Mieloma múltiple
El mieloma múltiple és un tipus de càncer de la sang que s'origina per una proliferació anòmala de cèl·lules plasmàtiques (un tipus de leucòcit o defensa de l'organisme). Aquestes cèl·lules plasmàtiques poden lesionar els ossos si creixen molt i provocar anèmia. Alhora, són capaços de produir immunoglobulines, unes proteïnes que en excés poden lesionar els ronyons i afavorir les infeccions.
![Mieloma Múltiple Vall d'Hebron](/sites/hospital/files/styles/crop_16_9_large/public/image110.jpg?itok=037LjPM7)
La seva incidència anual en adults és de 4-6 nous casos per 100.000 habitants i any, xifra que representa l'1% de tots els càncers i el 10% dels càncers de la sang, xifres que la situen entre les considerades malalties rares. Acostuma a afectar predominantment persones d'edat avançada i la mitjana d'edat és de 70 anys.
Què passa quan una persona té mieloma múltiple?
L'excés d'Ig interfereix en les propietats de la sang, en el funcionament normal dels ronyons, i afavoreix el desenvolupament d'infeccions (ja que no es produeixen la resta d'Ig normals). Si també hi ha un excés de cèl·lules plasmàtiques es poden lesionar els ossos que contenen la medul·la òssia i, en conseqüència, produir-se fractures i dolor. També es pot dificultar la producció normal de glòbuls vermells, glòbuls blancs i plaquetes, cosa que comporta un augment del risc d'anèmia, infecció i sagnia.
Els símptomes
Els símptomes clàssics del mieloma són expressats per les sigles en anglès dels òrgans afectats: “CRAB” (Calcium, Renal, Anemia, Bone). Però es poden presentar més símptomes:
- Anèmia (símptoma més freqüent): cansament, debilitat, mareig, somnolència
- Febre, infecció
- Sagnia
- Neuropatia perifèrica, tremolors, mans i peus i fred
- Mal d'ossos
- Insuficiència renal: edemes/inflor, disminució de la diüresi/anúria
- Disfunció orgànica per dipòsit de proteïnes en diferents òrgans
- Erupció cutània
- Restrenyiment, diarrea
El diagnòstic
Normalment, és freqüent la troballa casual d'una gammapatia monoclonal en una anàlisi de rutina, anèmia o bé diagnosticar una fractura després de la persistència d'un dolor ossi que no cedeix amb analgèsia convencional.
Per confirmar el diagnòstic i establir l'extensió o la necessitat de tractament cal fer una anàlisi completa de sang amb estudi específic de proteïnes, una anàlisi d'orina per descartar excreció de proteïna anòmala pels ronyons, un aspirat o biòpsia medul·lar per confirmar un excés de cèl·lules plasmàtiques a la medul·la òssia (si pot ser amb estudi citomètric i genètic) i proves d'imatge per descartar lesions òssies.
Tractament habitual
El tractament del mieloma múltiple ha canviat significativament en l'última dècada i sobretot en els últims anys, amb l'aparició de nous fàrmacs i mecanismes d'acció.
L'objectiu del tractament és controlar la malaltia el màxim temps possible amb els mínims efectes secundaris i aconseguir una bona qualitat de vida.
El tractament del mieloma múltiple inclou fàrmacs que es poden classificar segons la manera d'actuar:
· Inhibidors de proteosoma
· IMID
· Alquilants
· Corticoides
· Anticossos monoclonals
A més dels fàrmacs utilitzats i combinats entre si, és possible que en el pla de tractament es tingui en compte la possibilitat d'un (o dos) trasplantaments de medul·la òssia .
En el mieloma múltiple el desenvolupament de tractaments nous està experimentant un creixement exponencial, per la qual cosa s'estan desenvolupant nous fàrmacs amb mecanismes d'acció diferents o combinacions potencialment beneficioses entre ells, que es poden oferir en alguns casos seleccionats dins d'un assaig clínic.