Dos investigadors de Vall d’Hebron participen en el debat CaixaResearch sobre reptes i avenços en el trasplantament d’òrgans

Els investigadors de Vall d’Hebron, Oriol Bestard Matamoros i Concepción Gómez Gavara, van participar en un nou debat CaixaResearch juntament amb la directora general de l’Organització Nacional de Trasplantaments, Beatriz Domínguez-Gil González, i l’investigador Xabier Aranguren López (CIMA, Universitat de Navarra), sobre una pràctica que ha permès salvar la vida de centenars de milers de persones durant les darreres dècades i millorar la qualitat de vida dels pacients: el trasplantament d’òrgans i teixits. Actualment, els trasplantaments més freqüents són els de ronyó, fetge, cor, pàncrees i pulmó; són menys habituals els trasplantaments d’intestí; i encara són experimentals els de teixits compostos vascularitzats (com ara cara, extremitats o úter).

Espanya és referent mundial en aquest àmbit, liderant la donació d’òrgans durant 33 anys consecutius i assolint també resultats excel·lents pel que fa al nombre de trasplantaments. L’any 2024, Espanya va superar els seus propis rècords amb 6.464 trasplantaments, gràcies a la solidaritat de 2.562 persones que van donar els seus òrgans després de morir i de 404 que van fer una donació en vida d’un ronyó o d’una part del fetge. Segons dades de l’Organització Nacional de Trasplantaments (ONT), des que es tenen registres, a Espanya s’han realitzat 146.000 trasplantaments, un èxit basat en la solidaritat ciutadana; en el nostre sistema nacional de salut públic i universal; i en una organització eficaç, centrada en les unitats de coordinació de trasplantaments dels hospitals, amb el suport de les comunitats autònomes i de l’ONT.

Tot i les bones xifres, Espanya també afronta reptes importants vinculats al perfil dels donants: “L’activitat és ingent, però cada vegada ens enfrontem a donants més complicats, d’edat més avançada i amb comorbiditats”, va assenyalar Beatriz Domínguez-Gil González, directora general de l’ONT.

L’any 2023 es van realitzar 172.000 trasplantaments arreu del món, tot i que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) estima que en caldrien 2 milions per cobrir la demanda global, que seguirà creixent en els pròxims anys a causa de l’envelliment de la població i de l’augment de malalties que acaben requerint un trasplantament. Per exemple, s’estima que l’any 2040 la malaltia renal crònica —per a la qual el trasplantament renal és una opció de tractament— podria convertir-se en la cinquena causa de mort mundial.

L’escassetat d’òrgans és el principal repte dels trasplantaments. Al llarg del 2023, unes 100.000 persones van estar en llista d’espera per a un trasplantament a Europa, però menys del 40 % d’aquests pacients van rebre l’òrgan que necessitaven.

Amb el suport de la convocatòria CaixaImpulse d’Innovació en Salut, Oriol Bestard i el seu equip estan desenvolupant, des del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR), un nou fàrmac immunosupressor de segona generació. Aquest medicament, estructuralment modificat, actua suprimint l’activitat dels limfòcits T i B, responsables del rebuig, però sense els efectes adversos dels tractaments actuals. L’objectiu és evitar la producció d’anticossos contra l’òrgan trasplantat i millorar la tolerància immunològica. El projecte es troba en fase preclínica, avaluant-ne l’eficàcia en models animals i establint protocols per a la seva futura producció a gran escala.

“El problema que tenim és kafkià. Els tractaments actuals són molt eficaços en la immunosupressió, però generen toxicitat en el ronyó. Per això, volem intentar crear nous tractaments, aprofitant els avenços en bioenginyeria, que permetin assegurar una bona eficàcia i, alhora, esquivar els efectes secundaris dels tractaments crònics immunosupressors que existeixen avui dia i que inclouen diabetis, nefrotoxicitat o hipertensió”, va explicar Oriol Bestard, cap del Servei de Nefrologia i Trasplantament Renal de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, colíder del grup de recerca en Nefrologia i Trasplantament Renal del VHIR i professor associat de Medicina a la Universitat Autònoma de Barcelona.

La recerca també és clau per augmentar la disponibilitat d’òrgans i optimitzar-ne l’ús. La intel·ligència artificial ha emergit com una eina valuosa en aquest context. Actualment, s’estan desenvolupant algoritmes capaços de millorar la validació dels òrgans abans del trasplantament i optimitzar la selecció i l’aparellament entre donants i receptors per minimitzar el risc de rebuig.

El projecte Livercolor, coimpulsat per Concepción Gómez Gavara, Cirurgiana Adjunta de cirurgia Hepato-bilio-pancreàtica (HBP) i Trasplantament de l’Hospital Vall d’Hebron, i líder del grup de recerca en HBP i trasplantament hepàtic al VHIR, empra la intel·ligència artificial per millorar la selecció de fetges trasplantables. L’excés de greix en els fetges dels donants és un problema greu, ja que aquests òrgans sovint són descartats per l’alt risc de complicacions postoperatòries. Actualment, la valoració dels fetges es fa de manera visual per part del cirurgià, un mètode subjectiu amb un ampli marge d’error. Livercolor, que compta amb una ajuda de CaixaImpulse per al seu desenvolupament, permet avaluar amb més precisió la quantitat de greix present al fetge i millorar així la presa de decisions.

Segons Concepción Gómez Gavara, “la idea és que a partir del 2026 ja es pugui començar a utilitzar l’algoritme de manera habitual, sempre com una eina d’ajuda, de suport a la decisió del professional”. La investigadora també apunta que el desig és que l’eina permeti, en un futur, “dialogar per preguntar-li característiques d’aquest òrgan i com és l’aparellament amb el receptor, per exemple”, a més d’aplicar-se a altres òrgans com el ronyó o el pàncrees.

Davant l’escassetat d’òrgans, la ciència avança en solucions innovadores com els xenotrasplantaments, la creació d’òrgans bioartificials i la generació d’òrgans humans en animals, línia de recerca que lidera Xabier Aranguren des del CIMA mitjançant la complementació de blastocists en porcs. Aquest enfocament busca cultivar òrgans personalitzats a partir de cèl·lules mare del propi pacient, reduint així el risc de rebuig. Paral·lelament, es treballa en nous immunosupressors més segurs i eficaços que permetin evitar els efectes adversos dels tractaments actuals i millorar la qualitat de vida dels receptors.