Fibromiàlgia

La fibromiàlgia és una malaltia freqüent, la presenta el 2,4 % de la població general, que forma part de les anomenades síndromes de sensibilització central. Es caracteritza principalment per dolor generalitzat. Hi ha una hiperexcitació del sistema nerviós central amb disminució del llindar de dolor, cosa que fa que aquest aparegui abans i sigui més intens, més durador i més difús. Hi ha una resposta més intensa a estímuls dolorosos (hiperalgèsia) i una resposta de dolor a estímuls no dolorosos (alodínia). La seva causa és desconeguda, però de vegades hi ha uns desencadenants clars com ara traumatismes físics o emocionals o infeccions.

És una malaltia crònica i té un curs oscil·lant amb períodes de millora i altres d’empitjorament clínic.

Els símptomes

El símptoma principal és el dolor generalitzat, però sovint s’acompanya d’altres símptomes com cansament, insomni, formigueig a les extremitats, mal de cap, mareig, manca de memòria i de concentració, ansietat o depressió.

A qui afecta la malaltia?

Acostuma a afectar dones de mitjana edat, amb un pic dels 40 als 49 anys, però pot afectar persones de tots els sexes i edats.

El diagnòstic

Es diagnostica segons uns criteris que es basen en la clínica del pacient, segons la presència de símptomes i signes característics de la malaltia.

No hi ha cap prova mèdica específica.

L’analítica i a vegades les proves d’imatge ens ajuden a descartar altres malalties que en moltes ocasions són concomitants (es presenten a la vegada).

El tractament

El tractament de la fibromiàlgia s’hauria de basar en quatre pilars: educació sanitària (informació general sobre la malaltia i l’actitud davant la mateixa), pautes d’exercici físic segons la tolerància, teràpia cognitivoconductual, si escau, i tractament farmacològic.

1. Informació general sobre la malaltia i l’actitud davant la mateixa

Cal explicar la malaltia donant consells generals per sentir-se millor.

2.  Exercici físic segons la tolerància

Hi ha evidència de la seva eficàcia sobre el dolor, el benestar i la funció física.

Es recomana començar amb exercici aeròbic de baix impacte: caminar, nedar, bicicleta estàtica, aiguagim, taitxí, pilates.

S’ha de practicar de manera regular i progressiva.

Es recomana fer de 20 a 50 minuts per sessió, almenys tres dies per setmana.

En els casos de pitjor tolerància cal iniciar deu minuts per sessió de quatre a sis dies per setmana i augmentar progressivament la durada, la freqüència i la intensitat, si és possible cada mes.

3.  Teràpia cognitivoconductual

Impartida per psicòlegs clínics en els casos d’ansietat o depressió acompanyant.

Encara que la malaltia no és psicològica, l’ansietat i la depressió poden ser desencadenants i perpetuadores dels símptomes.  

4.  Tractament farmacològic

Pot ajudar per tractar alguns símptomes com el dolor, la fatiga o el trastorn del son encara que la seva eficàcia és reduïda en un gran percentatge de pacients.

Actualment, s’utilitzen alguns analgèsics, relaxants musculars, anticonvulsionants i també alguns grups d’antidepressius.

S’ha d’avaluar el risc/benefici i els potencials efectes secundaris dels fàrmacs que s’utilitzin.

Prevenció 

S’aconsella un estil de vida saludable, mantenint el pes amb exercici aeròbic segons la tolerància i una dieta equilibrada, organitzar i ordenar les tasques habituals, incloent-hi petits descansos, i evitar les activitats estressants des del punt de vista físic i emocional.

S’adjunten consells de salut per a persones amb fibromiàlgia.

Professionals de Vall d’Hebron destacats que tracten aquesta malaltia: Miriam Almirall