Afegir un fàrmac dirigit contra la hipòxia després de la cirurgia millora el control de la malaltia en càncer renal

Els resultats de l’assaig clínic de fase 3 LITESPARK-022 demostren que afegir el fàrmac inhibidor de la hipòxia belzutifan a la immunoteràpia amb pembrolizumab després de la cirurgia en pacients amb càncer renal de cèl·lules clares amb alt risc de recaiguda redueix en un 28% el risc de recurrència de la malaltia o mort en comparació amb els pacients tractats únicament amb immunoteràpia.

Aquestes dades es publiquen avui a la revista The New England Journal of Medicine (NEJM) i es van presentar en el darrer congrés de la Societat Americana d’Oncologia Mèdica sobre tumors genitourinaris, ASCO GU 2025.

“Es tracta del primer assaig de fase 3 que demostra que afegir belzutifan adjuvant, és a dir, després de la cirurgia, millora els resultats clínics de pacients amb càncer renal de cèl·lules clares amb alt risc de recaiguda, fet que podria convertir aquesta nova combinació terapèutica en un nou estàndard de tractament per a aquest grup de pacients”, explica la Dra. Cristina Suárez, oncòloga mèdica de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del Grup de Tumors Genitourinaris —no pròstata—, del Sistema Nerviós Central —SNC—, Sarcomes i Tumors d’origen desconegut del VHIO i coautora d’aquest article.

Càncer renal de cèl·lules clares

El càncer de cèl·lules renals, també anomenat càncer de ronyó o adenocarcinoma renal, és una malaltia que s’origina en el revestiment dels túbuls del ronyó. Es tracta d’una malaltia poc freqüent, responsable d’entre el 2 i el 3% de tots els tumors malignes en adults. Entre els diferents tipus de tumors de cèl·lules renals, el més comú és l’anomenat carcinoma de cèl·lules clares, que representa entre el 75 i el 80% de tots els tumors renals. En els darrers anys, les combinacions basades en immunoteràpia s’han establert com a tractament estàndard de primera línia en aquest tipus de tumors.

“Actualment, tractar amb pembrolizumab, és a dir, immunoteràpia, després de la nefrectomia és el tractament estàndard en pacients amb alt risc de recaiguda després de la cirurgia”, afirma la Dra. Suárez. “Tanmateix, el 30% d’aquests pacients acaben recaient o moren en els cinc anys posteriors a la nefrectomia. Per això és necessari desenvolupar noves estratègies terapèutiques per controlar millor la malaltia”, afegeix.

Belzutifan és un inhibidor potent i selectiu de la proteïna HIF-2α, una proteïna que ajuda les cèl·lules tumorals a sobreviure i créixer en entorns amb poc oxigen, una característica freqüent en els tumors renals. Inhibir aquesta via permet dificultar que les cèl·lules canceroses s’adaptin a aquestes condicions d’hipòxia i continuïn proliferant.

L’assaig clínic internacional de fase 3 LITESPARK-022 avalua la combinació de pembrolizumab i belzutifan davant de pembrolizumab més placebo en més de 1.800 pacients amb carcinoma renal de cèl·lules clares completament ressecat quirúrgicament i amb risc intermedi-alt o alt de recaiguda, així com en pacients amb malaltia metastàtica ressecada.

Després d’una mediana de seguiment de 28,4 mesos, la supervivència lliure de malaltia als 24 mesos va ser del 80,7% en el grup tractat amb la combinació experimental, davant del 73,7% en els pacients tractats amb pembrolizumab en monoteràpia. Afegir belzutifan al tractament estàndard va reduir en un 28% el risc de recurrència de la malaltia o mort.

La incidència d’efectes adversos va ser més elevada amb la combinació que amb pembrolizumab en monoteràpia. Tanmateix, el seu perfil de seguretat va ser consistent amb el ja conegut de cadascun dels fàrmacs per separat.

Tot i que les dades de supervivència global encara són immadures, s’observa una tendència favorable en els pacients tractats amb la combinació experimental. “Serà necessari un seguiment més llarg per determinar si aquest benefici es tradueix en una millora significativa de la supervivència global”, diu l’oncòloga.

Belzutifan està aprovat per al tractament d’adults amb la síndrome de von Hippel-Lindau, que s’associa a càncer renal i alguns tumors neuroendocrins, i als Estats Units i en alguns països d’Europa també està aprovat en monoteràpia per tractar pacients amb carcinoma renal metastàtic que han progressat a immunoteràpia i teràpia antiangiogènica.

“En conclusió, els resultats de l’estudi apunten que afegir belzutifan al tractament adjuvant d’immunoteràpia en pacients amb càncer renal de cèl·lules clares amb alt risc de recaiguda podria convertir-se en una nova opció terapèutica per a aquest grup de pacients”, afirma la Dra. Cristina Suárez.