Informa't de les malalties en què som especialistes

Cervicàlgia

Cervicàlgia

La cervicàlgia és el dolor que apareix a la regió de la columna cervical, part posterior del coll. De vegades, aquest dolor pot irradiar al cap i als braços, o també a la zona dorsal, la zona mitjana de l’esquena. La columna cervical té una funció doble: ha de ser estable per aguantar el pes del cap i també flexible per permetre un ampli rang de moviment i tenir una funcionalitat adequada. Així mateix, la columna cervical conté la medul·la espinal, de la qual surten els nervis que donen funció a les extremitats superiors. 

Informació destacada

La columna cervical està formada per set vèrtebres, separades entre si pels anomenats discos intervertebrals (coixins fibrocartilaginosos). A partir dels 35 anys i a conseqüència dels milers de moviments, com la flexió, extensió i rotació, poden aparèixer molèsties cervicals i dolor.

Per mantenir el cap en una posició normal, els músculs de la part posterior del coll han de treballar adequadament, ja que cap i coll no s’uneixen en un punt central, sinó que el suport és en la seva part posterior. Les tensions musculars per mantenir el cap en una posició correcta, així com l’afectació de les petites articulacions d’aquestes vèrtebres cervicals (artrosi), són causa freqüent de dolor a la regió cervical.

Les causes mecàniques i posturals són habitualment les responsables de les anomenades cervicàlgies. A conseqüència d’aquests canvis es poden produir lesions per la compressió sobre les estructures nervioses que passen per la regió cervical. Els discos intervertebrals poden desplaçar-se cap endavant o sobresortir, fins i tot herniar-se, i afectar estructures nervioses.

 

Prevalença

La cervicàlgia és un dels motius més freqüents de visita a la consulta mèdica. S’ha descrit que fins a un 70 % de la població adulta patirà de dolor lumbar en algun moment de la seva vida.

Les males postures, l’ús de les noves tecnologies, els hàbits laborals, accidents de trànsit, l’envelliment de la població, l’estrès o les preocupacions justifiquen la seva elevada incidència. 

 

Diagnòstic

El diagnòstic fonamental es basa en les característiques i mecanismes del dolor, així com en l’exploració.

El dolor cervical pot ser mecànic o inflamatori. El mecànic n’és el més habitual, empitjora amb el moviment i millora amb el repòs. És el dolor causat pel desgast, la pràctica d’activitats esportives, alguns tipus de feina més mecànics, l’existència de traumatismes previs i problemes degeneratius.

El dolor de tipus inflamatori suggereix inflamació, infecció i tumors. Són dolors constants que no cedeixen amb el repòs ni amb la medicació. Solen acompanyar-se d’altres símptomes com febre, afectació de l’estat general, signes neurològics... El metge valorarà si cal realitzar alguna prova i quina és la més indicada en cada cas. 

 

Tractament habitual

En general, la cervicàlgia mecànica millora en 2 o 3 setmanes. 

El tractament ha d’incloure:

  • Controlar les postures que es tenen.
  • Evitar activitats que generin dolor.
  • Fer exercicis i estiraments suaus a casa.
  • Aplicar calor seca per alleujar el dolor.

Prendre analgèsics per al dolor, com ara paracetamol, pot ajudar a controlar-lo. Altres tractaments, com ara antiinflamatoris o relaxants musculars, seran indicats pel metge en cas necessari. Si el dolor persisteix o apareixen símptomes nous o diferents s’haurà de consultar amb el metge.

És important mantenir el cap en una bona posició i corregir la postura. Per a això són molt útils els exercicis d’enfortiment dels músculs posteriors cervicals, els extensors, perquè mantinguin un correcte redreçament postural. Això evitarà que el dolor reaparegui o es cronifiqui. 

 

Proves més habituals

Generalment, una cervicàlgia aguda no requereix cap prova diagnòstica. Amb una radiografia convencional es poden valorar les vèrtebres cervicals i permet realitzar un diagnòstic en la majoria dels casos.

D’altra banda, és molt freqüent trobar a la radiografia signes d’artrosi, com per exemple els pinçaments, que no impliquen cap mena de tractament. 

Si el quadre clínic ho requereix, el metge decidirà, en funció dels símptomes, si s’han de fer proves neurològiques com el TAC (tomografia axial computada), RMN (ressonància magnètica nuclear) o EMG (electromiograma). Aquestes proves són per diagnosticar lesions més greus o afectació dels nervis de la columna cervical.

Per centres

Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats

On es troba
      
Professionals relacionats
Dr. Joan
Minguell Monyart
Cap de Servei
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Cirurgia Reconstructiva de l'Aparell Locomotor
Dra. Judith
Sanchez Raya
Cap de Servei
Medicina Física i Rehabilitació
Dr. Daniel
Pacha Vicente
Coordinador Mèdic
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Dr. Enric
Castellet Feliu
Cap de Secció
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Sr. Alex
Ginés Puertas
Responsable/Coordinador
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Silvia
Bosch Raventos
Supervisora d'Infermeria
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Sra. Teresa
Sanclemente Boli
Supervisora d'Infermeria
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Sra. Laura
Yague Velasco
Supervisora d'Infermeria
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Mar
Meléndez Plumed
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dr. Jordi
Pedemonte Jansana
Metge/ssa
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Dr. Carles
Amat Mateu
Metge/ssa
Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia
Investigador
Cirurgia Reconstructiva de l'Aparell Locomotor
Dra. Alba
Gómez Garrido
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios