estudi, però que en tot cas es va poder veure que el perfil de seguretat dels dos braços experimentals de combinació va ser, en general, similar al de durvalumab en monoteràpia.