L’UCI de Vall d’Hebron arriba als 200 pacients crítics adults tractats amb suport ECMO, 90 amb COVID-19

El gener de 2016, un pacient de 63 anys va superar un trasplantament de pulmó amb el suport de l’ECMO, una tècnica que oxigena la sang fora del cos quan els pulmons o el cor no funcionen. Va ser el primer pacient adult que professionals de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron van tractar amb oxigenació per membrana extracorpòria (ECMO, per les seves sigles en anglès) dins del programa ECMO d’Adults. D'ençà que es va posar en marxa el programa ECMO d’Adults, ara fa cinc anys, 200 pacients de Vall d’Hebron han rebut suport ECMO. Gairebé la meitat, 90, han estat pacients COVID-19. "Som un dels vuit hospitals d'Europa que més pacients COVID-19 hem tractat i un dels hospitals del món que més trasllats ECMO hem fet durant la pandèmia –això és enviar un equip ECMO a un centre per canular el o la pacient i traslladar-lo a Vall d’Hebron, com el Pep Pueyo, el pacient a qui el seu fill va dedicar un concert de violoncel a l’UCI–", comenta el Dr. Jordi Riera, director del Programa ECMO d’Adults de l'Hospital Universitari Vall d'Hebron.

L’ECMO s’utilitza en casos crítics d’insuficiència respiratòria de pacients que no responen als tractaments convencionals o quan el cor no té força suficient per bombar la sang i no respon a les maniobres de reanimació habituals. No és un tractament específic, però permet una millora significativa de les condicions clíniques associades a la patologia de la persona. Abans de la pandèmia, les sigles ECMO eren desconegudes fora de l’ambient hospitalari, però l’ús d’aquesta tècnica per tractar els i les pacients més greus amb COVID-19 ha popularitzat l’acrònim.

Els hospitals xinesos van ser els primers a utilitzar-la per tractar pacients amb la COVID-19. “Però els primers resultats, obtinguts entre el març i l'abril de 2020, no van ser bons. Posteriorment, en casos assistits en centres especialitzats com l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, els resultats van millorar i aquesta tècnica va suposar una esperança per a algunes persones ingressades”, explica el Dr. Jordi Riera. Diverses entitats, com l'Organització Mundial de la Salut (OMS) o l'Organització per al Suport Vital Extracorpori (ELSO), amb la qual participa de manera activa l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, centre de referència d'ECMO a l’Estat, van recomanar utilitzar aquesta tècnica per a determinants pacients amb insuficiència respiratòria aguda causada per la COVID-19, com ja s’havia fet durant la crisi de la grip A, l’any 2009.

La supervivència global de pacients COVID-19 que han passat pel programa ECMO de l’Hospital Universitari Vall d’Hebron és del 70%, superior a la mitjana mundial. El Dr. Jordi Riera relaciona els bons resultats amb l'entrenament dels i les professionals amb simuladors, als protocols per garantir la seguretat en l'assistència i a una metodologia que prioritza la recuperació funcional dels i de les pacients amb l’ajuda del programa de fisioteràpia UCI Viva. "Quan superen la fase aguda, en què els i les pacients estan en coma, els despertem perquè puguin realitzar exercicis de fisioteràpia i comunicar-se amb la família. En aquesta fase, els i les pacients estan desperts, mengen, fan exercici i interaccionen amb nosaltres, mentre esperem que els pulmons tornin a funcionar, inclús amb un caminador especial poden posar-se drets i passejar per l’UCI", explica el Dr. Jordi Riera, membre del Comitè de Direcció d’EuroELSO. “Un altre aspecte diferencial del programa de Vall d’Hebron és que a peu de llit sempre hi ha una infermera especialista en ECMO vetllant per la seguretat del o de la pacient, capacitada per prevenir i resoldre complicacions conjuntament amb l’equip mèdic”, afegeix Bet Gallart, infermera clínica de l’UCI i Coordinadora del Programa d’ECMO d’Adults. “L’ECMO és una tècnica que presenta un alt nombre de complicacions i la prevenció és la millor manera de tractar-les”, afegeix.

