Un estudi determina la prevalença d'anomalies de la interfase vitreoretiniana en majors de 45 anys

Un estudi realitzat per 17 hospitals espanyols i coordinat pel Servei d'Oftalmologia de l'Hospital Vall d'Hebron de Barcelona, ha revelat que la prevalença d'anomalies en la interfase vitreoretiniana arriba al 2,7% en població sana major de 45 anys. Per tant, i en tractar-se de patologies sense una simptomatologia associada a les fases inicials, s'aconsella realitzar la detecció mitjançant Tomografia per Coherència Òptica (OCT) en totes les consultes rutinàries o d'avaluació preoperatòria, particularment en pacients d'edat avançada.

L'objectiu de l'estudi era determinar la prevalença d'anomalies de la interfase vitreoretiniana: tracció vitreomacular, membrana epiretinal i forat lamel·lar.

Els subjectes que van participar en aquest estudi eren adults d'ambdós sexes i majors de 45 anys (entre 45 i 90) que acudien a la consulta d'Oftalmologia com a acompanyants d'un pacient. Van participar els Serveis d'Oftalmologia de 17 hospitals espanyols, entre ells l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, centre de referència de l’estudi. Les tasques de seguiment i gestió de l’estudi les va dur a terme la plataforma d'Organització d'Investigació Universitària (ARO per les seves sigles a l'anglès) de Vall d’Hebron Institut de Recerca (VHIR).

Els criteris d'exclusió van ser: malaltia de la retina, uveïtis, antecedents de traumatisme ocular o cirurgia intraocular prèvia (incloent-hi cirurgia de cataractes i injeccions intravítries), miopia severa (> 6 diòptries) i mala transparència dels mitjans oculars.

Es van incloure en l'estudi 2.257 participants (una mostra de 4.490 ulls) amb una edat mitjana de 59,5 anys. El 32,8% eren homes (740) i el 67,2% dones (1.517). Es van sotmetre a un estudi ocular amb Tomografia per Coherència Òptica (OCT) o amb OCT de domini espectral.

Conclusions 

La prevalença de les anomalies de la interfase vitreoretiniana va augmentar significativament amb l'edat, passant del 0,1% en els ulls dels participants de 45 a 55 anys fins al 7,2% en els ulls dels participants majors de 75 anys. En canvi, l'adherència vitreomacular (VMA) va ser més freqüent en els participants més joves.

Es van diagnosticar anomalies de la interfase vitreoretiniana a 61 participants, el que representa una prevalença del 2,7% en el grup de subjectes estudiats. La prevalença va ser major en homes (3,6%) que en dones (2,2%) però les diferències no van ser significatives, comenta el Dr. Miguel A. Zapata, oftalmòleg especialista en Cristal•lí / Vitri-Retina, investigador del Grup de Recerca d’Oftalmologia de Vall d'Hebron Institut de Recerca i primer signant de l'estudi.

La tracció vitreomacular (VMT) es va observar en 14 participants (0,6%), la membrana epiretinal (ERM) en 44 (1,9%), i el forat macular lamel·lar en 3 pacients (0,1%). Cap dels pacients va mostrar forat macular de gruix complet (FTMH).

Els pacients que patien una anomalia de la interfase vitreoretiniana en un ull tenien més probabilitats que altres pacients de tenir VMA, EMR o VMT en l'altre ull.

Les anomalies de la interfase vitreoretiniana no estaven relacionades amb la presència de diabetis o hipertensió.

Anomalies de la interfase vitreoretiniana 

Les anomalies de la interfase vitreoretiniana inclouen la tracció vitreomacular, la membrana epiretinal, el forat macular de gruix complet i el forat macular lamel•lar.

Els pacients amb aquestes condicions podrien ser asimptomàtiques o presentar una disminució de l'agudesa visual o metamorfosia. D'acord amb la classificació del 2013 del Grup Internacional d'Estudi de la Tracció Vitreomacular, l'adhesió vitreomacular no es considera una malaltia sinó un procés d'envelliment propi del cos vitri.