Patologia dual i dona, un problema més enllà de la medicina

Les dones que pateixen patologia dual, és a dir, addicció a alguna substància i, a la vegada, un trastorn psicopatològic, s’enfronten a taxes de desocupació més altes que els homes amb el mateix perfil. De fet, només entre el 10 i el 15% de les que segueixen tractament mantenen la seva activitat laboral. A la vegada, aquestes pacients també tenen una major predisposició a patir problemes al seu entorn social i familiar, com ara violència de gènere.

La patologia dual, a causa de les dificultats diagnòstiques i l’heterogeneïtat de les mostres estudiades, és poc coneguda. En aquests casos, la precisió en el diagnòstic és un factor crucial, però, a la vegada, complex. El fet que els efectes aguts i crònics del consum i l’abstinència de les diferents substàncies addictives simulin símptomes d’altres trastorns mentals i que no existeixin patrons de símptomes a l’hora del diagnòstic, fan difícil la tasca dels professionals sanitaris, com és el cas de l’equip de la Secció d’Addiccions i Patologia Dual del Servei de Psiquiatria Vall d’Hebron, liderat pel Dr. Carlos Roncero i la Dra. Lara Grau López, investigadors del grup de Psiquiatria, Salut Mental i Addiccions del Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Aquest tipus de patologia presenta una alta prevalença. Diversos estudis apunten al fet que entre el 47 i el 90% dels pacients amb trastorn per consum de substàncies pateix un altre tipus de trastorn psiquiàtric (com ara, depressió, trastorn per estrès posttraumàtic, fòbies i trastorn de personalitat antisocial). Un recent estudi liderat pel Dr. Roncero amb dades de centres de tot l’Estat xifrava en un 70% el nombre de pacients addictes a l’heroïna amb, com a mínim, una malaltia psiquiàtrica associada.

Dones i patologia dual 

La problemàtica de gènere associada a la patologia dual va centrar les X Jornades monogràfiques de Patologia Dual i Gènere, celebrades a Barcelona el mes de desembre del 2016 i coordinades pel Dr. Roncero i la Dra. Grau López. En aquest sentit, el perfil dels pacients amb aquest tipus de patologia es diferencia clarament en funció del seu gènere. Les dones tenen més facilitat per a intoxicar-se, més facilitat per a desenvolupar una addicció i més vulnerabilitat als efectes secundaris del consum. També tenen més risc de contreure malalties infeccioses i més prevalença de trastorns d’ansietat i afectius. Per contra, els homes presenten una prevalença més alta dels trastorns psicòtics.

A més, en el cas de les dones, la seva situació laboral i social pateix un fort deteriorament. A banda de l’alt índex de desocupació, són més freqüents les baixes laborals i el seu rendiment és menor. A la vegada, tenen dificultats al seu entorn familiar, a les relacions de parella (amb una freqüència més alta de casos de violència de gènere) i problemes a la cura dels seus fills, fins i tot amb intervenció de l’administració. També pateixen més problemes legals, com és el cas d’accidents de trànsit.

Millor formació dels professionals

Els professionals implicats en el tractament d’aquests casos necessiten l’entrenament i el coneixement adequats per respondre a les demandes clíniques i socials dels pacients. Així poden guanyar una comprensió més gran dels casos, no només de les característiques del trastorn psicopatològic, sinó també del procés de consum de substàncies, intoxicació i abstinència, així com de les necessitats socials d’aquests pacients.

A la vegada, s’han de fer estudis que aportin evidències sobre tractaments més efectius, i s’ha de promoure un tractament integral, efectiu i d’alta qualitat, per aconseguir una interacció efectiva dels dos sistemes de tractament, el de salut mental i addiccions, que ara treballen de forma separada.