Representants de Mares de Txetxènia coneixen el Programa d'Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura
Dos representants d’aquesta entitat han visitat les instal·lacions de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular Vall d’Hebron.
Les dues guerres de Txetxènia (1994-1996 i 1999-2009) han deixat un balanç de més de 300.000 morts i prop de 20.000 desapareguts civils a la república del Caucas. Del destí de la majoria dels desapareguts no se’n sap res. L’associació de Mares de Txetxènia treballa des de l’any 1995 per intentar ajudar les seves famílies. Per aquest motiu, el passat 9 de maig van visitar les instal·lacions de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular Vall d’Hebron per conèixer de primera mà les característiques del Programa d’Identificació Genètica de desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que lidera l’Hospital.
La visita, organitzada per la Lliga dels Drets dels Pobles, el Departament d’Afers i Relacions Institucionals i Exteriors i Transparència de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, va servir perquè els representants de l’entitat, la seva cofundadora Madina Magomàdova i el seu advocat, Magomed Yalkharo, coneguessin com funciona el projecte. Aspectes com l’obtenció de mostres dels familiars, la seva conservació i el tractament de la informació, així com la logística i el cost de fer-ho. A Magomàdova i Yalkharo els van acompanyar David Jon i Montse Domènech, de la Lliga dels Drets dels Pobles, i Jordi Palou-Loverdos, membre de la Junta Directiva de NOVACT-Institut No-Violència Activa, juntament amb Mireia Plana Subdirectora general de Memòria, Pau i Drets Humans de la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament.
Les explicacions van anar a càrrec del Dr. Eduardo Tizzano, director de l’Àrea de Genètica Clínica i Molecular, la Dra. Elena García Arumí, responsable del laboratori, Ivon Cuscó, facultativa del projecte, i Ana Maria Cordero, tècnica del projecte. Com explica el mateix Dr. Tizzano, la possibilitat de contactar amb els representants txetxens, “és important per veure com el projecte de memòria històrica sensibilitza altres institucions i associacions perquè els hi expliquem el nostre procés i com des d’un hospital públic es pot col·laborar i tirar-lo endavant”.
