Informa't de les malalties en què som especialistes

Infecció d'orina

infecció d'orina Vall d'Hebron

 

La infecció d’orina es defineix com la presència de bacteris a les vies urinàries, vies que normalment en són lliures, juntament amb manifestacions inflamatòries, com ara la febre o el dolor local.

Bàsicament la infecció d’orina es divideix entre infecció de les vies baixes (bufeta urinària, uretra) o infecció d’orina alta, que afecta un ronyó o tots dos. En aquest cas es parla de pielonefritis.

 

Informació destacada

La infecció d’orina de vies baixes es caracteritza per dolor local, que augmenta amb l’acte d’orinar, i de vegades també per l’emissió d’orina de vegades tèrbola, de vegades fosca, i generalment sense febre.

La infecció d’orina de vies altes (pielonefritis) es caracteritza per febre alta, dolor local important a la regió lumbar i dolor o molèsties que acompanyen la micció.

 

Els símptomes:

La infecció d’orina es caracteritza per la presència de dolor local (part baixa de l’abdomen o bé a la zona lumbar), que augmenta en orinar, amb emissió d’orina moltes vegades tèrbola o bé fosca en cas que contingui eritròcits.

Hi pot haver febre alta, sobretot si es tracta d’una pielonefritis (infecció d’orina de vies altes).

 

A qui afecta la malaltia?

Pot afectar a totes les edats, des de la primera infantesa a la vellesa. És una mica més freqüent al sexe femení, i existeixen factors que l’afavoreixen (embaràs en el cas de la dona o augment de la mida de la pròstata en el cas de l’home) així com anomalies urològiques (malformació preexistent o presència de litiasi renal).

 

El diagnòstic

El diagnòstic d’infecció d’orina es realitza mitjançant l’examen de l’orina al microscopi (sediment) per veure si conté leucòcits i/o bacteris i mitjançant el cultiu microbiològic per veure si el germen causant creix, identificar-lo i determinar l’antibiòtic més adequat per al tractament (antibiograma).

 

El tractament habitual

El tractament de la infecció urinària és generalment antibiòtic. En cas d’infecció baixa sol ser un tractament oral. En cas d’infecció alta (pielonefritis) sol ser endovenós, però en alguns casos pot fer-se el tractament ambulatori per via oral.

 

Les proves més habituals

Les proves habituals són el sediment i cultiu de l’orina (urinocultiu amb antibiograma). Pot estar indicada la pràctica d’una ecografia per veure el ronyó i la via urinària i identificar-ne obstruccions o litiasis que poden haver afavorit la infecció.

L’ecografia també permet avaluar l’estat dels ronyons. És indicada també la pràctica d’una analítica general per veure la repercussió de la infecció urinària en l’organisme i específicament en la funció renal.

 

Prevenció 

La infecció d’orina es prevé amb miccions freqüents (cada 2-3 hores) i, sobretot, evitant l’hàbit d’aguantar l’orina, anant al lavabo en notar la sensació de bufeta plena, sense esperar gaire temps.

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba

Hospital Infantil i Hospital de la Dona

On es troba

Serveis transversals

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Antonio
Gil Moreno
Cap de Servei
Ginecologia
Recerca Biomèdica en Ginecologia
Dr. Daniel
Seron Micas
Cap de Servei
Nefrologia
Sra. Ana Elena
Ruiz Alcaraz
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Sra. Julia
Salvador Lodosa
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Sr. Albert
Cortés Borra
Supervisor d'Infermeria
Pediatria
Sra. Adela
Amat Huerta
Supervisora d'Infermeria
Urologia
Dr. Mateu
Espasa Soley
Responsable/Coordinador
Microbiologia
Dr. Juan José
González López
Dr. Andrés
Antón Pagarolas
Dra. Miriam
Almirall Bernabé
Metge
Medicina Interna
Dr. Quique
Pérez
Dr. Vicenç
Falcó Ferrer
Metge
Malalties Infeccioses