Vall d’Hebron i AQuAS presenten el primer estudi realitzat a l’Estat per avaluar l’impacte de la recerca en un centre hospitalari

El Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR) i l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) han presentat avui l’ Estudi exploratori de l’impacte de la recerca a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, el primer estudi realitzat a l’Estat per avaluar l’impacte de la recerca en un centre hospitalari.S’emmarca dins la sèrie de monogràfics SARIS de “Recerca que Transforma” d’AQuAS.

Les polítiques científiques europees i dels països del nostre entorn donen cada vegada més importància a l’impacte demostrable de la recerca que es duu a terme. Però malgrat que estudis internacionals demostren que els hospitals que fan recerca tenen millors resultats assistencials, cal ser capaços de demostrar aquesta contribució i millorar-ne l’organització, les capacitats i l’orientació estratègica cap a l’impacte. En aquest context, AQuAS, en col·laboració amb el VHIR, han elaborat conjuntament aquest estudi per abordar la capacitat que té la recerca que es fa al Campus Vall d’Hebron de transcendir en millores assistencials i sanitàries tant al mateix hospital com a qualsevol centre sanitari.

S’han recollit 17 casos d’èxit,  que s’han realitzat en el Campus i que han portat a millores en la prevenció, el diagnòstic i el tractament de malalties. Fruit d’aquest treball també s’han identificat una sèrie de factors facilitadors de l’èxit en els resultats assistencials. D’altra banda, també es descriuen algunes noves accions i direccions orientades a reforçar les capacitats, l’estratègia i el lideratge en aquest aspecte.

Un cop analitzats els 17 casos d’èxit podem afirmar que en molts casos, malgrat que no es pot parlar d’atribució directa, sí que és evident la contribució de la recerca en la pràctica assistencial. A més, els casos estudiats suggereixen que com més enfocat a la pràctica i a les necessitats dels usuaris sigui l’estudi, més fàcil serà que tingui una contribució en la pràctica assistencial.

17 casos d’èxit en la prevenció, el diagnòstic i el tractament

Els resultats dels casos estudiats es van classificar en tres categories: prevenció, diagnòstic i tractament. En la categoria de millores en la prevenció l’informe recull quatre bons exemples de recerca: 

1. Nou protocol en la majoria de centes catalans i nova recomanació per reduir parts prematurs. S’incorpora el pessari cervical com a eina de prevenció del part prematur en grups de risc.
2. Protocol per a l’administració preventiva i individualitzada d’antibiòtics en cirurgia instrumentada de columna.
3. Factors de risc de trastorns del neuropsicodesenvolupament i abordament del fracàs escolar a les escoles públiques.
4. Implementació d’un sistema de vigilància de la grip estacional i altres virus respiratoris sincítics

 En la categoria de millores en el diagnòstic es van detectar set casos d’èxit: 

1. Nova eina diagnòstica de l’endocarditis infecciosa en pròtesis valvulars o en dispositius intracardíacs combinant tomografia per emissió de positrons (PET) i tomografia radiològica (TC i TCA)
2. Introducció al catàleg de l’ICS d’una metodologia per dissenyar el tractament més adequat per l’hepatitis C
3. Nova tècnica que facilita el diagnòstic precoç de miopaties inflamatòries en entorns menys tecnificats
4. Nou protocol per al tractament amb hormona del creixement en funció de la prova d’estimulació de l’hormona del creixement
5. Augment del rendiment diagnòstic mitjançant la tècnica d’array-CGH en pacients amb discapacitat intel·lectual, síndromes malformatives i trastorns de l’espectre autista (TEA)
6. Millora de les eines diagnòstiques moleculars en el càncer d’endometri
7. Nova tècnica que permet un diagnòstic molecular ràpid i personalitzat en el càncer papil·lar de la glàndula tiroide. 

En la categoria de millores en el tractament han estat sis els casos d’èxit recollits: 

1. Millora de l’alimentació durant l’estada hospitalària a pacients ingressats a la planta d’Oncologia i Hematologia Pediàtrica
2. Nou protocol pel maneig perioperatori dels pacients tractats amb fàrmacs antitrombòtics
3. Canvi en el tipus de cirurgia en pacients de càncer de recte de més de 75 anys
4. Cirurgia assistida per ordinador a les operacions maxil·lofacials
5. App per acompanyar els exercissis de telerehabilitació de l’ictus
6. Nou possible tractament de la distensió abdominal amb biofeedback

Quina implicació pot tenir la recerca per a l’hospital? Quines millores hem aconseguit? 

Tots aquests projectes que s’han dut a la pràctica a Vall d’Hebron han permès millorar els resultats assistencials. Tot i que no s’ha pogut fer cap avaluació de quin és el resultat final d’aquests casos, en la majoria s’estimen uns beneficis,  a llarg termini, conseqüència de l’aplicació en la pràctica diària dels resultats i que podrien portar d’una manera genèrica a: més diagnòstics veritables positius, menys exploracions i intervencions innecessàries, una taxa més baixa de complicacions, una reducció en la xifra d’ingressos hospitalaris i estades  injustificades i una despesa econòmica menor.

Factors facilitadors de l’èxit en la transferència de la recerca a l’assistència 

D’altra banda els casos presentats en aquest estudi han ajudat a detectar alguns factors comuns que poden contribuir a la translació de la recerca a la pràctica. Aquests factors facilitadors són el disseny de projectes amb un clar enfocament pràctic, és a dir, orientats a la resolució de problemes; que siguin col·laboratius entre diferents serveis, hospitals, etc.; i que hi estiguin implicats equips multidisciplinaris des d’investigadors i clínics a decisors del sistema assistencial; i, per últim, que comptin en la recerca amb la participació de potencials beneficiaris dels resultats.

L’evidència conclou que per assolir més impacte cal la implicació (engagement) de les “parts interessades” en la priorització, l’execució i l’avaluació de la recerca. 

El VHIR, juntament amb AQuAS, ha iniciat un camí cap a la orientació a l’impacte de la recerca, posicionant-nos com a centre referent en aquest àmbit, tenint com a principal motor el nostre deure amb la ciutadania i amb nosaltres mateixos.