Demostren l’eficàcia de l’ecografia per a detectar la paràlisi de les cordes vocals immediatament després d’una cirurgia tiroïdal

Quan es realitza una cirurgia tiroïdal existeix el risc de lesionar el nervi laringi recurrent, que innerva les cordes vocals. Si es produeix una lesió en aquest nervi, la funcionalitat de les cordes vocals es veu afectada, la qual cosa pot causar una paràlisi d’aquestes. En aquests casos, el pacient pot veure’s afectat de disfonia (alteració en la veu) o disfàgia (dificultat per a menjar). La durada dels símptomes és molt variable, i, en alguns casos, la recuperació no és total. 

En l’actualitat, hi ha diverses tècniques per a estudiar la possible lesió del nervi laringi recurrent i l’estat de les cordes vocals després de la cirurgia. Les tècniques tradicionals són la laringoscòpia i la videolaringoestroboscòpia, que impliquen la introducció d’un tub per la gola per a avaluar les cordes. Es tracta de tècniques més invasives i en ocasions molestes per al pacient. Hi ha una altra tècnica, que ja utilitzen centres com l’Hospital Vall d’Hebron, que es denomina “ecografia laríngia”. Com explica el Dr. Marcos de Miguel, líder de l’estudi i metge del Servei d’Anestesiologia, Reanimació i Tractament del Dolor de Vall d’Hebron, “malgrat que ja es fa servir, no hi havia cap recerca que avalés la seva eficàcia en les hores posteriors a la cirurgia”. 

En l’estudi, que ha publicat la revista Minerva Anestesiologica, els investigadors van avaluar les cordes vocals de 93 pacients que es van sotmetre a cirurgia tiroïdal. Van utilitzar la videolaringoestroboscòpia el dia abans de la intervenció i després de la cirurgia. I van utilitzar l’ecografia just abans de la cirurgia i immediatament després. “La comparació dels resultats de l’ecografia amb la videolaringoestroboscòpia, que és la tècnica de referència, mostra que l’ecografia just després de la intervenció és fiable per a detectar la paràlisi de les cordes vocals —assenyala el Dr. De Miguel—. D’aquesta manera, l’ecografia és una tècnica adequada per a detectar la paràlisi de les cordes vocals precoçment després de la cirurgia tiroïdal i pot ser una alternativa a la videolaringoestroboscòpia, la fibrolaringoscòpia i la laringoscòpia, que són les tècniques de referència, per al diagnòstic de la paràlisi de les cordes vocals en el postoperatori immediat”. 

Com afegeix el Dr. De Miguel, “en molts centres es fa servir l’ecografia, però uns 7-10 dies després de la cirurgia”. En aquest sentit, la Dra. Mercedes Velasco, cap de la Unitat de Foniatria de Vall d’Hebron i coautora de l’estudi, assenyala que “el diagnòstic precoç és fonamental per a augmentar les probabilitats de recuperació”. Per aquest motiu, remarca el Dr. De Miguel “és tan important comptar amb una tècnica fiable com l’ecografia per a avaluar l’estat de les cordes vocals just després de la cirurgia”. 

Cirurgia tiroïdal i paràlisi de les cordes vocals

 
En el treball, el 13,3% dels pacients patien paràlisis de les cordes vocals just després de la cirurgia tiroïdal. El Dr. Óscar González, de la Unitat de Cirurgia Endocrina del Servei de Cirurgia General de Vall d’Hebron i coautor del treball, assenyala que la cirurgia de la tiroide es realitza sobretot “en pacients que pateixen càncer en aquesta glàndula o en cas de goll, és a dir, d’augment de la tiroide”. En aquests pacients, la cirurgia consisteix en una tiroidectomia, és a dir, l’extracció total o parcial de la glàndula tiroide. Encara que es tracta d’una cirurgia poc agressiva per al pacient, “un dels principals riscos és que les cordes vocals es vegin afectades”, afegeix el Dr. González. 


Unitat de Foniatria de Vall d’Hebron 

Quan un pacient se sotmet a cirurgia tiroïdal a Vall d’Hebron, rep la visita d’un professional de la Unitat de Foniatria abans de la intervenció i just després d’aquesta per a avaluar l’estat de les seves cordes vocals. Com explica la Dra. Mercedes Velasco, si es detecta que sofreix paràlisi en les cordes, “s’inicia tractament logopèdic immediat. D’aquesta manera, s’entrena al pacient en exercicis de fonació i de tonificació de la seva laringe amb l’objectiu de millorar el contacte de les seves cordes vocals. En cas de presentar problemes de deglució, és a dir, ofegament amb els líquids, se li instrueix en maniobres de protecció de la seva laringe o d’adaptació dels líquids amb espessidors”. 

Vall d’Hebron és l'únic hospital terciari català que compta amb una Unitat de Foniatria.