Síndrome de la fatiga crònica

La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d'encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant davant petits esforços, que no millora amb el repòs. Amb el temps va causant disfunció dels sistemes neurològic, immune, endocrí i metabòlic. La severitat és molt variable. Hi ha casos en què té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives que poden resultar invalidants i limitar la vida quotidiana dels afectats. En d'altres, algunes de les persones afectades poden portar una vida relativament activa.

Informació destacada

Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s'està investigant activament.Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals. És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica per tal de poder fer un bon diagnostic.

Els símptomes

El símptoma més característic és el cansament i fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos perquè el diagnòstic quedi confirmat.

Altres símptomes comuns són:

Dolor a les articulacions i músculs
Debilitat muscular
Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria
Mal de cap
Formigueig que afecta sobretot les mans
Trastorns digestius
Mal de coll
Trastorns del son (sensació de cansament al despertar)

A qui afecta la malaltia?

Afecta gent jove, d'entre vint i quaranta anys, sobretot dones. Malgrat no disposar d'estudis de prevalença a la nostra població, en d'altres països afecta entre el 0,07% i el 0,3% de les persones.

El diagnòstic

El diagnòstic és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes de la fatiga persistent. Les proves bàsiques d’imatge són una radiografia de tòrax i una ecografia abdominal. Es requereix una valoració psicopatològica previa al diagnòstic definitiu per:

Descartar procesos psiquiàtrics excloents
Estudi de la comorbilitat psicopatològica
Iniciar el tractament corresponent, farmacològic o no farmatològic

De totes maneres, en el SFC, igual que en moltes malalties inmunoinflamatorias, no hi ha prova diagnòstica, sinó que es diagnostica perquè compleix els criteris diagnòstics de Fukuda.

Criteris majors (tenen que estar els dos presents):

Fatiga crònica persistent (6 mesos mínim) o recurrent, inexplicada, que es presenta de nou o amb inici definit i que no és resultat d'esforços recents. No millora clarament amb el descans. Ocasiona una reducció considerable dels nivells previs d'activitat ocupacional, educacional, social o personal. Exclusió d’ altres malalties que puguin cursar amb fatiga perllongada.

Criteris menors (de forma concurrent, han d'estar presents 4 o més signes o símptomes dels que es relacionen, tots ells persistents o recurrents durant 6 mesos o més i posteriors a la presentació de la fatiga):

Afectació de la memòria recent o de la concentració
Odinofagia (mal de coll)
Adenopaties cervicals o axilars doloroses
Dolor muscular
Poliartralgies sense signes inflamatoris
Son no reparadora
Cefalees amb noves característiques o intensitat
Fatiga després d’exercici que duri més de 24 hores És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica.

No hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica, però si es poden millorar els símptomes:

Incloent mides d’higiene del son i assessorament nutricional
Exercici aeròbic gradual, segons tolerància. Es bàsic individualitzar-lo d’acord a les característiques personals del pacient i a les fases evolutives de la condició clínica
Terapia cognitivo-conductual
Tractament farmacològic dels símptomes predominants i de les comorbilitats associades

Les proves més habituals

El diagnòstic de la Síndrome de Fatiga Crònica, SFC, és exclusivament clínic, però és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes fatiga persistent.

L'analítica general és recomanable que inclogui: