Vall d’Hebron edita una guia per acompanyar les famílies cuidadores de les nenes, nens i adolescents que han viscut violència sexual

Una nena de 9-10 anys o una adolescent víctima de violència sexual és el perfil més comú de les pacients ateses per l’Equip EMMA. Amb l’objectiu d’orientar i acompanyar els familiars cuidadors i cuidadores, Vall d’Hebron ha editat la Guia d’atenció a la violència sexual en la infància i l’adolescència per a les famílies cuidadores Estem al teu costat. Des del primer contacte a Vall d’Hebron, sigui amb l’Equip EMMA o el Servei d’Urgències, els i les professionals sanitaris lliuren a les famílies un exemplar de la guia per ajudar-los a acompanyar a l’infant o adolescent. “Davant de la revelació per part d’un fill o filla que ha estat víctima de violència sexual, és normal que els progenitors pateixin un xoc emocional que els faci sentir bloquejats, que no sàpiguen què dir o què fer davant l’infant o adolescent que ha confiat i demana ajuda. Aquesta guia intenta orientar i resoldre els dubtes que sovint ens plantegen”, exposa la Dra. Anna Fàbregas, adjunta del Servei de Pediatria i coordinadora de la Unitat d’Atenció a les Violències vers la Infància i l’Adolescència (Equip EMMA). Les autores de la guia són Mireia Forner, psicòloga clínica, i Anna Fàbregas. També han participat en la redacció de la guia Estem al teu costat, Giuliana Rios i Tiffany Rexach, treballadores socials sanitàries, la psicòloga Andrea Salvat i la pediatra Lledó Garcés, membres de l’Equip EMMA. 

La guia posa èmfasi en diferents aspectes, com la protecció de la víctima, tant evitant qualsevol contacte amb la persona agressora, com recomanant acudir a serveis especialitzats de protecció a la infància (per mirar com protegir a l’infant o adolescent de la situació de violència), de l’àmbit sanitari, d’interior o de justícia. També destaca que cal donar credibilitat al que expliqui el nen, nena o adolescent, sense fer preguntes que puguin mostrar dubtes o desconfiança sobre la informació que ha verbalitzat. És fonamental l’acompanyament emocional, que implica escoltar el que els infants expliquen de manera activa i intentant connectar amb els seus sentiments. En aquest sentit, convé formular preguntes obertes per tal de saber què ha passat de manera àmplia i especialment com se senten, evitant preguntes dirigides o tancades que poden confondre’ls i transmetre una sensació de pressió per la cerca d’informació. 

“Quan un nen, nena o adolescent revela una situació de violència sexual és normal sentir desconcert, no saber què dir, sentir-se nerviós o amb poc control de les emocions. Per això, és important prendre’s una mica de temps, respirar profundament i ser conscients de la transcendència del moment i que la nena, nen o adolescent ha explicat aquesta situació a una persona en qui confia, la persona amb qui se sent vinculat/da i qui valora que el/la pot ajudar” destaca Mireia Forner. La resposta ha d’estar dirigida a contenir, acompanyar i protegir a l’infant o adolescent, i en cas de dubte, és important demanar ajuda als i les professionals experts. “La guia és com una caixa d’eines per ajudar a la família mitjançant una sèrie de pautes o orientacions per afrontar aquest moment, escoltar, acollir, validar les emocions i acompanyar al seu fill o filla, sobretot en aquest primer moment, en què l’actitud i la resposta que es dona de protecció, credibilitat, i acompanyament emocional, pot ser clau en el seu procés de recuperació”, afegeix Giuliana Rios. 

Un 35% de les nenes, nenes i adolescents víctimes de violència sexual pateix seqüeles a mig termini

Un de cada cinc  nens, nenes o adolescents són víctimes de violència sexual, segons dades del Consell d’Europa. I entre un 60-85% dels casos aquesta és infringida per familiars o coneguts, sent en més d’un 90% dels casos l’agressor home. Un 30-35% dels nens, nenes i adolescents que viuen una situació de violència sexual presenten seqüeles a mig-llarg termini. Entre els símptomes més comuns es troben els records o imatges intrusives, l’estat emocional negatiu persistent amb presència de por, ràbia, vergonya o culpa, les dificultats per agafar o mantenir el son i la presència de malsons. Aquesta simptomatologia millora amb un tractament especialitzat. Aquests tractaments sovint inclouen a professionals de la Psicologia Clínica, el Treball Social Sanitari i la Pediatria. En el dia a dia d’aquest nen, nena o adolescent és crucial l’acompanyament per part de les famílies, així com mantenir uns hàbits i rutines saludables en relació amb l’alimentació, l’exercici o el son. Realitzar activitats que li resultin gratificants o relaxants i li permetin desconnectar, així com mantenir reunions i trobades amb figures protectores i de confiança també ajuden a l’infant o adolescent en la seva recuperació.

Treballar l’educació afectivo-sexual

La guia Estem al teu costat compta amb un apartat dedicat a treballar l’educació afectivo-sexual des de casa. Entre les orientacions, destaquen posar el nom real i concret a les parts íntimes del cos, així com conscienciar els infants que ningú no pot tocar les seves parts íntimes i que ells tampoc poden tocar les dels altres. Altres consells són respectar els drets dels infants a no voler donar abraçades, petons o altres mostres d’afecte, o treballar amb ells i elles possibles situacions de risc. La guia també dona consells sobre com parlar del cos, la sexualitat i les relacions sexuals basades en l’afecte, la comunicació i el plaer, i consentides per ambdues parts, de manera adaptada i en funció de l’edat. S’inclouen una sèrie de recursos educatius d’interès per a les famílies. En aquest apartat també figuren enllaços a vídeos amb exercicis de mindfulness i les Guies de recomanacions per a familiars i per als i les professionals quan hi ha una revelació de violència sexual en nens, nenes i adolescents del Departament de Justícia.