Vall d’Hebron posa el focus en l’ús segur del medicament, la seguretat transfusional i els aspectes legals i ètics de la seguretat del pacient

Reconeixent la seguretat del pacient com una prioritat de salut mundial, l’any 2019, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) va establir el 17 de setembre com el Dia Mundial de la Seguretat del Pacient. Seguint l’impuls de l’OMS, del 16 al 22 de setembre, l’Hospital Universitari Vall d’Hebron ha organitzat un cicle de jornades i tallers científics centrats en aspectes clau de la seguretat del pacient.

Amb un enfocament multidisciplinari, les jornades han abordat temes relacionats amb l’ús segur del medicament, la seguretat transfusional, la dimensió ètica i legal de la pràctica clínica, i la protecció dels drets dels pacients en un entorn sanitari cada vegada més complex. També s’han organitzat tallers per reforçar les pràctiques segures en l’atenció al pacient pediàtric i visites al Servei de Farmàcia per donar a conèixer les accions que duu a terme en matèria de seguretat del medicament.

El programa d'activitats d'aquesta setmana, que ha reunit més de 400 professionals de Vall d’Hebron i d’altres centres sanitaris del territori, s’ha treballat amb l’objectiu de continuar conscienciant tots els i les professionals de la importància de mitigar i reduir el risc de dany innecessari associat a l'atenció sanitària.

Soledad Romea, directora de Qualitat, Processos i Innovació de Vall d’Hebron, destaca que la seguretat del pacient “no és només una prioritat assistencial, sinó un eix estratègic que orienta totes les línies de treball de l’Hospital”. I subratlla que el compromís institucional “passa per consolidar una cultura de seguretat madura que impliqui tots els nivells de l’organització, així com pacients i famílies.  Una cultura basada en la confiança i en un enfocament sistèmic i no punitiu, capaç d’aprendre dels errors per reduir el dany innecessari i prevenible associat a l’atenció sanitària, i reforçar les bones pràctiques basades en l’evidència”.

Ús segur del medicament

El dimarts, 16 de setembre, el tema central de la jornada ha estat l’ús segur del medicament en totes les seves vessants. L’objectiu ha estat analitzar estratègies per minimitzar els riscos associats a la medicació, des de la prescripció fins a la detecció de reaccions adverses, i ha reunit professionals de farmàcia, farmacologia clínica, medicina interna, medicina intensiva, oncologia, infermeria i tecnologies aplicades a la seguretat.

En un primer bloc, Núria Prieto, subdirectora adjunta de Qualitat Assistencial del Ministerio de Sanidad, ha obert la Jornada amb una visió general de l’estratègia nacional per a l’ús segur del medicament i ha destacat la importància de la cultura de seguretat i del compromís institucional. Tot seguit, Glòria Cereza, responsable del Centre de Farmacovigilància de Catalunya, ha presentat el Pla de Farmacovigilància de Catalunya, ha remarcat que prop del 50 % dels danys evitables en sanitat estan relacionats amb medicaments i ha subratllat el valor de la notificació sistemàtica de reaccions adverses. Després, Xavier Nuvials, cap de Secció del Servei de Medicina Intensiva i vicepresident de la Comissió de Prevenció d’Errors de Medicació de Vall d’Hebron, ha exposat el model de gestió d’errors de medicació de l’Hospital, basat en accions formatives, sistemes de notificació i comunicació proactiva. Per tancar, Enriqueta Felip, cap de Secció de la Unitat de Tumors Toràcics de Vall d’Hebron, ha destacat la necessitat d’incorporar la perspectiva de gènere en l’ús de medicaments, posant de relleu diferències clíniques i d’efectes adversos segons el sexe.

