Una trobada entre professionals i pacients de Parkinson destaca els nous enfocaments en la teràpia de la malaltia

La segona edició de la Jornada de Parkinson torna a ser un èxit que ha permès la trobada entre professionals de Vall d’Hebron i persones afectades per la malaltia. La sessió ha estat una oportunitat per compartir amb la societat el nou coneixement generat en els últims anys pel que fa a noves estratègies de tractament de la malaltia, i on també els pacients han estat protagonistes explicant la seva experiència amb el Parkinson.

El Dr. Miquel Vila, cap del grup de Malalties Neurodegeneratives del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), ha donat la benvinguda a l’acte comentant que “l'esperit de la sessió és tenir un espai on les persones amb Parkinson, cuidadors i professionals puguem interactuar, amb l’objectiu d’avançar conjuntament per millorar la qualitat de vida dels pacients i trobar una cura per al Parkinson”. Per la seva banda, el Dr. Xavier Montalban, cap del Servei de Neurologia de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, cap del grup de Neuroimmunologia Clínica del VHIR i director del Cemcat, ha destacat que “a Vall d’Hebron dediquem molts esforços per impulsar la recerca clínica en malaltia de Parkinson, i per això és essencial que els pacients participin en la presa de decisions”.

Quan es va descriure la malaltia de Parkinson a principis del segle XIX, es va definir únicament per les alteracions motores que s’observaven als pacients. Més endavant, es va identificar que el trastorn es produeix per la degeneració de les neurones que produeixen dopamina a la substància negra del cervell. És per això que encara avui en dia el tractament estàndard per als pacients amb Parkinson és la levodopa, la qual és capaç de suplir el dèficit de dopamina i ajuda notablement a controlar els símptomes motors, tot i que no frena la neurodegeneració.

En els últims anys, s’ha descobert que la malaltia de Parkinson és molt més que una malaltia amb alteracions motores que depenen de la dopamina, sinó que sovint també apareixen molts símptomes no motors que també tenen impacte en la qualitat de vida de les persones afectades i les seves famílies. Aquests símptomes, com ara alteracions gastrointestinals i urinàries, ansietat, depressió, fatiga, etc., depenen d’altres nuclis del cervell i d’altres vies diferents a la de la dopamina. És per això que, a l’hora de tractar la malaltia, és necessari anar més enllà de les teràpies dopaminèrgiques com la levodopa.

En aquest sentit, el Dr. Jorge Hernández Vara, neuròleg adjunt de la Unitat de Trastorns del Moviment del Servei de Neurologia de l’Hospital Vall d’Hebron i investigador del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR, ha donat el tret de sortida a la jornada posant el focus en els factors implicats en l’aparició i desenvolupament de la malaltia, tant genètics com ambientals, i les potencials dianes terapèutiques que s’han investigat en els últims anys i que poden utilitzar-se per modificar el curs de la malaltia amb l’objectiu d’avançar cap a una medicina de precisió i personalitzada.

A continuació, ha estat el torn de Laia Ordóñez, pacient de Parkinson i membre de l'Associació Con P de Párkinson. Mitjançant la seva experiència, ha presentat alguns consells per destacar la importància de la nutrició i l’alimentació en el Parkinson. Per exemple, seria recomanable promoure una dieta amb aliments antiinflamatoris i antioxidants amb l’objectiu de disminuir la neuroinflamació crònica, l’estrès oxidatiu i la disfunció mitocondrial característiques de la malaltia.

La presentació d’Ordóñez ha estat seguida de la Dra. Ariadna Laguna, investigadora principal del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR, qui ha presentat l’evidència científica quant a l’impacte de la nutrició en la malaltia. Ha explicat les evidències que donen suport a la participació de l’eix cervell-intestí en el desenvolupament de la malaltia i com alteracions en la microbiota intestinal podrien contribuir a l’aparició o l’increment de la freqüència i intensitat dels símptomes motors i no motors de la malaltia. També ha revisat algunes de les estratègies que s’estan testant actualment en assaigs clínics relacionades amb la modificació de la funció de l’eix cervell-intestí.

Francesc Sirvent, pacient de Parkinson de Vall d’Hebron, ha aportat la seva visió com a persona afectada per la malaltia i com el ciclisme l’ajuda en el seu dia a dia, i com l’allibera de les preocupacions que enfronta amb la malaltia. És la mostra que l’exercici físic pot ajudar també al maneig del Parkinson.

Seguidament, la Dra. Marta Martínez Vicente, investigadora principal del grup de Malalties Neurodegeneratives del VHIR, ha presentat algunes de les noves estratègies terapèutiques que s’estan investigant al laboratori i l’impacte que poden tenir a la pràctica clínica. En els últims anys, la recerca bàsica realitzada per l’equip ha permès proposar i validar noves eines de diagnòstic i tractaments per a la malaltia de Parkinson. La Dra. Martínez Vicente ha destacat que l’ús de mostres biològiques dels pacients que voluntàriament participen en els projectes de recerca és fonamental per dur a terme aquesta recerca preclínica, pas previ i essencial per poder traslladar els resultats a la pràctica clínica.

La jornada ha finalitzat amb un altre dels punts clau per als pacients amb Parkinson: el benestar emocional i el suport social. Laura Morer, directora de l’Associació Catalana per al Parkinson, ha explicat com una associació de pacients pot donar suport en aquest sentit i quines teràpies addicionals, com ara la logopèdia, la fisioteràpia, la psicologia, el ball o els tallers de memòria, poden ajudar a millorar la qualitat de vida dels pacients.