Experts i institucions de referència es reuneixen a Vall d’Hebron per parlar de la relació entre ciutats i equipaments sanitaris

Els dies 16 i 17 de juny, l'auditori de l'Edifici Central del Vall d'Hebron Institut de Recerca (VHIR) ha acollit les jornades ‘Ciutats i equipaments de salut’ en el marc de les Setmanes de l’Arquitectura, que organitza l'Ajuntament de Barcelona i la Fundació Mies van der Rohe del 12 de maig al 28 de juny. Es tracta d’una iniciativa oberta a tothom destinada a reforçar el vincle entre arquitectura i ciutadania. En l’edició d’enguany i per primera vegada, el Campus Vall d’Hebron hi ha tingut una destacada participació.

Al llarg de la història de Barcelona, la construcció, l’ampliació, el trasllat o la remodelació d’un centre hospitalari ha estat sempre un moment clau en la configuració urbana i social de la ciutat. Els hospitals són espais de recerca i de docència, dinamitzadors econòmics i agents de transformació del territori i la seva presència té un impacte que va molt més enllà de l’àmbit sanitari. Per això, aquestes jornades han volgut obrir un espai de diàleg i reflexió entre els diferents actors implicats —arquitectura, urbanisme, salut, recerca i ciutadania— per repensar, col·lectivament, el paper dels hospitals a la ciutat del present i del futur.

La tarda del dilluns, 16 de juny, ha comptat amb diferents xerrades i conferències centrades en la planificació dels equipaments sanitaris a la ciutat de Barcelona i del diàleg entre equipaments sanitaris i ciutat. Els diferents ponents, i en especial Laia Bonet, primera tinenta d'Alcaldia de l'Ajuntament de Barcelona, han elogiat el projecte del Nou Vall d'Hebron. Precisament el Dr. Albert Salazar, gerent de l’Hospital, ha abordat en la seva conferència l’impacte del Nou Vall d’Hebron en la ciutat i la ciutadania.

El Nou Vall d’Hebron mira cap a la ciutat

El Dr. Salazar ha explicat que “el nou Vall d’Hebron ens permetrà obrir-nos encara més al barri, a la comunitat on pertanyem, i disposar d’una nova ordenació urbanística amb més àrees verdes”. Però el Nou Vall d’Hebron no només suposa disposar de noves infraestructures i equipaments, sinó que també implica un canvi de model assistencial, que ha capgirat la manera tradicional d’atendre els pacients i ha organitzat l’assistència per àrees de coneixement i intensitat de cures infermeres. Cada àrea agrupa aquells professionals dels diferents serveis i unitats vinculats a un mateix problema de salut.

Aquesta organització per àrees de coneixement permet centrar l’expertesa i les competències dels professionals en els problemes de salut més prevalents. Això millora tot el procés d’atenció al pacient –abans, durant i després de l’ingrés– ja que totes les decisions i actuacions clíniques es prenen de manera coordinada i consensuada per equips multidisciplinaris especialitzats, i se centren en la persona i la seva patologia.

En aquest sentit, el Dr. Salazar ha detallat que “el nou edifici que es construirà a l’altre costat de la Ronda de Dalt i que disposarà de 56.000 m2, 11 plantes i 4 soterranis, ens ajudarà a canviar el model d’atenció ambulatòria i a ser encara més resolutius. Disposarem de 250 consultes, 100 gabinets, 100 punts d’hospital de dia, espais de diagnòstic per la imatge, farmàcia ambulatòria, extraccions, rehabilitació... i la distribució d’aquests nous espais es farà per problemes de salut i pensant en les necessitats dels pacients”.

Un campus obert i integrat al barri

El dimarts, 17 de juny, les jornades s’han centrat en el paper dels equipaments sanitaris en la configuració de la ciutat i la seva evolució al llarg del temps. A través de ponències i taules rodones, s’han abordat temes com la relació dels hospitals i la ciutat al llarg de la història, l’evolució dels centres d’atenció primària cap a equipaments multifuncionals i l’experiència d’un nou districte de salut i recerca a Oslo.

Una taula rodona sobre els hospitals campus, que ha comptat amb la participació d’Esther Tomàs, directora d’Infraestructures i Tecnologia de Vall d’Hebron; Adrià Comella, director gerent de l’Hospital de Sant Pau; Rocío Cebrián, adjunta a Gerència del Consorci Mar Parc de Salut; Cristina Capdevila, gerent de l’Hospital Universitari Bellvitge; i Ramon Canal, director de l’Oficina Tècnica de l’Hospital Clínic, ha completat el programa.

Esther Tomàs ha destacat que “El Campus Vall d'Hebron es un pol d'atracció econòmica i s'uneix inevitablement a la ciutat com un barri més. Hem de planificar quines sinergies volem amb l'entorn des de diferents perspectives. El nostre pla director està pensat per obrir-nos al barri i, malgrat a vegades no som amables amb l'entorn pel volum d’activitat i soroll que podem generar, el repte és integrar-nos-hi. Volem retornar al veïnat els carrers i la muntanya”.