En un segon bloc, José Luis Revuelta, de l’Àrea d’Atenció Farmacèutica d’Oncohematologia de l’Hospital Gregorio Marañón, i Irene Conejo, internista i membre de la Comissió de Prevenció d’Errors de Medicació de Vall d’Hebron, han abordat la importància de la traçabilitat i la seguretat en la prescripció i l’administració, i han presentat resultats favorables després de la implantació de tecnologies, com ara la prescripció electrònica i els sistemes automatitzats de dispensació. Posteriorment, Lina Camacho, responsable de Farmacovigilància del Servei de Farmacologia Clínica de Vall d’Hebron, i Alexandro Aisa, enginyer de la Unitat d’Innovació de Vall d’Hebron, han exposat els avenços en la detecció de reaccions adverses a medicaments mitjançant la farmacovigilància activa i l’ús d’intel·ligència artificial, que permet una identificació més precoç i personalitzada dels riscos. Per acabar, Cristina Suárez, oncòloga mèdica de Vall d’Hebron, ha presentat una aplicació pionera que ajuda els professionals en el diagnòstic i tractament de reaccions adverses a immunoteràpies.

Seguretat transfusional més enllà de l’acte tècnic

El dimecres, 17 de setembre, la transfusió segura ha estat el fil conductor de la jornada, en què s’ha abordat tot el procés de la transfusió, des de la indicació mèdica fins a la traçabilitat i l’hemovigilància, i s’ha destacat la necessitat d’entendre que cada unitat de sang és un recurs valuós, limitat i amb implicacions clíniques, ètiques i logístiques.

Eva Alonso, directora del Banc de Sang i Llet Materna del Banc de Sang i Teixits de Catalunya, ha subratllat la importància de la indicació adequada, la formació, la doble verificació i la cultura de seguretat com a barreres imprescindibles per prevenir errors. Seguidament, Karla Salas, coordinadora de la Unitat de Qualitat i Millora de la Pràctica Clínica de Vall d’Hebron, ha explicat els fonaments del programa Patient Blood Management (PBM), que promou una estratègia transfusional restrictiva basada en criteris clínics individualitzats i en l’evidència científica, i ha remarcat que transfondre de manera innecessària pot augmentar la morbiditat i la mortalitat.

Tot seguit, M. Carmen Montanero, infermera del Banc de Sang i Teixits de Vall d’Hebron, ha repassat els estàndards tècnics i organitzatius de l’acte transfusional, incloent-hi la classificació d’urgències, la validesa de mostres, l’extracció pediàtrica i les condicions per al retorn de components. També ha reforçat la necessitat de procediments clars i ben coneguts per tots els professionals.

A continuació, Verònica Pons, especialista en Hematologia i Hemoteràpia del Banc de Sang i Teixits de Vall d’Hebron, ha abordat l’hemovigilància i la traçabilitat, i ha emfatitzat l’obligació legal de notificar reaccions adverses i la baixa taxa de notificació com una debilitat a corregir. Les dades mostrades han evidenciat la magnitud del repte, especialment en un centre com Vall d’Hebron, líder en volum transfusional a Catalunya.

Finalment, Raúl Lafuente, coordinador d’Hematologia i Hemoteràpia de l’Hospital Moisès Broggi, ha presentat un model avançat de sistema de seguretat transfusional digital, amb integració a SAP, barreres electròniques i alertes automàtiques informatitzades, demostrant com la tecnologia, ben aplicada, pot prevenir errors crítics i reforçar la traçabilitat, sense deixar de banda la importància de la formació, la capacitació i la conscienciació dels professionals.

Aspectes legals i ètics en la seguretat dels pacients

El dilluns, 22 de setembre, s’han abordat les repercussions legals i ètiques que sustenten la pràctica clínica segura, amb especial èmfasi en la documentació clínica, el consentiment informat, la responsabilitat patrimonial i la protecció de dades. Aquestes temàtiques s’han analitzat des d’una perspectiva pràctica, amb ponents experts tant de l’àmbit jurídic com clínic i assistencial.

Roser Cobos, directora de l’Assessoria Jurídica de Vall d’Hebron, ha obert la jornada amb una ponència sobre la documentació clínica amb transcendència legal, recordant que la història clínica no és només una eina assistencial, sinó també un element jurídic fonamental. Ha destacat la necessitat d’una redacció objectiva, cronològica i comprensible, així com el valor del document de voluntats anticipades com a expressió de l’autonomia del pacient.

