Vall d’Hebron participa en el desenvolupament del primer fàrmac efectiu en un subtipus de GIST orfe de tractament

Un estudi multicèntric internacional en què ha participat el Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO) demostra la seguretat i l’eficàcia de l’avapritinib, una nova teràpia dirigida del tipus inhibidor tirosina-cinasa, en el tractament dels tumors avançats de l’estroma gastrointestinal (GIST) amb la mutació PDGFRA D842V. La importància d’aquest treball rau en el fet que fins avui aquests pacients no comptaven amb cap tipus de tractament efectiu, i tenien una supervivència de tot just un any. Ara, aquesta nova teràpia ha aconseguit resultats efectius en la pràctica totalitat d’aquests pacients.

The Lancet Oncology ha publicat els resultats d’aquest assaig, l’investigador principal del qual és el Dr. Michael Heinrich, de l’OHSU Knight Cancer Institute de Portland, als Estats Units. L’únic investigador espanyol que hi ha participat, el Dr. César Serrano, oncòleg mèdic de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i cap del Grup de Recerca Translacional en Sarcomes del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia (VHIO), ha format part de l’equip internacional que ha desenvolupat aquest assaig clínic.

"Això suposa un pas més en el desenvolupament de la medicina de precisió en el càncer. Novament hem aconseguit que una mutació concreta es converteixi en una diana terapèutica que ens ha permès desenvolupar un tractament efectiu", explica el Dr. César Serrano.

Encara que aquest assaig encara és un fase I, en el qual se n’avalua la seguretat, els resultats tan positius que s’han obtingut conviden a l’optimisme. "Aquest nou fàrmac ha estat aprovat recentment per l’Administració d’Aliments i Medicaments dels Estats Units (FDA) i actualment es troba en fase de revisió per part de l’Agència Europea del Medicament (EMA). L’aprovació per part de les autoritats sanitàries és una fita en l’oncologia perquè es convertirà en el primer tractament per als pacients amb GIST que presenten aquesta mutació”, va explicar el Dr. Serrano.

Pacients orfes de tractament

El GIST, un tipus de sarcoma, és un tumor molt poc freqüent, la qual cosa condiciona la dificultat de dur a terme estudis clínics i trobar fàrmacs actius. Això repercuteix en el pronòstic dels pacients. Fins al 85% presenten una mutació oncogènica en un receptor tirosina-cinasa, que pot ser al gen KIT o a PDGFRA, de manera que tots dos es van convertir en una diana ideal per al desenvolupament de nous tractaments. L’aparició de l’imatinib a principis de segle xxi va revolucionar el tractament, ja que els pacients amb GIST metastàtic o irresecable van passar de tenir un càncer uniformement letal a patir una malaltia manejable, amb respostes duradores i una supervivència general millor.

"No obstant això, els pacients amb la mutació PDGFRA D842V no es beneficiaven en absolut ni de l’imatinib ni de posteriors inhibidors tirosina-cinasa aprovats. L’avapritinib ha estat dissenyat per atacar aquesta mutació concreta de resistència de manera potent i selectiva, i en vista dels resultats d’aquest assaig és evident que funciona", va apuntar el Dr. César Serrano. "D’aquesta manera, uns pacients que eren orfes de tractament ara disposen per primera vegada d’un fàrmac que realment és efectiu".

El GIST és un tumor estrany, ja que es creu que només representa entre un 1 i un 3% de tots els tumors malignes gastrointestinals. Els pacients amb aquesta mutació són encara més escassos, ja que amb prou feines arriben al 5% de tots els tumors GIST. "Però, tot i que són pocs, el desenvolupament d’un fàrmac per a ells era una necessitat, ja que ara mateix no comptaven amb cap alternativa i tenien un pronòstic desfavorable, amb una supervivència general d’aproximadament 15 mesos, semblant a la de tots els pacients de GIST de l’era preimatinib", afegeix el Dr. Serrano.

Resposta duradora en pacients pretractats

A l’estudi hi van participar 56 pacients amb GIST amb la mutació PDGFRA D842V, i 55 van obtenir una reducció tumoral, amb gairebé el 90% d’èxit en una resposta parcial o completa. Això és molt encoratjador, si tenim en compte que el 96% dels pacients que hi van participar tenien malaltia metastàtica, i fins al 61%, malaltia clínicament avançada. Fins ara, l’experiència amb altres fàrmacs com l’imatinib, el sunitinib i el regorafenib –tots inhibidors de tipus 2– havia demostrat una activitat escassa o nul·la en aquest tipus de pacients.

"Tot i que la majoria dels pacients havien rebut teràpies prèvies amb altres inhibidors tirosina-cinasa, la resposta de l’avapritinib és, a més, duradora. Els resultats confirmen el potencial del nou fàrmac per proporcionar un benefici clínic prolongat en aquests pacients amb GIST", va explicar el Dr. César Serrano, i va afegir que la majoria dels esdeveniments adversos relacionats amb el tractament amb avapritinib no van comportar una interrupció del tractament i van ser generalment manejables i proporcionals a la dosi.