Especialistes del Servei de Psiquiatria dissenyen el Programa TaySH per al tractament de conductes autolesives no suïcides en adolescents i joves

La Dra. Natàlia Calvo, psicòloga clínica i coordinadora de Psicologia del Programa TLP per a adolescents i adults joves del Servei de Psiquiatria de l'Hospital Universitari Vall d’Hebron i investigadora del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i el Dr. Marc Ferrer, cap de Secció d'Hospitalització del mateix Servei de Psiquiatria i investigador principal del grup de recerca en Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del VHIR, juntament amb el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga, cap del Servei de Psiquiatria i cap d'aquest grup de recerca, i amb la col·laboració d’Eudald Castell i Zaira Nieto, residents de Psicologia Clínica també del Servei de Psiquiatria, constitueixen l'equip d'especialistes de Vall d’Hebron que han dissenyat i desenvolupat un protocol d'intervenció precoç per abordar i reduir les conductes autolesives no suïcides en adolescents i joves entre 15 i 25 anys. Aquest protocol es recull en el llibre “Programa TaySH. Intervenció psicoterapèutica per a conductes autolesives no suïcides en adolescents i joves adults”, i pretén convertir-se en un programa de referència específic per a aquest grup de població.

“Es calcula que al voltant del 17-18% de persones joves a tot el món s'autolesionen. A més, els últims anys també s'estan observant conductes autolesives en edats pediàtriques, entorn dels 12 anys i acompanyades de depressió, ansietat i trastorns de conducta alimentària”, afirma el Dr. Josep Antoni Ramos-Quiroga. Aquests i aquestes pacients, que arriben a l'hospital mitjançant les urgències de l'Hospital Infantil, són derivats a les consultes externes del Servei de Psiquiatria per tractar la conducta autolesiva no suïcida.

“La idea d'elaborar aquest programa sorgeix de l'increment significatiu d'aquesta mena de conductes i, en conseqüència, de la necessitat de disposar de tractaments específicament dissenyats per abordar les conductes autolesives no suïcides i altres conductes de risc associades a la desregulació emocional i impulsivitat en adolescents i adults joves, i que no siguin manifestacions d'altres trastorns psicopatològics més greus”, explica la Dra. Natàlia Calvo. En aquest context clínic, i davant l'escassetat d'aquesta mena de tractaments, els autors han decidit estructurar i manualitzar aquesta intervenció, que es caracteritza per estratègies terapèutiques basades en l'evidència científica i en l'experiència clínica de l'equip, per atendre els i les pacients quan debuten amb aquestes conductes, abans que cristal·litzin en un trastorn més sever. Aquest tipus d'intervenció precoç pot contribuir a reduir les conseqüències a mitjà o llarg termini i augmentar les possibilitats de remissió.

“El Programa TaySH preveu dur a terme 12 sessions individuals setmanals (agrupades en 4 mòduls), de caràcter ambulatori, que tenen com a objectiu principal reduir les conductes autolesives no suïcides mitjançant l'adquisició de noves habilitats i estratègies per al maneig de la desregulació emocional i la impulsivitat, que són la base de les autolesions, i substituir-les per conductes funcionals i adaptatives”, informa la Dra. Calvo. Els pacients disposaran del material elaborat pels autors. Així mateix, el programa inclou tres sessions psicoeducatives per a pares i/o cuidadors, per acompanyar-los en aquest procés.

“És important oferir opcions de tractament multidisciplinaris, versàtils i sobretot adaptables als seus hàbits. Per això, encara que en una primera fase el programa s'aplicarà en un entorn hospitalari, s'ha dissenyat una estructura de teràpia perquè pugui ser aplicat tant en l'àmbit sanitari com en els no sanitaris”, explica el Dr. Marc Ferrer, qui considera que per a l'èxit del tractament és important acostar-se a l'entorn habitual i reduir l'estigma associat a aquestes conductes. “És evident la necessitat d'incrementar els recursos per al tractament, però perquè aquests siguin eficaços s'han de tenir molt clares les necessitats actuals dels més joves”, conclou el Dr. Ferrer.