We are the combination of four hospitals: the General Hospital, the Children’s Hospital, the Women’s Hospital and the Traumatology, Rehabilitation and Burns Hospital. We are part of the Vall d’Hebron Barcelona Hospital Campus: a world-leading health park where healthcare plays a crucial role.
Below we will list the departments and units that form part of Vall d’Hebron Hospital and the main diseases that we treat. We will also make recommendations based on advice backed up by scientific evidence that has been shown to be effective in guaranteeing well-being and quality of life.
Would you like to know what your stay at Vall d'Hebron will be like? Here you will find all the information.
The commitment of Vall d'Hebron University Hospital to innovation allows us to be at the forefront of medicine, providing first class care adapted to the changing needs of each patient.
Vall d’Hebron frena els superbacteris amb diagnòstics microbiològics de precisió i eines per controlar els antibiòtics que es prescriuen
Ha arribat el temps que el pare de la penicil·lina, Alexandre Fleming, temia. El temps en què per haver fet un mal ús dels antibiòtics, exposant els microbis a una dosi no letal i fer-los més resistents, han s’han generat superbacteris. Les conseqüències de tenir bacteris resistents van des de requerir dosis més altes d’antibiòtics per tractar una malaltia, fins a la impossibilitat de realitzar procediments mèdics comuns, com ara una cirurgia, que depenen d’un control efectiu de les infeccions bacterianes. Institucions com l’Organització Mundial de la Salut (OMS) alerten que cada any prop de 700.000 persones perden la vida per la infecció d’un superbacteri. I altres, com Universitat de Harvard, posen xifres a aquest mal ús: apunten que gairebé tres quartes parts dels 40 milions de receptes que es prescriuen cada any als Estats Units són per tractar afeccions que els antibiòtics no poden curar. Per conscienciar sobre aquest problema, el 18 de novembre celebrem el Dia Europeu de l’Ús Prudent dels Antibiòtics, a proposta de l’European Center for Disease Prevention and Control. A l’Hospital Universitari Vall d’Hebron en hi sumem per sensibilitzar sobre l’amenaça que la resistència als antibiòtics suposa per a la salut pública, fomentar l’ús prudent dels mateixos i preservar la seva acció.
Enguany, els equips que vetllen per la implementació dels programes d’optimització de l’ús d’antimicrobians (PROA) en el pacient pediàtric i en el pacient adult de Vall d’Hebron destaquen dos missatges. D’una banda, s’han adherit a la campanya de la Societat Catalana de Malalties Infeccioses i Microbiologia Clínica que amb el lema “Una bona recol·lecció evita la confusió”, posa l’accent en la importància de tenir un bon diagnòstic. D’altra, el equips PROA-NEN pel pacient pediàtric i PROA per al pacient adult, responsables d’implementar estratègies per fer un bon us dels antibiòtics, volen fer pedagogia de la classificació AWARE, una eina de l’OMS que ajuda a fer un ús més racional dels antimicrobians.
“Una bona recol·lecció evita la confusió”
“El diagnòstic per fer front a una infecció és clau”, defensa la Dra. Nieves Larrosa, cap del Servei de Microbiologia. “Aquest inclou el diagnòstic clínic, que permet orientar les sospites, i el diagnòstic microbiològic, que permet identificar amb nom i cognom el microorganisme o microorganismes que causen la patologia, si és possible, durant les primeres 24-48 hores des de l’inici dels símptomes”, afegeix.
“Només amb mostres de qualitat es poden obtenir diagnòstics fiables que permetin tractaments ràpids, precisos i que contribueixin a preservar l’eficàcia dels antibiòtics”, destaca. Per obtenir resultats fiables, cal que les mostres es recullin amb les màximes condicions d’esterilitat, per tal d’evitar la contaminació amb microorganismes de la microbiota habitual que puguin alterar el resultat. A més, les mostres han de ser representatives de la fase en la qual es troba la infecció, han de recollir-se prou quantitat per permetre les proves adequades i preferiblement abans d’iniciar el tractament antibiòtic. També és fonamental que es transportin ràpidament al laboratori, en el recipient correcte i la temperatura adequada per preservar els microorganismes.
La Dra. Nieves Larrosa insisteix que els antibiòtics actuen contra organismes vius i que aquests tenen característiques diferents segons l’espècie a la qual pertanyen. Això els permet adaptar-se ràpidament a l’entorn i defensar-se desenvolupant resistència als antibiòtics. “Per no afavorir l’aparició de resistències que dificultin els tractaments, és fonamental un ús prudent dels antibiòtics”, assegura.
Una eina de l’OMS per fer un ús responsable
Des del seu llançament l’any 2017, la classificació AWaRE, que va fer l’OMS per fer un ús prudent dels antibiòtics, ha tingut un impacte en la lluita contra la resistència microbiana. La classificació dels antibiòtics per famílies, segons s’empren per a infeccions comunes a més complexes, i tenen menys o més risc de generar resistència, ha ajudat a generar consciència a professionals i la població.
