Un estudi de Vall d’Hebron demostra que els dies de més contaminació es produeixen més atacs de cor greus

Perquè una persona té un infart un dia i no pas un altre? La ciència ha estudiat de forma exhaustiva el paper que juguen els factors de risc com la hipertensió o el colesterol en les malalties cardiovasculars. Però, en el cas dels atacs de cor, causats per un coàgul que bloqueja una de les artèries coronàries, quin és el gallet que provoca que un dia en concret es formi un coàgul que taponi l’artèria? Experts del Vall d’Hebron Barcelona Campus Hospitalari i el CIBER en la seva àrea de Malalties Cardiovasculars (CIBERCV) han realitzat un estudi que demostra que els dies en què els nivells de contaminació atmosfèrica són més elevats a l’Àrea Metropolitana de Barcelona es produeixen més atacs de cor. Per tant, en les persones que presenten factors de risc, els pics de contaminació podrien ser el gallet que augmenta la probabilitat de patir un infart. El treball s’ha publicat a la revista científica International Journal of Cardiology.

Per realitzar l’estudi, els experts van fer servir les dades del registre Codi IAM (Codi d’Infart de Miocardi), que recull dades dels pacients que pateixen un atac de cor a Catalunya. En concret, van incloure al treball les dades de pacients que van patir un infart entre gener de 2010 i desembre de 2011. Així mateix, van creuar aquestes dades amb els registres meteorològics i de contaminació atmosfèrica proporcionats pel Servei Meteorològic i el Servei de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya durant aquest mateix període de temps.

Com explica Jordi Bañeras, cardiòleg de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron, investigador del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR), i autor principal de l’estudi, “els resultats indiquen que la contaminació causa un augment d’infarts de miocardi amb elevació de l’ST, és a dir, infarts amb una obstrucció total de l’artèria coronària, que són els més greus. Així mateix, els infarts d’aquest tipus que es produeixen els dies de més pol·lució presenten un major índex de mortalitat, sobretot en les primeres 24 hores després de l’atac, i un major índex de fibril·lació ventricular, un tipus d’arítmia letal”. Aquest expert assenyala que, fins ara, “s’havien dut a terme molt pocs estudis sobre la relació entre contaminació atmosfèrica i el risc d’infart amb elevació de l’ST, amb resultats dispars i controvertits. A més, aquest és el primer estudi que demostra que la contaminació participa en la mortalitat en les primeres 24 hores després d’un infart amb elevació de l’ST i el primer que relaciona la contaminació amb una major incidència de fibril·lació ventricular”.

Les dades de la pol·lució de l’aire van incloure la mesura de substàncies, entre altres, com PM 10 (substàncies menors de 10 micres de diàmetre), PM 2,5 (menors de 2,5 micres de diàmetre), òxid nítric i plom. La substància més directament relacionada amb els infarts és PM 2,5, emesa sobretot pels tubs d’escapament dels motors dièsel dels cotxes. Per tant, comenta el Dr. Bañeras, “les polítiques mediambientals que afavoreixen la reducció de la contaminació tindrien un impacte molt positiu en la salut del cor dels ciutadans. En els anys 2010 i 2011, la concentració mitjana de PM 2,5 a les zones de Barcelona amb més contaminació va ser de 20,1 µg/m3. El nostre estudi demostra que si es reduís 10 µg/m3 la concentració de PM 2,5, es podrien evitar almenys un 7,67% de les morts que es produeixen en les primeres 24 hores d’infart amb elevació de l’ST a Barcelona, el que suposaria com a mínim una reducció de 5 morts a l’any. Aquesta xifra és probablement superior, ja que a l’estudi no s’han tingut en compte les defuncions per infart de miocardi abans que els pacients puguin ser atesos”. Així mateix, tot i que les dades incloses en l’estudi corresponen als anys 2010 – 2011, “els nivells de contaminació no han variat des de llavors”,afegeix el Dr. Bañeras.

Servei de Cardiologia de Vall d’Hebron

El Servei de Cardiologia tracta les malalties del cor, com la cardiopatia isquèmica, la insuficiència cardíaca, les valvulopaties, les cardiopaties familiars o les arítmies. La missió del Servei és atenuar les conseqüències de les malalties cardíaques en la qualitat de vida i la supervivència de la població. El Servei compta amb totes les unitats estructurals superespecialitzades que formen part d’un Servei de Cardiologia d’un hospital universitari terciari: Unitat Coronària, Arítmies, Cateterisme Cardíac i Hemodinàmica, Hospitalització Convencional, Unitat d’Imatge, Insuficiència Cardíaca, Malalties Familiars, Valvulopaties i Cardiopaties Congènites.