Una dieta baixa en residus fermentables i un prebiòtic milloren de forma similar els símptomes associats al gas intestinal

El Vall d'Hebron Barcelona Campus Hospitalari ha liderat un estudi que compara l'efecte d'una dieta baixa en residus fermentables (FODMAP) amb l'efecte d'un prebiòtic en la millora dels símptomes associats a la producció de gas intestinal, com per exemple, la flatulència, la distensió abdominal o la sensació de plenitud. Encara que tenen un efecte oposat sobre la microbiota intestinal, tant la dieta com el prebiòtic aconsegueixen millorar la simptomatologia, i en el cas del prebiòtic, l'efecte es manté fins a dues setmanes després d'haver deixat de prendre-ho.

Aquest estudi, randomitzat i doble cec, ha estat conduït pel Dr. Fernando Azpiroz, cap del Servei d'Aparell Digestiu de Vall d'Hebron i del grup de recerca en Fisiologia i Fisiopatologia Digestiva de Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) . S'ha publicat a la revista Gastroenterology i ha comptat amb la col·laboració de l'Hospital General de Catalunya.

En l'estudi van participar 44 pacients amb trastorns gastrointestinals (síndrome d'intestí irritable i distensió abdominal) que referien flatulència. D'ells, 40 van completar l'estudi que va tenir una durada de 7 setmanes i estava dividit en 3 fases: 1 setmana de pretractament, 4 setmanes de tractament i 2 setmanes de seguiment.

Els pacients, aleatòriament es van dividir en dos grups. Un d'ells va seguir una dieta baixa en FODMAP i l'altre grup se li va donar una dieta normal i un prebiòtic. Aquesta fase de tractament va durar 4 setmanes i es va comprovar que els dos grups de pacients van experimentar una millora similar. "Tot i això, en estudiar el metabolisme i la composició de la microbiota es va veure que la dieta FODMAP i el prebiòtic exercien un efecte oposat: mentre que dieta baixa en residus fermentables produïa un empobriment de la microbiota, el prebiòtic va produir una proliferació de bacteris beneficiosos",explica el Dr. Fernando Azpiroz.

En finalitzar la fase de tractament dels pacients que havien seguit la dieta FODMAP van patir un efecte rebot, és a dir, que van augmentar novament els símptomes. En canvi, la millora en els símptomes es va mantenir durant dues setmanes en els pacients del grup que havia pres el prebiòtic. L'enriquiment de la microbiota que s'aconsegueix amb el prebiòtic explicaria per què la millora en els símptomes persisteix després d'interrompre el tractament.

"Tant dieta FODMAP com prebiòtic tenen un efecte similar mentre s'administren, però mentre que la dieta baixa en residus fermentables requereix d'una administració continuada amb el risc de produir dany en la microbiota a llarg termini, el suplement prebiòtic es podria donar de forma intermitent perquè l'efecte persisteix un temps després del tractament", conclou el Dr. Azpiroz.