Èxit de les XVII Jornades de Salut Internacional i Migracions, protagonitzades pels virus zoonòtics com l'hantavirus

Actualitzar els coneixements en medicina internacional, una especialitat en evolució contínua, i analitzar com prevenir futuribles alertes de salut pública per agents infecciosos i millorar la salut comunitària. Són els principals objectius de les XVII Jornades de Salut Internacional i Migracions del Programa de Salut Internacional de l'Institut Català de la Salut (PROSICS), que van celebrar-se dijous i divendres passat a Vall d’Hebron i són una cita ineludible per als professionals sanitaris que s’hi dediquen. “Fa vint anys ningú parlava de malalties tropicals, es veien llunyanes i exòtiques. Però en un món globalitzat, amb fluxos continus de persones que es desplacen sigui per viatges o migracions, la patologia tropical ja està integrada al nostre dia a dia”, reflexiona el Dr. Israel Molina, cap del servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron. En aquesta ocasió, les jornades van comptar amb la participació de l’Agència de Salut Pública, representada pel Dr. Jacobo Mendioroz, subdirector de Vigilància i Resposta a Emergències, en l’acte d’inauguració i com moderador de la taula: 'La realitat de la salut en poblacions migrants vulnerables: condicions de vida, resposta comunitària i accés al sistema sanitari'. A les jornades van participar 35 docents nacionals i internacionals i més d’un centenar d’assistents.

L’últim exemple ha estat l’hantavirus, abans van fer saltar les alarmes el zika i el chikungunya. En el marc de les jornades, divendres va celebrar-se una taula rodona, ‘Vigilància i maneig clínic de virus zoonòtics’ -aquells que es transmeten a través d’animals, com l’hantavirus- on va aprofundir-se en el seu abordatge, moderada per la Dra. Elena Sulleiro i la Dra. Diana Pou, de la secció de salut internacional dels Serveis de Microbiologia i Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron respectivament. Virus zoonòtics com la febre hemorràgica Crimea-Congo (el Dr. Moncef Belhassen, de l’Hospital de Salamanca, va liderar la intervenció), l’encefalitis centreeuropea  (a càrrec de la Dra. Ana Vázquez, de l’Institut Carlos III-ISCII), i la febre de Lassa (pel Dr.Francisco de Bartolomé, de Médicos sin Fronteras) van ser objecte d’anàlisi.

L’impacte de la geopolítica en la salut de les persones, l’actualització en la consulta de previatge -de la vacuna del xarampió o la pòlio al perfil del viatger- i la realitat de la salut en poblacions migrants vulnerables van ser altres qüestions protagonistes de les taules rodones. També van presentar-se comunicacions orals (la lepra en un entorn rural de Malawi, la caracterització genòmica dels primers casos del Mpox en un hospital terciari de Barcelona, entre els temes). I van dur-se a terme conferències col·loqui, com l’evolució del tractament de la desnutrició en contextos humanitaris, presentada pel Dr. Israel Molina i amb el Dr. Antonio Vargas, responsable del departament de nutrició i salut d’Acción contra el Hambre, entre els ponents.

Vall d’Hebron, referent en salut internacional

Més de 40 de professionals, entre metges, infermeres, agents de salut comunitària i investigadors i investigadores, es dediquen a la salut internacional a Vall d’Hebron, que té una de les dotacions de personal més grans d’Europa en un hospital públic per a l’especialitat. També és un dels hospitals d’Europa amb més volum assistencial, amb unes 14.000 consultes externes realitzades el 2025 i unes 15.000 consultes per preparar viatges internacionals. En el període 2023-2025, es van dur a terme 10.983 primeres visites.

Les consultes es reparteixen físicament entre l’Hospital i el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d'Hebron, igual que els laboratoris. El fet de disposar d’un laboratori satèl·lit a Drassanes dedicat a la patologia importada i les Infeccions de Transmissió Sexual (ITS) suposa un model únic a l’Estat que agilitza el diagnòstic. En la majoria dels casos, els pacients tenen diagnòstic menys de dues hores després de fer-se les proves. El Ministeri de Sanitat també ha designat Vall d’Hebron CSUR (centre, servei i unitat de referència) per a malalties tropicals en edat pediàtrica i adulta.

La secció de salut internacional del servei de Malalties Infeccioses de Vall d’Hebron es dedica a més al control de malaltia a la salut públic, com ara la tuberculosi, amb cribratges periòdics en àrees sensibles de Barcelona a brots de la malaltia o el Chagas: Espanya és el país europeu amb més persones afectades i Catalunya concentra una part rellevant dels casos.

Capdavanters en recerca

Vall d’Hebron també és referent en recerca, liderant projectes clínics internacionals en malaltia de Chagas i altres tripanosomiasis, fent estudis de prevalença i càrrega de malaltia en helmintiasis i protozous intestinals, així com avaluant noves eines diagnòstiques, així com en tuberculosis i altres micobactèries. Les principals línies de recerca són salut, migració i equitat, medicina del viatger i arbovirus i diagnòstic i innovació tecnològica, a més de recerca internacional en altres països, principalment en Angola i Brasil. Vall d’Hebron també desenvolupa docència de postgrau i formació especialitzada, amb un màster en Medicina Tropical i Salut Internacional, un curs propi de salut internacional i participació en altres màsters i programes de postgrau.