El biomarcador RAD51 demostra la seva capacitat per a personalitzar el tractament en pacients amb càncer de mama en una etapa primerenca

Investigadors del Vall d'Hebron Institut d'Oncologia (VHIO) han liderat un estudi internacional que subratlla el potencial del biomarcador RAD51 per adaptar les estratègies de tractament en pacients amb càncer de mama en etapes primerenques. Els resultats d'aquest treball s'acaben de publicar a la revista Clinical Cancer Research.

"Un dels objectius de la investigació en càncer de mama diagnosticat en una etapa primerenca és identificar biomarcadors capaços de seleccionar de manera precisa quins pacients es podrien beneficiar de tractaments menys agressius que la quimioteràpia i personalitzar l'estratègia terapèutica" explica la Dra. Violeta Serra, cap del Grup de Teràpies Experimentals del VHIO i investigadora sènior d'aquest article.

Test desenvolupat pel VHIO

El laboratori liderat per la Dra. Serra ha desenvolupat un test basat en la detecció de la proteïna RAD51 com a biomarcador funcional de la reparació per recombinació homòloga (HRR) i actualment està treballant en la validació d’aquest test per estratificar pacients amb càncer associat a la deficiència en aquesta via de reparació del dany de l’ADN, el que es coneix com a HRD (per les sigles en anglès).

Aquest treball avalua la viabilitat i la capacitat del test per predir quines pacients podrien respondre al tractament neoadjuvant en càncer de mama en etapes primerenques. Per això, es van analitzar les mostres tumorals de l'estudi GeparOla, en col·laboració amb el grup alemany GBG. GeparOla és un estudi clínic aleatoritzat que va comparar la taxa de resposta patològica completa del tractament neoadjuvant amb olaparib, un inhibidor de PARP davant del tractament amb carboplatí (quimioteràpia).

“L'assaig GeparOla va seleccionar pacients amb càncer de mama diagnosticat en una etapa primerenca i amb un biomarcador genòmic de HRD. En aquesta anàlisi post hoc, el nostre objectiu era avaluar si el biomarcador RAD51 podia identificar pacients amb diferents taxes de resposta al tractament neoadjuvant dins aquesta població prèviament seleccionada” comenta el Dr. Guillermo Villacampa, cap de la Unitat de Bioestadística del VHIO.

“De les 90 mostres avaluables pel test RAD51 el 80% va presentar nivells de RAD51 compatibles amb HRD funcional. La taxa de resposta patològica completa després del tractament amb l'inhibidor del PARP en pacients amb HRD per RAD51 va ser del 66.7%, mentre que va disminuir al 22.2% en pacients sense HRD per RAD51. A l'anàlisi multivariada, on es va ajustar per factors clínics, presència de TILs i el tractament rebut, RAD51 va mantenir la seva capacitat pronòstica mostrant una associació estadísticament significativa amb la taxa de respostes patològiques” afegeix el Dr. Villacampa.

“En conclusió, aquestes dades subratllen el potencial del test de RAD51 per adaptar les estratègies de tractament al càncer de mama en etapes primerenques” afirma la Dra. Violeta Serra. “En tot cas, els estudis basats en biomarcadors futurs hauran de tenir en compte aquesta informació per refinar els factors d'estratificació i millorar la selecció de pacients. Aquest és el cas de l’estudi RADIOLA liderat per SOLTI que té per objectiu validar el test de RAD51 en càncer de mama avançat i que informarà sobre els seus resultats durant l'any 2025”, comenta la Dra. Judith Balmaña, cap del Grup de Genètica del Càncer Hereditari i coautora del treball.

Aquest treball ha rebut finançament del Cofund ERA Net en el marc del projecte europeu EraPerMed, de l'Institut de Salut Carles III cofinançat per la Unió Europea i de l'Associació Espanyola Contra el Càncer.