"El bronzejat saludable no existeix": Dermatologia extirpa entre 35 i 40 càncers de pell cada setmana

Cada setmana, entre 35 i 40 persones entren al quiròfan del Servei de Dermatologia de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron per extirpar un càncer de pell. La xifra reflecteix l'elevat volum d'activitat quirúrgica d'aquesta especialitat relacionat amb els tumors cutanis, tot i que en els casos més complexos, o quan la localització de la lesió ho requereix, la intervenció es fa de manera coordinada des d’altres serveis amb equips multidisciplinaris. El tractament de lesions canceroses és una de les patologies més freqüents que tracta el Servei de Dermatologia i la seva incidència continua augmentant, principalment per l'envelliment de la població i per uns hàbits de vida que han multiplicat les hores d'exposició al sol.

"La pell té memòria i el dany solar s'acumula al llarg dels anys", explica la Dra. Carla Ferrándiz, cap de la Secció d’Oncodermatologia de Vall d'Hebron. "Per això la majoria dels tumors apareixen a partir dels 60 o 70 anys, tot i que alguns, com el melanoma, també poden afectar persones joves”, concreta.

Es calcula que prop del 40% de les persones majors de 70 anys desenvoluparan alguna lesió precancerosa o algun tipus de càncer cutani. A més de l'exposició solar i l'edat, la immunosupressió és un altre dels principals factors de risc. Per aquest motiu, el Servei de Dermatologia fa un seguiment específic de les persones trasplantades d’òrgan sòlid. Vall d'Hebron realitza més de 350 trasplantaments d'òrgans sòlids cada any i els tractaments immunosupressors necessaris per evitar el rebuig poden afavorir l'aparició de tumors cutanis. L'objectiu és ajustar aquests tractaments, detectar i tractar les lesions de manera precoç i reforçar les estratègies de prevenció per reduir el risc de nous tumors.

El mite del bronzejat saludable
Els tumors cutanis es divideixen en tres grans grups: el carcinoma basocel·lular, el carcinoma escamós i el melanoma. Els dos primers formen part dels càncers de pell no melanoma, els més freqüents i, en la majoria dels casos, curables si es diagnostiquen precoçment. El melanoma és menys habitual, però també el més agressiu.

El sol, però, no és un enemic. És imprescindible per a funcions com la síntesi de vitamina D i té efectes beneficiosos sobre el benestar. El problema és una exposició excessiva i sense protecció. Durant els mesos d'estiu, quan la radiació ultraviolada és més intensa i passem més hores a l'aire lliure, augmenta el risc de dany cutani. "El bronzejat és la resposta de la pell davant una agressió causada per la radiació ultraviolada", explica la Dra. Carla Ferrándiz. "Quan la pell s'enfosqueix és perquè està intentant protegir el seu ADN del dany solar", matisa. Aquest dany és acumulatiu i cada exposició sense protecció incrementa el risc de desenvolupar lesions precanceroses o un càncer de pell anys, o fins i tot dècades, més tard.

Per això, els especialistes recomanen evitar les hores centrals del dia, buscar l'ombra, protegir-se amb roba, gorra o barret i utilitzar protectors solars d'almenys factor 30, preferiblement 50 en persones amb pell clara. També recorden que el fotoprotector s'ha de reaplicar cada dues hores i després del bany o d'una sudoració intensa. Una correcta fotoprotecció podria prevenir fins al 85% dels tumors cutanis. La protecció és especialment important durant la infància, quan la pell és més vulnerable als efectes de la radiació ultraviolada. En el cas dels nadons menors d’un any, no s'han d'exposar mai directament al sol. Com que encara no poden utilitzar fotoprotectors, la protecció s'ha de fer amb mesures físiques, com la roba, el barret o l'ombra.

Aprendre a detectar els senyals d'alarma
Detectar un càncer de pell en fases inicials és determinant perquè la majoria dels tumors tenen un bon pronòstic si es tracten a temps. En el cas del melanoma, els dermatòlegs recomanen seguir la regla ABCDE: una lesió asimètrica, amb vores irregulars, de colors diferents, amb un diàmetre que augmenta o qualsevol evolució o canvi d'aspecte hauria de ser valorada per un especialista.

Els tumors cutanis no melanoma acostumen a presentar altres signes d'alerta, com una crosta que no acaba de curar, una lesió que sagna espontàniament o una berruga que creix ràpidament. "N’hi ha molt poques lesions benignes que sagnin espontàniament", recorda la Dra. Carla Ferrándiz.

Quan el tumor es detecta de manera precoç, la cirurgia continua sent el tractament de referència. En els casos avançats, la immunoteràpia i les teràpies dirigides han transformat el pronòstic dels pacients. "Fa quinze anys, una persona amb melanoma metastàtic tenia una esperança de vida mitjana de sis mesos. Avui molts pacients superen els cinc anys", destaca la Dra. Carla Ferrándiz, investigadora del Grup de Rercerca Biomèdica en Melanoma. Malgrat aquests avenços, el missatge dels dermatòlegs és clar, protegir la pell del sol és la millor estratègia per prevenir el càncer de pell.