Informa't de les malalties en què som especialistes

Sida (VIH)

SIda VIH Hospital Vall d Hebron

 

El virus de la immunodeficiència humana (VIH) és un retrovirus, format per dues còpies de RNA de cadena única envoltat d’una càpsida. Es transmet per la sang, per secrecions genitals (sexe sense protecció) o de la mare al fetus durant l’embaràs o en el moment del part o a través de la lactància (en cas que la mare no tingui la infecció controlada). El VIH NO es transmet per altres vies, com podrien ser objectes, insectes o contacte físic sense compartir sang o secrecions.

El VIH es pot prevenir utilitzant preservatiu amb les relacions sexuals i evitant compartir material que pugui contenir sang infectada.

 

Informació destacada

El VIH infecta a un determinat tipus de defenses de l’organisme, els limfòcits CD4+. Amb el temps la xifra de limfòcits va baixant i augmenta el risc de patir determinades infeccions per microorganismes (bactèries, virus, fongs i paràsits) que habitualment no donen problemes quan el sistema immunitari funciona correctament; és el que es coneix com a infeccions oportunistes. A més a més, el virus infecta altres cèl·lules de l’organisme i queda en estat latent en localitzacions com poden ser els ganglis limfàtics, la mucosa intestinal o d’altres. Aquest virus latent és conegut com a reservori viral i és un dels principals impediments per a la curació d’aquesta infecció.

La síndrome d’immunodeficiència adquirida (SIDA) es defineix quan les xifres de CD4+ baixen per sota de 200 cèl·lules/μl o si apareix alguna de les malalties (infeccions o neoplàsies) que defineixen aquesta síndrome. Per aquest motiu, i també per evitar nous contagis, és molt important el diagnòstic precoç de la infecció. Tota persona que hagi tingut alguna situació de risc hauria de fer-se una serologia davant el VIH (i altres malalties de transmissió sexual), independentment que presenti o no símptomes. El fet de patir alguna altra malaltia de transmissió sexual augmenta el risc d’adquirir i transmetre el VIH.

 

Els símptomes

La infecció aguda pel VIH es pot manifestar de forma inespecífica, com qualsevol altra infecció vírica com podria ser una grip (febre, malestar general, erupció cutània, augment de mida de ganglis, dolor a les articulacions o a l’empassar, cansament...) o pot ser completament asimptomàtica.

Un cop cronificada la infecció, passa un temps variable en què el pacient pot estar completament asimptomàtic, però durant el qual es pot transmetre la infecció. A mesura que baixen les defenses (CD4+) pot aparèixer clínica relacionada amb les patologies associades, ja sigui infeccions o neoplàsies, que poden afectar a diferents òrgans/sistemes.

 

A qui afecta la malaltia?

Tota persona sexualment activa té el risc potencial d’infectar-se per VIH si desconeix l’estat de salut de la persona amb qui manté relacions sexuals i no pren alguna de les precaucions següents: l’ús del preservati profilaxi preexposició (PrEP: prendre una combinació de dos fàrmacs antiretrovirals sense tenir la infecció per VIH per tal de prevenir-la en cas que s’entri en contacte amb el virus). Afortunadament, la transmissió per altres vies com la sanguínia o la maternofetal ha disminuït significativament al nostre medi, gràcies a programes de reducció de danys o el cribratge del VIH en embarassades i donants de sang i òrgans entre d'altres mesures.

 

El diagnòstic

El diagnòstic del VIH es realitza al laboratori mitjançant la detecció d’anticossos que el pacient crea contra el virus (però que no serveixen per neutralitzar el virus i curar la infecció i que queden positius per tota la vida com un marcador de la infecció) i la detecció directa de parts del VIH, sia antígens del virus o la determinació del nombre de partícules de VIH que estan circulant per la sang (càrrega viral). S’ha de tenir en compte que des del moment que el virus entra a l’organisme i es detecten aquests antígens/anticossos passa un període de temps en què totes les proves són negatives, que es coneix com a període finestra. Amb les noves tècniques actuals, aquest període s’ha reduït a 2-3 setmanes després de la infecció.

 

El tractament

Avui en dia es recomana iniciar el tractament antiretroviral a tots els pacients amb infecció per VIH, independentment de la xifra de CD4+ o de la càrrega viral. L'única excepció serien els controladors d’elit, que són persones que mantenen la càrrega viral indetectable sense tractament. A la resta de persones infectades es comença el tractament tan aviat com el pacient està preparat per rebre’l i es té la informació necessària per triar la millor opció possible en cada cas. Un tractament efectiu ha de fer que la càrrega viral sigui indetectable, però no aconsegueix eliminar el VIH de l’organisme. D’aquesta manera s’aconsegueix preservar/recuperar el sistema immunitari i reduir la possibilitat de noves infeccions. De fet, quan el virus està indetectable en sang gràcies al tractament antiretroviral no es transmet la infecció a altres persones (indetectable=intransmissible).

