Síndrome de la fatiga crònica
Informació destacada
Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s'està investigant activament.Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals. És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica per tal de poder fer un bon diagnostic.
Els símptomes
El símptoma més característic és el cansament i fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos perquè el diagnòstic quedi confirmat.
Altres símptomes comuns són:
- Dolor a les articulacions i músculs
- Debilitat muscular
- Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria
- Mal de cap
- Formigueig que afecta sobretot les mans
- Trastorns digestius
- Mal de coll
- Trastorns del son (sensació de cansament al despertar)
A qui afecta la malaltia?
Afecta gent jove, d'entre vint i quaranta anys, sobretot dones. Malgrat no disposar d'estudis de prevalença a la nostra població, en d'altres països afecta entre el 0,07% i el 0,3% de les persones.
El diagnòstic
El diagnòstic és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes de la fatiga persistent. Les proves bàsiques d’imatge són una radiografia de tòrax i una ecografia abdominal. Es requereix una valoració psicopatològica previa al diagnòstic definitiu per:
- Descartar procesos psiquiàtrics excloents
- Estudi de la comorbilitat psicopatològica
- Iniciar el tractament corresponent, farmacològic o no farmatològic
De totes maneres, en el SFC, igual que en moltes malalties inmunoinflamatorias, no hi ha prova diagnòstica, sinó que es diagnostica perquè compleix els criteris diagnòstics de Fukuda.
Criteris majors (tenen que estar els dos presents):
- Afectació de la memòria recent o de la concentració
- Odinofagia (mal de coll)
- Adenopaties cervicals o axilars doloroses
- Dolor muscular
- Poliartralgies sense signes inflamatoris
- Son no reparadora
- Cefalees amb noves característiques o intensitat
- Fatiga després d’exercici que duri més de 24 hores És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica.
No hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica, però si es poden millorar els símptomes:
- Incloent mides d’higiene del son i assessorament nutricional
- Exercici aeròbic gradual, segons tolerància. Es bàsic individualitzar-lo d’acord a les característiques personals del pacient i a les fases evolutives de la condició clínica
- Terapia cognitivo-conductual
- Tractament farmacològic dels símptomes predominants i de les comorbilitats associades
Les proves més habituals
El diagnòstic de la Síndrome de Fatiga Crònica, SFC, és exclusivament clínic, però és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes fatiga persistent.
L'analítica general és recomanable que inclogui:
- Bioquímica bàsica
- Creatincinasa
- Hormona tirotròpica i tiroxina lliure
- Proteinograma
- Hemograma
- Ferro séric, ferritina, vitamina B12 i folats
- Vitamina D
- Reactants de fase aguda
- Anticossos
Prevenció
- Exercici físic adaptat.
- Tècniques de relaxació.
- Evitar l'estrès tant físic com emocional.