Informa't de les malalties en què som especialistes

Síndrome de la fatiga crònica

Síndrome de la fatiga crònica Vall d'Hebron

La síndrome de fatiga crònica, també coneguda amb el nom d'encefalomielitis miàlgica, és una malaltia caracteritzada per una fatiga persistent i invalidant davant petits esforços, que no millora amb el repòs. Amb el temps va causant disfunció dels sistemes neurològic, immune, endocrí i metabòlic. La severitat és molt variable. Hi ha casos en què té repercussions importants sobre les capacitats físiques i cognitives que poden resultar invalidants i limitar la vida quotidiana dels afectats. En d'altres, algunes de les persones afectades poden portar una vida relativament activa.

Informació destacada

Malgrat que no es coneix encara la causa de la síndrome de fatiga crònica, s'està investigant activament.Es pensa que aquesta malaltia pot estar provocada per una combinació de factors físics i psicològics, entre els quals hi ha les infeccions virals o bacterianes, vivències negatives o traumàtiques recents, estrès mental, depressió o deficiències nutricionals. És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica per tal de poder fer un bon diagnostic.

 

Els símptomes

 

El símptoma més característic és el cansament i fatiga intensa que no desapareix amb el descans i que limita les activitats diàries. La fatiga ha de durar més de sis mesos perquè el diagnòstic quedi confirmat.

Altres símptomes comuns són:

 

  • Dolor a les articulacions i músculs
  • Debilitat muscular
  • Dificultat per concentrar-se i pèrdua de memòria
  • Mal de cap
  • Formigueig que afecta sobretot les mans
  • Trastorns digestius
  • Mal de coll
  • Trastorns del son (sensació de cansament al despertar)

 

 

A qui afecta la malaltia?

 

Afecta gent jove, d'entre vint i quaranta anys, sobretot dones. Malgrat no disposar d'estudis de prevalença a la nostra població, en d'altres països afecta entre el 0,07% i el 0,3% de les persones.

 

 

El diagnòstic

 

El diagnòstic és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes de la fatiga persistent. Les proves bàsiques d’imatge són una radiografia de tòrax i una ecografia abdominal. Es requereix una valoració psicopatològica previa al diagnòstic definitiu per:

 

  • Descartar procesos psiquiàtrics excloents
  • Estudi de la comorbilitat psicopatològica
  • Iniciar el tractament corresponent, farmacològic o no farmatològic

 

De totes maneres, en el SFC, igual que en moltes malalties inmunoinflamatorias, no hi ha prova diagnòstica, sinó que es diagnostica perquè compleix els criteris diagnòstics de Fukuda.

 

Criteris majors (tenen que estar els dos presents):  

Fatiga crònica persistent (6 mesos mínim) o recurrent, inexplicada, que es presenta de nou o amb inici definit i que no és resultat d'esforços recents. No millora clarament amb el descans. Ocasiona una reducció considerable dels nivells previs d'activitat ocupacional, educacional, social o personal. Exclusió d’ altres malalties que puguin cursar amb fatiga perllongada.
 
 
Criteris menors (de forma concurrent, han d'estar presents 4 o més signes o símptomes dels que es relacionen, tots ells persistents o recurrents durant 6 mesos o més i posteriors a la presentació de la fatiga):
  • Afectació de la memòria recent o de la concentració
  • Odinofagia (mal de coll)
  • Adenopaties cervicals o axilars doloroses
  • Dolor muscular
  • Poliartralgies sense signes inflamatoris
  • Son no reparadora
  • Cefalees amb noves característiques o intensitat
  • Fatiga després d’exercici que duri més de 24 hores És important estudiar la simptomatologia acompanyant: dolor, transtorns del son, cefalea, sintomatología cognitiva, neurològica, neurovegetativa i immunològica.

 

No hi ha encara un tractament capaç de curar la síndrome de fatiga crònica, però si es poden millorar els símptomes:

 

  • Incloent mides d’higiene del son i assessorament nutricional
  • Exercici aeròbic gradual, segons tolerància. Es bàsic individualitzar-lo d’acord a les  característiques personals del pacient i a les fases evolutives de la condició clínica
  • Terapia cognitivo-conductual
  • Tractament farmacològic dels símptomes predominants i de les comorbilitats associades  

 

 

Les proves més habituals

 

El diagnòstic de la Síndrome de Fatiga Crònica, SFC, és exclusivament clínic, però és d’utilitat la realització d’una analítica general i de proves d’imatge per efectuar el diagnòstic diferencial amb altres causes fatiga persistent.

L'analítica general és recomanable que inclogui:

  • Bioquímica bàsica
  • Creatincinasa
  • Hormona tirotròpica i tiroxina lliure
  • Proteinograma
  • Hemograma
  • Ferro séric, ferritina, vitamina B12 i folats
  • Vitamina D
  • Reactants de fase aguda
  • Anticossos 

 

Prevenció

 

  • Exercici físic adaptat.
  • Tècniques de relaxació.
  • Evitar l'estrès tant físic com emocional.

 

Per centres

General Hospital

On es troba
   
Tractaments relacionats
 
Professionals relacionats
Dr. José
Álvarez Sabín
Cap de Servei
Neurologia
Dr. Josep
Gámez
Cap de Secció
Neurologia
Lead Researcher
Sistema Nerviós Perifèric
Dra. Marta
Torres Ferrús
Researcher
Cefalea i Dolor Neurològic
Dra. Maria
Salvadó
Researcher
Sistema Nerviós Perifèric
Dr. Oriol
de Fàbregues
Lead Researcher
Malalties Neurodegeneratives
Lead Researcher
Neurologia
Sra. Elisenda
Conde Rodriguez
Infermer/a
Sistema Nerviós Perifèric