De les arrels històriques al Nou Vall d’Hebron: l’Hospital comparteix passat, present i futur a la Reial Acadèmia de Medicina

La Reial Acadèmia de Medicina de Catalunya va acollir el passat 10 de març la xerrada “70 anys Vall d’Hebron: passat, present i futur”. El Dr. Miquel Vilardell, president de l’Acadèmia, va moderar la sessió i va destacar que “entre tots hem fet que Vall d’Hebron sigui un dels millors hospitals del món”. Cal recordar que el Dr. Miquel Vilardell va ser cap del Servei de Medicina Interna de Vall d’Hebron durant la dècada dels anys vuitanta, una època clau per a l’Hospital, en què es van desenvolupar les diferents especialitats a partir d’aquest servei.

Per part de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron hi van intervenir el Dr. Albert Salazar, gerent; la Dra. María José Abadías, directora assistencial; el Dr. Oriol de Fàbregues, neuròleg i expert en la història de l’Hospital; i la Dra. Magda Campins, excap del Servei de Medicina Preventiva.

De la mà del Dr. Oriol de Fàbregues ens vam remuntar més de 500 anys enrere per conèixer els orígens més antics de l’hospital. "Tots sabem que la inauguració de l’Hospital va ser l’any 1955, però no és tan conegut que ja durant la Segona República el govern havia dissenyat un hospital per a pacients tuberculosos a la mateixa zona on ara s’ubica el centre”. Tanmateix, les arrels sanitàries de Vall d’Hebron cal buscar-les encara més enrere. L’any 1393, la reina Violant de Bar va fundar el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron. Aquest monestir, a banda de la funció primordialment religiosa, també exercia una funció d’hospital de pobres, donant acollida a malalts, i ha estat implicat en diferents episodis de la història de Catalunya. De fet, “l’any 1471 ja hi havia a la zona un hospital de pobres”, va afegir el Dr. de Fàbregues.

Posteriorment, la Dra. Magda Campins va repassar algunes de les fites més recents que han marcat l’evolució del nostre centre. En aquest sentit, va assenyalar “la profunda transformació que va viure l’Hospital a finals de la dècada dels seixanta i durant els setanta, quan va passar de ser un hospital eminentment quirúrgic a ser també un centre sanitari mèdic i a incorporar la docència”. Durant aquesta època, i ja ben entrada la dècada dels vuitanta, la medicina interna va passar de ser el gran servei o departament mèdic a transformar-se en funció de les diferents especialitzacions. La Dra. Campins també va remarcar que la dècada dels vuitanta va ser la de l’inici de grans fites de Vall d’Hebron, com ara el primer trasplantament pediàtric a Catalunya -un trasplantament renal l’any 1981-, el segon trasplantament de fetge a l’Estat (1988) o el diagnòstic del primer cas de SIDA a l’Estat, també l’any 1981.

Altres fites destacades han estat la constitució del Vall d’Hebron Institut de Recerca l’any 1994 i del Vall d’Hebron Institut d’Oncologia l’any 2006. La pandèmia de la Covid-19 va ser un dels moments més emotius de la intervenció de la Dra. Campins, ja que ella va estar al capdavant del Servei de Medicina Preventiva durant aquell període. “Tots vam treballar plegats per superar el repte professional més gran de les nostres vides”, va recordar emocionada.

Amb l’empenta del present i mirant cap al futur, el Dr. Albert Salazar i la Dra. María José Abadías van compartir els principals reptes de Vall d’Hebron, tant en l’àmbit organitzatiu com en el d’infraestructures. En aquest sentit, van posar l’accent en la nova organització assistencial per àrees de coneixement i en el projecte Nou Vall d’Hebron, que inclou la construcció i la renovació d’espais per millorar l’assistència als pacients.

Entre les actuacions destacades hi ha el futur Edifici d’Atenció Ambulatòria Especialitzada, que transformarà l'skyline de la ciutat i permetrà millorar l’atenció ambulatòria. “El repte és majúscul, ja que estem desenvolupant el Nou Vall d’Hebron creant nous espais i renovant-ne d’altres mentre mantenim l’activitat assistencial. El Pla Director d’Infraestructures i el Pla Especial del Campus Vall d’Hebron orienten la renovació i ampliació del complex sanitari per modernitzar les instal·lacions i obrir-lo a la ciutat. El gran objectiu ara és construir i posar en marxa l’Edifici d’Atenció Ambulatòria Especialitzada, una necessitat urgent, ja que cal tenir present que fem més d’1.200.000 consultes externes cada any”.

Per la seva banda, la Dra. María José Abadías va posar en valor el model d’organització de l’Hospital basat en àrees de coneixement, una estructura que trenca les fronteres tradicionals entre serveis i col·lectius professionals i que es basa en quatre objectius: l’atenció centrada en les necessitats del pacient, la gestió clínica amb abast territorial, la promoció del treball en equip i dels rols competencials, i la intensitat de cures. “Vam apostar per posar-lo en marxa l’any 2021, durant la pandèmia, ja que en aquell moment la resposta que estaven donant els professionals va ser un element dinamitzador per endegar el nou model. En aquest model, la infermeria i la necessitat de cures són un eix vertebrador”, va explicar. A més, la Dra. Abadías va destacar que el nou model ja acredita molt bons resultats, perquè redueix els reingressos i la mortalitat en determinades àrees.