Intents de suïcidi d'alta letalitat
El suïcidi és una causa de mort freqüent. Cada any moren al voltant d'un milió de persones al món. Al nostre país el suïcidi es va mantenir com la primera causa de mort externa (INE, 2017). S'ha estimat que els intents de suïcidi (IS) són 10 -20 vegades més freqüents que el suïcidi. Dins de l'ampli espectre de la conducta suïcida, estan els IS d'alta letalitat (els més pròxims al suïcidi).
Els intents de suïcidi mèdicament greus (ISMG) o intents de suïcidi (IS) d'alta letalitat, es defineixen per presentar un compromís orgànic greu, independentment de la seva gravetat psiquiàtrica.
Els ISMG, en l'ampli espectre de la conducta suïcida, són els més pròxims al suïcidi consumat, sent dues poblacions superposades amb característiques comunes. A més, els ISMG tenen més risc de morir per suïcidi respecte als intents de suïcidi de baixa letalitat.
Un aspecte important a tenir en compte, és que valorar supervivents d'una conducta suïcida greu, permet obtenir informació directament del supervivent, a diferència dels suïcidis consumats, en els que la valoració es realitza indirectament a través de terceres persones (autòpsia psicològica). El fet de poder valorar persones tan properes al suïcidi, és de gran valor per poder conèixer els mecanismes psicològics d'una conducta suïcida greu i els signes d'alarma, per evitar un suïcidi.
En un percentatge considerable, s'ha objectivat la prevalença de patologia psiquiàtrica, principalment trastorns afectius (Depressió), seguit de Trastorns de personalitat i altres Trastorns relacionats amb el consum de substàncies. També hi ha altres factors de risc de tipus socioambientals i no psiquiàtrics que s'han de valorar: presència d'una patologia mèdica greu/ crònica, limitacions funcionals i la seva adaptació (persones amb alguna discapacitat física o d'edat avançada) i el suport social.
Els símptomes
Una majoria de pacients presenta clínica depressiva que no sempre coincideix amb la presència d'un esdeveniment estressant. Han tingut antecedents d'intents de suïcidi en el passat. I previ al ISMG, han presentat idees de voler morir-se o una ideació suïcida més estructurada.
A qui afecta la malaltia?
Les persones amb un Trastorn psiquiàtric no estabilitzat /no tractat: Trastorns afectius unipolars (Depressió) poden tenir major predisposició de realitzar una conducta suïcida.
El diagnòstic
Davant d'un ISMG s'ha de valorar i tractar la presència d'un trastorn psiquiàtric subjacent.
El tractament habitual
Un cop el pacient s'ha recuperat d'una situació vital de risc, s'ha de fer un abordatge integral centrat en aspectes clínics i socioambientals. En l'àmbit clínic s'ha de valorar la presència d'una patologia psiquiàtrica i tractar. També és important, després de l'alta mèdica, derivar al pacient a la xarxa de salut mental i activar el Codi de Risc Suïcida que permet un seguiment posterior a l'alta hospitalària.
Les proves més habituals
Anamnesi mèdic-psiquiàtrica i avaluació psicològica.
Prevenció
Evitar els mites que mantenen l'estigma social del suïcidi i valorar la presència d'ideació suïcida en persones amb factors de risc clínics i sociodemogràfics.
