Informa't de les malalties en què som especialistes

Alzheimer

Malaltia d'Alzheimer a Vall d'Hebron

La malaltia d’Alzheimer és una malaltia degenerativa del cervell causada que comporta una pèrdua progressiva de la memòria i altres funcions mentals que causen una limitació de les activitats de la vida diària i, amb freqüència, trastorns de conducta. És la demència més comuna i està generalment lligada a l’envelliment, encara que hi ha casos d’aparició precoç. 

Informació destacada

Els símptomes

  • Símptomes cognitius: habitualment s’inicia amb pèrdua de memòria per a fets recents, oblits i, posteriorment, queden afectades altres funcions mentals (orientació, llenguatge, reconeixement de persones, llocs i objectes, pèrdua d’habilitats, etc). En alguns casos el primer símptoma pot ser un problema de llenguatge, desorientació i trastorns del reconeixement o un trastorn de conducta.
  • Repercussió en les activitats diàries: al començament el malalt pot funcionar bé amb recordatoris i ajudes per als dèficits de memòria, però progressivament afecta les activitats més elaborades (gestions complexes, finances...), les instrumentals rutinàries (tasques domèstiques, ús del telèfon, compres...) i finalment les bàsiques (vestir-se, rentar-se, anar al lavabo...)
  • Trastorns  psicològics i de la conducta: en fases inicials predominen els trastorns afectius (ansietat, depressió) i els canvis de personalitat, a mesura que avança la malaltia poden aparèixer trastorns de conducta com ara agitació, agressivitat, al·lucinacions, idees delirants, trastorns de l’activitat motora.

 

A qui afecta la malaltia d'Alzheimer?

  • La malaltia d’Alzheimer està lligada a l’envelliment, i el risc de patir-la augmenta exponencialment amb l’edat: la prevalença entre els 65 i els 70 anys és del 5 % i puja a més del 40 % entre els 85 i els 90 anys.  
  • Hi ha una forma hereditària de malaltia d’Alzheimer que suposa menys del 2 % de tots els casos i que s’inicia gairebé sempre abans dels 65 anys.

 

El diagnòstic

Per fer el diagnòstic, els metges es basen en una bona història clínica recollida del pacient i d’un informador fiable,  generalment un familiar proper que visqui amb l’afectat o el vegi molt sovint.  Es confirma la presència i la gravetat dels dèficits cognitius amb escales d’avaluació de les funcions mentals. Per descartar altres causes de demència es fan una analítica i una prova d’imatge cerebral (TAC o ressonància magnètica). Amb aquestes proves es pot arribar a un diagnòstic clínic en la majoria de casos amb símptomes clars i típics. Encara que l’avaluació es du a terme habitualment en l’àmbit de l’atenció primària, el pacient és derivat al neuròleg o al geriatra per confirmar el diagnòstic i fer la valoració del tractament específic.

Els casos de diagnòstic dubtós, els que presenten: símptomes lleus, inici o progressió atípica, començament abans dels 70 anys,  sospita que es pugui tractar d’una altra malaltia degenerativa, coexistència d’altres malalties que puguin alterar l’estat mental (malalties psiquiàtriques...) es derivaran a la Unitat de Demències del Servei de Neurologia, on segons el cas es completaran els estudis bàsics amb una exploració neuropsicològica completa, anàlisis especials, punció lumbar o altres proves de neuroimatge (ressonància magnètica, PET de glucosa o d’amiloide).  

 

El tractament habitual

  • Malauradament no hi ha actualment un tractament curatiu, ni tan sols que aturi la progressió de la malaltia d’Alzheimer.
  • Els hàbits de vida saludable (dieta mediterrània, exercici físic, evitar els hàbits tòxics), la prevenció de la malaltia cardiovascular, mantenir una activitat intel·lectual i tenir bones relacions socials poden retardar l’aparició de la malaltia d’Alzheimer associada a l’envelliment.
  • Un cop diagnosticada la malaltia, hi ha medicaments (anticolinesteràsics i memantina) que poden alentir-ne la progressió.
  • En les fases lleus i moderades de la malaltia l’estimulació cognitiva pot ser útil per mantenir el major temps possible les capacitats que es van perdent.  
  • Els trastorns psicològics i de la conducta es tracten amb mesures no farmacològiques (teràpies psicosocials) o amb medicaments dirigits a millorar els símptomes psicològics i conductuals predominants (antidepressius, ansiolítics, antipsicòtics o altres tranquil·litzants).
  • Finalment, la Unitat de Demències del Servei de Neurologia participa en assaigs clínics de nous medicaments en els quals poden participar voluntàriament els pacients que en compleixin els criteris d’inclusió.

Per centres

Hospital General

On es troba

Serveis transversals

On es troba
Especialitats assistencials
 
Consells de salut relacionats
  
Professionals relacionats
Dr. José
Álvarez Sabín
Cap de Servei
Neurologia
Descobreix més