Un any de teràpia assistida amb gossos al Servei de Salut Mental de Vall d'Hebron

Fa un any que la Unitat d'Hospitalització per a Infants i Adolescents (UHIA) del Servei de Salut Mental de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron incorpora la teràpia assistida amb gossos com a complement del tractament que ja reben els nens i adolescents ingressats. Durant aquest període, s’ha desenvolupat la coordinació entre l’equip clínic de l’Hospital i l’equip de Perruneando, entitat especialitzada en intervencions assistides amb gossos en entorns sanitaris.

La iniciativa va néixer de la col·laboració entre Vall d’Hebron, la Càtedra Institucional d’Investigació d’Animals i Societat de la Universitat Rey Juan Carlos, dirigida per la professora Núria Máximo, i Perruneando.

Aquest primer any, el projecte ha agafat un caràcter pràctic. Els equips han col·laborat de manera estreta per comprendre el funcionament de la unitat hospitalària, consolidar mecanismes de treball conjunt amb els professionals i determinar quins gossos presenten una millor adaptació a l’entorn i a les necessitats dels diferents perfils de pacients.

“Una de les característiques més distintives d'aquest projecte és que hem pogut dedicar temps a que els equips es coneguin, construeixin una forma de treball compartida i aprenguin junts”, explica Núria Máximo. “A partir d'aquesta experiència, començarem una nova fase d’investigació que ens permetrà obtenir dades que verifiquin els resultats positius observats durant aquest primer any".

Per la seva banda, l'equip caní de Perruneando està format per diversos gossos que participen de manera alterna en les sessions. Això permet valorar-ne l’adaptació a les necessitats dels pacients, als espais de l’Hospital o a les dinàmiques pròpies de cada intervenció. Amb la valoració d'aquests i d'altres factors, s'identifica les característiques de cada gos que poden ser d'utilitat en un entorn de salut mental infantil i juvenil.

Les sessions solen començar amb una reunió d'equip entre Perruneando i els professionals de la Unitat d’Hospitalització. L’equip d’infermeria, en coordinació amb la resta d’equip assistencial de la UHIA, planteja quins pacients participaran aquell dia, en quin estat es troben i quins objectius terapèutics volen treballar. Lluny de seguir un guió rígid, les sessions s’adapten a les necessitats que presenten els pacients en cada jornada. Les sessions utilitzen jocs de cartes, dinàmiques participatives i altres materials orientats a treballar habilitats com el raonament, la regulació emocional, la orientació o la interacció social. També es fan activitats que impliquen al gos, les quals afavoreixen en el pacient aspectes com l’empatia, la capacitat d’espera i el respecte cap a l’altre. Així, l'equip entén cada sessió com un diàleg entre els professionals, els pacients i els gossos. Les aportacions dels pacients, per tant, afecten el recorregut de la sessió i s'aprofiten per extreure el màxim benefici terapèutic.

Els professionals valoren molt positivament l'efecte que les sessions tenen en la psicopatologia i el funcionament general d’infants i adolescents, mostrant-se ‘més tranquils i més connectats amb ells mateixos’. El paper de l’equip d’infermeria, més enllà d'acompanyar els pacients durant l'activitat, és fer observacions prèvies i posteriors a les sessions per incorporar-les al pla terapèutic general del pacient durant l’ingrés. D’aquesta manera, de l’observació de la interacció entre pacients i gossos també en resulta una oportunitat de fer millores continuades al tractament del pacient al llarg de l’ingrés.

L'experiència adquirida durant aquest primer any ha permès establir les bases sòlides per una segona fase del projecte centrada en la investigació. En aquest període inicial els equips han pogut identificar les variables d’interès, definir procediments de treball i establir una metodologia adaptada a les característiques de la UHIA. En la segona fase, l’objectiu és avaluar l’eficàcia de la teràpia assistida amb gossos en els menors ingressats, i generar evidència científica sobre els seus beneficis al tractament clínic habitual. D'aquesta manera, després d'un primer any dedicat a la implementació i consolidació del programa, el projecte avança ara cap a una nova etapa d’avaluació sistemàtica de resultats.