Unicef destaca el Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron en el seu Informe sobre l'Estat Mundial de la Infància 2021, dedicat a la salut mental
Unicef analitza “l'aproximació sensible” amb les diferències culturals als joves migrants que realitza a Vall d’Hebron l'equip liderat pel Dr. Francisco Collazos, del Servei de Psiquiatria.
Més d'un 13% dels adolescents de tot el món viuen amb algun problema de salut mental diagnosticat: 80 milions de menors entre els 10 i els 14 anys i 86 milions entre els 15 i els 19. Així ho recull l'Informe sobre l'Estat Mundial de la Infància 2021 d'Unicef, la més important de les seves publicacions anuals, titulat En la meva ment: promoure, protegir i cuidar la salut mental dels nens. L'ONG ho ha dedicat per primera vegada a la salut mental dels menors a causa de l'impacte negatiu de la pandèmia de COVID-19: 45.800 adolescents se suïciden a l'any, la qual cosa suposa una persona cada onze minuts, alerta Unicef. L'Informe sobre l'Estat Mundial de la Infància 2021 d'Unicef inclou el Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron en referir-se a Espanya, dins de l'apartat de què s'està fent a tot el món (what is being done) per millorar la salut mental dels més vulnerables.
Creat el 2001, el Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron representa per a Unicef un exemple d'una “aproximació sensible” amb les diferències culturals en l'atenció als joves migrants. “Es tracta de contemplar la persona més enllà dels símptomes, tenir en compte variables de tipus psicosocial, legal, qüestions familiars”, explica el Dr. Francisco Collazos, responsable de la Secció de Psiquiatria Comunitària dins del Servei de Psiquiatria de Vall d’Hebron, que lidera el Programa de Psiquiatria Transcultural. “Abordar la salut mental amb una mirada global, una cosa que es complica enormement quan el context és tan singular com amb els nens, nenes i adolescents sense referents familiars”, afegeix.
El Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron va dirigit als i a les pacients que, per pertànyer en un grup cultural minoritari, plantegen alguna dificultat que n’impedeix el correcte maneig assistencial en el circuit de salut mental. A més dels nens, nenes i adolescents sense referents familiars, també abasta sol·licitants d'asil i refugiats i dones víctimes de violència. El programa es basa en el treball multidisciplinari dels i de les professionals que l'integren i ofereix suport a entitats del tercer sector i dispositius de l'administració pública que atenen col·lectius d'alta vulnerabilitat social, com l'Ajuntament de Barcelona. Els i les professionals de Vall d’Hebron realitzen sessions de supervisió de casos i formació continuada en competència cultural en salut mental mensuals o trimestrals.
Unicef destaca en particular la col·laboració que el Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron manté amb Superacció, una ONG dedicada als i a les joves migrants que viuen als carrers de Barcelona. Les intervencions inclouen educació, esports, integració social i suport psicològic, a més del reconeixement explícit que el substrat cultural és un factor indispensable en l'abordatge de la salut mental. Per al Dr. Collazos, l'èxit del Programa de Psiquiatria Transcultural de Vall d’Hebron es plasma en els i les joves als quals ha atès en els últims vint anys. L'informe d'Unicef cita el cas d'un jove immigrant marroquí, amb problemes amb les addiccions i sense sostre, que va tenir problemes amb la policia i amb les autoritats migratòries abans de trobar el seu camí. “Costaria distingir un sol cas, el nostre repte és formar aquests joves com a agents comunitaris perquè ens ajudin sobre el terreny, com històricament es va començar a fer amb les malalties transmissibles en el Centre de Salut Internacional i Malalties Transmissibles Drassanes-Vall d'Hebron”, explica el Dr. Collazos. La formació d'agents comunitaris ja s'ha dut a terme en un projecte de Vall d’Hebron en col·laboració amb la Caixa, amb grans resultats.