L’ECMO no és una tècnica apta per a tothom. No cura, l’objectiu és alliberar els pulmons i/o el cor mentre es tracta la patologia i es resol. És el cas de la COVID-19, quan els òrgans estan tan inflamats per l’agressió del virus que la ventilació mecànica resulta insuficient per ajudar a recuperar les funcions dels pulmons o el cor. “La tècnica consisteix a extreure la sang del o de la pacient a través de cànules especials, que s’insereixen a les venes o artèries, i fer-la circular a través d’un circuit extern amb un cor i uns pulmons artificials que eliminen el CO₂ i tornen la sang oxigenada als teixits”, descriu el Dr. Jordi Riera. 

Un projecte de col·laboració amb l’UCI pediàtrica

El primer prototip ECMO es va desenvolupar per operar una cardiopatia congènita a cor obert, l’any 1953. Però als anys setanta, un equip d’investigació de la Universitat de Michigan (EUA), dirigit per Robert Bartlett, va dissenyar una unitat pensada per fer-la servir fora d’un quiròfan. L’any 1975 es va salvar la vida del primer nounat amb aquesta tècnica. Inicialment, es va dissenyar per a nadons amb problemes greus d’insuficiència respiratòria o cardíaca. De fet, el primer equip ECMO de Vall d’Hebron va entrar en funcionament el 2002 a l’UCI Pediàtrica. “El Dr. Joan Balcells, responsable de la Unitat de Cures Intensives pediàtriques i del Programa d'ECMO Pediàtric i Neonatal, i el seu equip van ajudar a posar en marxa el programa ECMO d’Adults”, recorda el Dr. Jordi Riera. “De fet, fins el 2009, era una tècnica pediàtrica”, explica el Dr. Joan Balcells. “L’any 2009 van passar tres coses: apareix material nou; es publica l’estudi CESAR, que confirma bons resultats entre pacients adults, i la pandèmia de la grip A n’accelera el desplegament”, afegeix. 

El Dr. Joan Balcells recorda que el seu equip va tractar el primer pacient adult de Vall d’Hebron abans de comptar amb el Programa ECMO d’Adults. Va ser el 2014, era un pacient que esperava un trasplantament de pulmó i el van anar a buscar a l’UCI de l’Hospital General per traslladar-lo a l’UCI pediàtrica, on tenien l’expertesa. L’experiència va corroborar la necessitat d’endegar un programa ECMO per a adults. “L’equip del Dr. Joan Balcells va ajudar a fer la formació inicial i ara, amb la pandèmia, els i les pediatres van tornar a la Unitat de Cures Intensives d’adults per donar un cop de mà amb el volum de persones amb COVID-19 que hem atès”, diu el Dr. Jordi Riera. “El 33% de la plantilla mèdica de la Unitat de Cures Intensives pediàtriques es va traslladar a l’UCI de l’Hospital General durant la primera onada”, recorda el Dr. Joan Balcells.

Un pilar important de l’ECMO és la formació. “Vam començar sent un equip molt reduït i durant la pandèmia vam haver de fer un esforç formatiu per assegurar que els i les pacients estiguessin atesos per professionals formats. Amb el temps hem esdevingut un centre formatiu de referència, tant és així que sovint tenim professionals d’altres centres fent estades formatives”, comenta Bet Gallart.

“L’ECMO és una tècnica d’alta complexitat que involucra especialitats de diferents àrees: personal mèdic i d'infermeria de l'UCI, cirurgia cardíaca, cardiologia, anestesiologia, inclús coordinació amb trasplantaments”, destaca el Dr. Jordi Riera.

El perfil de pacient que es pot beneficiar de la teràpia ECMO s’ha anat ampliant a diferents patologies: infarts, miocarditis, sèpsies, complicacions després d’un trasplantament, embòlies, grips, crisis asmàtiques, hipertensions pulmonars, traumatismes o hipotèrmies greus. Aquest darrer cas va ser el d’Audrey Mash, la jove que va estar sis hores amb el cor parat després de ser sorpresa per un torb, un fenomen meteorològic, al Pirineu de Girona, i que es va recuperar a l’Hospital Universitari Vall d’Hebron.