Guillermo Gras, lletrat de Vall d’Hebron, ha analitzat diversos casos per tal de promoure un ús adequat del consentiment informat, document que ha de contenir informació suficient i específica sobre el procediment de què es tracta i sobre els seus riscos, ha d'estar redactat amb un llenguatge clar i entenedor, i s’ha de proporcionar amb antelació suficient per tal que el pacient pugui arribar a una decisió de tria, acceptació o rebuig. També ha recordat que el consentiment és un procés comunicatiu i que la seva correcta aplicació reforça la seguretat clínica i la confiança professional.

Xavier Castella, cap de la Unitat d’Assumptes Jurídics de Vall d’Hebron, ha centrat la seva intervenció en la responsabilitat patrimonial de l’administració sanitària i ha explicat com un funcionament anormal del servei —ja sigui per un error clínic, documental o sistèmic— pot comportar indemnitzacions, fins i tot sense negligència mèdica directa. A més, ha subratllat la importància de la qualitat documental com a línia de defensa davant reclamacions.

Finalment, Sergi Morales, cap de la Unitat de Protecció de Dades de Vall d’Hebron, ha exposat els principis fonamentals de la protecció de dades en l’entorn sanitari, amb exemples d’accessos indeguts i conseqüències legals. Ha alertat sobre la necessitat de garantir l’accés legítim, la minimització de dades i el compliment del RGPD, reforçant així la seguretat jurídica i la confiança del pacient.

Tallers de pràctiques segures en pediatria

El lema escollit per l’OMS aquest 2025 ha estat ‘Seguretat del pacient des del principi’, amb un focus especial en l’atenció segura de nounats i infants. Per aquest motiu, la 7a Jornada de Seguretat del Pacient s’ha completat amb una sèrie de tallers pràctics per a professionals sanitaris del torn de nit, centrats en la millora de la seguretat del pacient pediàtric. La iniciativa s’emmarca dins el compromís institucional per consolidar una cultura de seguretat que redueixi riscos i millori la qualitat assistencial.

Un dels tallers ha abordat la identificació inequívoca del pacient pediàtric i ha destacat la importància d’aplicar sempre el protocol institucional de verificació activa. A través del visionat de casos clínics, s’ha evidenciat que factors com ara les barreres idiomàtiques o la manca de verificació poden conduir a errors en l’administració de medicació. També s’ha remarcat el valor del compliment estricte dels ‘cinc correctes’ (pacient, fàrmac, dosi, via i moment).

Un altre taller s’ha centrat en la prevenció d’errors de medicació en pediatria, on s’ha recordat que aquests són fins a tres vegades més freqüents que en adults. S’han analitzat supòsits reals en què van confluir errors de pacient, dosi, fàrmac, via i horari, i s’ha insistit en la necessitat d’adaptar la dosificació al pes i la condició clínica, reforçar la doble verificació i reduir interrupcions durant la preparació i administració de medicaments.

Finalment, s’ha fet un taller sobre la prevenció i el maneig d’extravasacions en pacients pediàtrics, una complicació freqüent associada al tractament intravenós. També s’han revisat casos clínics, factors de risc i protocols d’actuació immediata, destacant la importància d’una correcta fixació del catèter, el control periòdic del punt d’inserció, la implicació activa de les famílies i la disponibilitat de kits específics a les unitats de risc.

Amb aquests tallers, l’Hospital ha volgut reforçar la seva aposta per la formació contínua i per la implementació de pràctiques segures que garanteixin la millor atenció possible als pacients pediàtrics.

Cristopher Mazo, coordinador de la Unitat de Seguretat del Pacient de Vall d’Hebron, assenyala que “la seguretat del pacient és una responsabilitat compartida, que requereix el lideratge institucional, el compromís dels professionals i la participació activa dels pacients i de les seves famílies”. I conclou que “la millora contínua en seguretat no és un destí, sinó un camí que hem de recórrer plegats, amb visió, rigor i humanitat. En aquest sentit, reafirmem el paper de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron com a referent en la construcció d’un sistema sanitari més segur, més eficient i més proper a les necessitats de la ciutadania”.