Incorporar la perspectiva de sexe i gènere en l’atenció als pacients millora els resultats en salut

Incorporar la perspectiva de sexe i gènere en l’àmbit assistencial significa identificar i abordar com les diferències biològiques i els factors socials i culturals poden influir en la presentació dels símptomes, el risc, el diagnòstic, el pronòstic, la resposta al tractament i l’experiència d’atenció. Aquest enfocament permet millorar la presa de decisions clíniques i reduir desigualtats que, històricament, han passat desapercebudes en una part de la recerca i de la pràctica mèdica.

Sota aquesta premissa, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron –primer hospital de l'Estat que va tenir una comissió de salut i gènere– treballa des de fa anys per visibilitzar i corregir els biaixos que poden afectar l’atenció, especialment quan els símptomes o les necessitats no s’ajusten als patrons més estudiats o més reconeguts. El resultat és una assistència més precisa, amb menys infradiagnòstic, menys retards i una millor adequació dels tractaments.

Amb l’objectiu de conscienciar encara més de la necessitat d’acabar amb aquest biaix invisible per tal de transformar l’abordatge clínic dels problemes de salut, l’Hospital ha reunit més de 150 professionals en una jornada on s’ha abordat el sexe i el gènere com a condicionants de salut, s’han compartit experiències reals i s’han presentat iniciatives de millora ja implantades a Vall d’Hebron.

Especialistes en reumatologia, oncologia mèdica, endocrinologia, ginecologia i obstetrícia, i psiquiatria han posat el focus en com el sexe i el gènere poden condicionar el recorregut assistencial –des de la sospita clínica fins al diagnòstic, el pronòstic i la resposta als tractaments– en àmbits com ara l’artritis reumatoide, el càncer de mama, el desenvolupament sexual divers i la psicosi menstrual. Ho han fet amb la participació de pacients, que han aportat el seu testimoni sobre situacions viscudes durant l’atenció sanitària –sovint marcades pels retards diagnòstics, la manca de reconeixement de determinats símptomes o la necessitat d’ajustar el tractament fins a trobar el més adequat–.

Bones pràctiques per millorar la igualtat en l’atenció sanitària

Tot seguit, les i els assistents han conegut vuit experiències i bones pràctiques implementades per diferents serveis i unitats de Vall d’Hebron amb la finalitat de millorar la igualtat en l’atenció sanitària.

Els serveis de Ginecologia i Obstetrícia i de Cardiologia han presentat l’evidència científica que demostra que les dones que han patit complicacions greus durant l’embaràs tenen un risc més alt de desenvolupar malalties cardiovasculars, com ara ictus o infart, anys després del part, així com la proposta d’un circuit pioner de detecció precoç i seguiment del risc cardiovascular associat a l’embaràs. En concret, l’evidència actual mostra que entre el 15 i el 20 % de les dones que presenten resultats adversos de l’embaràs, tenen un risc fins a dues o tres vegades superior de tenir un problema cardiovascular en etapes posteriors de la vida, independentment dels factors de risc clàssics. El circuit proposat permet identificar de manera precoç les dones amb major risc i implementar estratègies de prevenció cardiovascular personalitzades, aprofitant l’embaràs i el postpart com una finestra d’oportunitat clau per a la salut cardiovascular de la dona.

El Servei de Cirurgia Vascular ha exposat una anàlisi de resultats i factors pronòstics incorporant la variable de gènere en l’aneurisma d’aorta abdominal. Diversos metanàlisis descriuen que, a curt termini, hi ha pitjor supervivència en dones després de la cirurgia d'aorta abdominal.

La Unitat del Dolor ha reflexionat sobre la valoració i l’abordatge del dolor amb perspectiva de sexe i gènere, tenint en compte que el percentatge de patir dolor en dones és deu punts superior que en homes (un 35,4 % respecte un 25,6 %), segons dades de la darrera Enquesta de Salut de Catalunya.

El Servei d’Oncologia Mèdica ha mostrat una línia de recerca i pràctica clínica que integra el sexe i el gènere en el càncer colorectal amb l’objectiu de considerar-los un biomarcador més que cal integrar en el desenvolupament farmacològic i la medicina de precisió.

L’equip d’infermeria de Traumatologia ha explicat un programa d’educació i acompanyament en salut sexual després de la col·locació d’una pròtesi de maluc, dissenyat perquè els i les pacients, un cop intervinguts, puguin recuperar el moviment i el plaer de forma segura i al més aviat possible.

L’equip d’infermeria d’estandardització de cures ha presentat una llista de control per verificar si aspectes vinculats amb la perspectiva de sexe i gènere es tenen en compte en la redacció de procediments i protocols. Aquest checklist incorpora qüestions com la representació equilibrada de dones i homes, les dades estadístiques desagregades per sexe, les imatges sense estereotips de gènere o les necessitats diferenciades entre dones i homes de la població diana, entre d’altres.

El Servei de Ginecologia i Obstetrícia ha presentat un circuit integral davant la mutilació genital femenina, amb abordatge clínic i psicosocial. Les pacients a qui se’ls realitza una intervenció quirúrgica reparadora d’una mutilació genital necessiten afrontar uns fets traumàtics amb profundes implicacions personals i amb uns condicionants que els poden generar incertesa. Per això, l’enfocament que es du a terme a Vall d’Hebron és multidisciplinari i incorpora ginecòlogues, cirurgianes plàstiques i infermeres expertes en cures de ferides quirúrgiques genitals. S'està treballant també per aconseguir la col·laboració de mediadores socioculturals de la comunitat degudament formades i de l'equip de psicologia per tal d’oferir la millor assistència possible.

La Unitat de Pediatria Social de Vall d’Hebron i la Unitat d'Igualtat i Polítiques Socials de l’ICS han compartit un recurs pedagògic itinerant, en forma de maleta de viatge, per incorporar la diversitat i la perspectiva de gènere a tota l’activitat assistencial de professionals dels equips de pediatria d'atenció primària. L'objectiu final és augmentar la detecció de possibles violències masclistes en l’infant o adolescent i el seu àmbit familiar.

La perspectiva de sexe i gènere, estàndard de qualitat

Gemma Parramon Puig, cap de Secció de Psiquiatria i presidenta de la Comissió de Salut i Gènere de Vall d’Hebron, observa que “jornades com aquesta ens permeten alinear evidència i experiència, identificar punts cecs i convertir-los en millores clíniques concretes: diagnòstics més acurats, tractaments millor ajustats i una atenció més segura i equitativa”.

No obstant això, “més enllà d’aquesta trobada anual, hem de consolidar la perspectiva de sexe i gènere amb enfocament interseccional com a estàndard de qualitat, incorporant-la a la formació, als protocols i als circuits assistencials, i avaluant-ne l’impacte perquè arribi a totes les persones i a tots els serveis”, conclou la Dra. Parramon.