Existeixen fàrmacs de diferents famílies que actuen en diferents punts del cicle de vida del VIH, frenant la seva replicació dins l’organisme. Així tenim els inhibidors de la transcriptasa inversa anàlegs i no anàlegs de nucleòsids, els inhibidors de la integrasa, els inhibidors de la proteasa i els inhibidors de l'entrada.

Actualment el tractament antiretroviral és en forma de pastilles, encara que es preveu l’aparició de fàrmacs injectables en els pròxims anys. El tractament estàndard és una combinació de 3 fàrmacs diferents, que sovint poden estar coformulats en dos o un sol comprimit. Tanmateix, en determinades circumstàncies pot ser suficient rebre tractament amb dos o inclús un fàrmac per tenir controlat el virus. Actualment el tractament antiretroviral és de per vida, ja que si el pacient abandona el tractament, el VIH latent als reservoris s’activarà i tornarà a multiplicar-se. En funció dels fàrmacs que s’estiguin prenent caldrà vigilar la possibilitat d’interaccions amb altres medicaments que rebi el pacient i pot fer necessari un seguiment analític o exploracions específiques per a determinats fàrmacs.

 

El seguiment

La infecció per VIH s’ha convertit actualment en una malaltia crònica i, amb el tractament actual, la gent diagnosticada avui dia, té una esperança de vida similar a la població general. Si la persona amb infecció per VIH realitza correctament els controls i pren la medicació antiretroviral pot fer una vida completament normal, i això inclou tenir fills sense transmetre’ls la infecció. Pel control de la infecció es fan visites rutinàries, habitualment cada 3-6 mesos, en què a través d’una analítica de sang es mesuren la xifra de defenses (limfòcits CD4+) i la càrrega viral.

En aquesta analítica es mesuren també altres paràmetres per tenir controlades altres patologies que el pacient pogués tenir (hemograma, funció renal, hepàtica, lípids). A més és possible que es facin un seguit d’exploracions complementàries específiques, com despistatge de malalties de transmissió sexual, cribratge de certes neoplàsies (cèrvix, anus), de patologia òssia... En les persones vivint amb VIH també poden estar indicades certes mesures preventives com per exemple la vacunació enfront de la grip o la malaltia invasiva per pneumococ.

 

La inflamació que provoca la replicació del virus a l’organisme també augmenta el risc de patir malalties que trobem en la població general, com per exemple patologia cardiovascular, hepàtica, renal, neurològica o certs càncers, podent aparèixer amb més severitat o a edats més joves. Per aquest motiu és molt important que les persones vivint amb VIH controlin els factors de risc convencionals i tinguin uns hàbits de vida saludables.

 

Prevenció 

Com a malaltia de transmissió sexual, el VIH es beneficia de la detecció precoç i de l’ús de mètodes de protecció de barrera durant les relacions sexuals, bàsicament el preservatiu masculí o femení. Com ja s’ha comentat, en els últims anys s’ha estudiat l'ús de la PrEP com a estratègia preventiva. Aquesta estratègia ha demostrat una alta eficàcia per evitar la infecció pel VIH, però al contrari que l’ús del preservatiu, té l’inconvenient que no protegeix davant d’altres infeccions de transmissió sexual.

En cas de potencial exposició al VIH, es pot realitzar també la profilaxi postexposició (PPE), que consisteix a administrar una pauta de 3 fàrmacs antiretrovirals durant 28 dies, però s’ha d’iniciar dins les primeres 72 hores després de l’exposició al virus.

 

Serveis relacionats que tracten aquesta malaltia

Malalties Infeccioses, Farmàcia, Medicina Preventiva, Ginecologia/Obstetrícia, Medicina Interna, Laboratori general, Microbiologia, Immunologia, Neurologia, Pneumologia, Reumatologia, Hepatologia, Oncologia, Hematologia.

 

 

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba

Serveis transversals

On es troba
      
Professionals relacionats
Dr. Adrià
Curran Fàbregas
Dra. Magda
Campins Martí
Cap de Servei
Medicina Preventiva i Epidemiologia
Epidemiologia i Salut Pública
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Dr. Adrián
Sánchez Montalvá
Dr. Pau
Bosch Nicolau
Dr. Israel
Molina Romero
Metge/ssa
Malalties Infeccioses
Investigador Principal
Dr. Vicenç
Falcó Ferrer
Metge/ssa
Malalties Infeccioses
Dr. Fernando
Salvador Vélez
Sra. Desideria
Martinez Rascon
Infermer/a
Malalties Infeccioses