Segons les seves sigles en anglès, l’eina AWaRE classifica els antibiòtics en tres grups. El primer grup “Acces” (Accés) inclou antibiòtics de primera i segona línia per a infeccions comunes, com l’amoxicil·lina. “Són fàrmacs amb menor risc de generar resistència i han d’estar disponibles en tot moment, assegurant que s’utilitzin abans que altres alternatives més potents i de major risc”, explica la Dra. Dolor Rodríguez, cap de secció del Servei de Malalties Infeccioses.
En el segon grup “Watch” (Vigilància) estan els antibiòtics d’ampli espectre, que augmenten la probabilitat de resistència i el seu ús ha de ser més controlat. “Exemples d’aquests antibiòtics són la ciprofloxacina i la vancomicina, recomanats només quan els antibiòtics d’accés no són efectius”, afegeix la Dra. Dolor Rodríguez.
Finalment, el grup “Reserve” (Reserva) recull els antibiòtics de darrera línia, destinats exclusivament a infeccions greus causades per organismes multiresistents, com la colistina o el linezolid. “L’ús d’aquests medicaments ha de ser extremadament limitat i rigorosament supervisat”, avisa.
A Vall d’Hebron, els equips que vetllen pels programes PROA-NEN pel pacient pediàtric i PROA per al pacient adult, liderats pels equips d’infectòlegs pediàtrics i d’adults, respectivament, junt amb farmacèutics, microbiòlegs i facultatius dels serveis de Medicina Preventiva, Hospitalització Domiciliària i Medicina Intensiva, compten amb estratègies per preservar els fàrmacs categoritzats com “Watch” i “Reserve”. “Per accedir a un antibiòtic del grup “Reserve”, des del Servei de Farmàcia, revisem les característiques del pacient, els resultats del laboratori i la sensibilitat dels bacteris al perfil de resistències, entre altres detalls”, explica Aurora Fernández, farmacèutica del Servei de Farmàcia de l’Hospital Infantil i de la Dona. “I si identifiquem que un antibiòtic no s’utilitza de manera adequada, revalorem amb l’equip assistencial la petició”, afegeix David Campany, farmacèutic del Servei de Farmàcia de l’Hospital General.
Control dels antibiòtics
L’AWaRe no només guia la pràctica clínica diària, sinó que també té un impacte en l’àmbit de polítiques de salut pública. L’OMS recomana com a objectiu, que almenys el 60 % dels antibiòtics utilitzats en un país pertanyin al grup d’”acces”, garantint que els antibiòtics més segurs i de menor risc estiguin disponibles i s’utilitzin en primer lloc. “Enguany, Vall d’Hebron hem incorporat aquest indicador per controlar quins antibiòtics utilitzem i promoure l’equilibri necessari entre l’accés a medicaments que salven vides i la preservació de la seva eficàcia a llarg termini”, assenyala Aurora Fernández . “A Farmàcia Pediàtrica s’han prescrit un 61.5% d’antibiòtics “access”; un 44.6% “watch”, i només un 2.4% “reserve”, informa. A l’Hospital General els tants per cents són un altres tenint en compte que Vall d’Hebron un hospital terciari i centre de referència en patologies complexes. “Sobretot, prescrivim medicaments del grup accés, un 34%; del grup “watch”, un 40%, molts dels quals s’administren per via intravenosa, i pocs del grup “reserve”, un 6,55%, reservats a casos molt complexes”, resumeix David David Campany.
“Només amb mostres de qualitat es poden obtenir diagnòstics fiables que permetin tractaments ràpids, precisos i que contribueixin a preservar l’eficàcia dels antibiòtics”
Paediatric Infectious Diseases and Immunodeficiencies Unit, Children's Hospital and Woman's Hospital
Microbiology, Cross-departmental services
Radiodiagnosis (IDI), Children's Hospital and Woman's Hospital
Pharmacy, Children's Hospital and Woman's Hospital
Pharmacy, General Hospital
By accepting these conditions, you are agreeing to the processing of your personal data for the provision of the services requested through this portal, and, if necessary, for any procedures required by the administrations or public bodies involved in this processing, and their subsequent inclusion in the aforementioned automated file. You may exercise your rights to access, rectification, cancellation or opposition by writing to web@vallhebron.cat, clearly stating the subject as "Exercising of Data Protection Rights". Operated by: Hospital Universitari Vall d'Hebron - Institut Català de la Salut. Purpose: Manage the user’s contact information. Legitimisation: Express acceptance of the privacy policy. Rights: To access, rectify, and delete personal information data, as well to the portability thereof and to limit and/or oppose their use. Source: The interested party themselves.