Recupera el teu estat de salut

Tractament de l'ictus

Tractament de l'ictus a Vall d'Hebron

L’atenció precoç per neuròlegs experts i l’ingrés en unitats especialitzades redueixen significativament la mortalitat i la dependència a llarg termini de les persones que pateixen un ictus agut. Per això, és fonamental, davant una sospita d’ictus, trucar a l’112 i seguir les pautes indicades per ser atès a l’hospital adequat.

També és important fer constar amb la major exactitud possible el moment d’inici dels símptomes. Si el pacient no pot donar aquesta informació o s’ha despertat amb senyals d'un possible ictus, l’hora d’inici es considerarà la darrera hora que va estar despert i asimptomàtic.

Per centres

Hospital General

On es troba

Hospital de Traumatologia, Rehabilitació i Cremats

On es troba

Serveis transversals

On es troba

Informació destacada

Ictus isquèmic

En el cas de l’ictus isquèmic, la finalitat del tractament és desfer o extraure, en el menor temps possible, el coàgul que està tallant la circulació natural de la sang en el cervell. Per fer-ho, hi ha dues vies d'actuació:

  • Trombòlisis intravenosa. Aquest tractament s’utilitza per la descomposició del coàgul que clou l’artèria intracranial. Disposa d'un temps límit per a la seva administració, i és efectiu en un 40 % dels casos. Quan el fàrmac ha dissolt el coàgul i s’ha destapat l’artèria closa, es diu que s’ha recanalitzat l’artèria.
  • Trombectomia (intervencionisme neurovascular). Es realitza en aquells casos en que el fàrmac no ha resultat efectiu o que no és possible administrar-lo. En aquest cas, s'extrau el coàgul mitjançant un procediment invasiu intraarterial per via femoral.

 

Ictus hemorràgic

En l’ictus hemorràgic, el tractament pretén frenar el sagnat que s’ha produït pel trencament d’un vas i evitar l’augment de grandària de l’hemorràgia. Per això, es realitza una monitorització periòdica del pacient per conèixer el nivell de consciència i el dèficit neurològic. Aquesta és manté almenys durant les primeres 72 hores després de patir un ictus. També s'efectua un control intensiu de la pressió arterial, dels nivells de glicèmia (sucre en sang) i de la febre per prevenir possibles complicacions.

El sagnat cerebral pot causar inflamació del teixit cerebral circumdant (conegut com edema). En aquest cas, és necessari administrar medicaments per vena per reduir-la.  En persones que reben un tractament amb anticoagulants orals o que tenen alteracions de l’hemostàsia (procés que realitza el organisme per frenar l’hemorràgia sanguínia), s'ha de corregir el més ràpid possible.

En els casos més greus, els especialistes poden recomanar una cirurgia per drenar l'hemorràgia. La decisió sobre el tractament quirúrgic és pren en funció de factors com la localització i grandària de l’hemorràgia, l’edat i els antecedents del pacient. És tracta d'una decisió difícil donat que no sempre és possible accedir sense produir danys en altres zones del cervell. 

 

Rehabilitació

El propòsit de la neurorehabilitació és recobrar les funcions neurològiques perdudes o disminuïdes com a conseqüència d'un ictus. Existeixen, però, fases de recuperació:

  • En els tres primers mesos és quan es produeix un major grau de recuperació neurològica.
  • En els sis primers té lloc la recuperació funcional.
  • Aproximadament a l'any es produeix l'adaptació a la discapacitat i la reintegració en la comunitat.
  • Fins als dos anys, el llenguatge i l'equilibri poden seguir millorant.

D'aquesta manera, l'equip interdisciplinari que intervé al llarg de les diferents etapes treballa perquè el pacient tingui la màxima independència i adaptació al seu entorn.  Per complir aquests objectius, és convenient iniciar la recuperació tan aviat com sigui possible i, des de fases inicials, comptar amb la participació del pacient i els seus cuidadors. 

Cal esmentar que, per naturalesa, existeix l'anomenada “recuperació espontània”: és quan el cervell té la capacitat per recuperar-se dels danys que ha patit per si mateix. Aquesta recuperació, però, pot donar-se en una direcció incorrecta o no ser suficient per reduir les seqüeles. Per això és recomanable seguir sempre les indicacions dels especialistes.

 

Equip interdisciplinari

Un equip interdisciplinari s’ocupa de la recuperació d’un pacient que ha patit un ictus. Cada un dels professionals intervé segons l’evolució de la malaltia i les necessitats que es deriven en cada moment:

  • La neuropsicologia participa quan apareixen canvis de conducta o comportament arrel del dany que s'ha produït al cervell. També pot haver-hi afectació a la memòria, al llenguatge (comprensió i expressió), a l’atenció i concentració, a la velocitat amb la que el cervell processa la informació, al reconeixement visual, a la programació dels actes motors, a alteracions de l’estat d’ànim, etc.
  • La fisioteràpia està adreçada a persones que, després de patir un ictus, presenten dèficits motors com ara al caminar, equilibri, pèrdua de força i to muscular, entre d’altres.
  • En el cas d'un pacient amb discapacitat, la teràpia ocupacional té per objectiu ajudar al malalt a desenvolupar les seves tasques diàries de forma autònoma (vestir-se, alimentar-se, manipular diners, entre d'altres) i suport per adaptar-se a l’entorn, que a vegades comporta un reacondicionament de la llar i facilitar utensilis per realitzar activitats diàries sense assistència d’una altra persona o que aquesta sigui mínima.
  • En casos que es detecten problemes amb el llenguatge i les capacitats comunicatives, és necessària la logopèdia. Aquests obstacles es poden manifestar com incapacitat d’emetre o entendre el que la persona diu, presentant un llenguatge incoherent (afàsia); per la dificultat d’articular paraules (disàrtria) o per la impossibilitat de parlar. També es tracten els problemes relacionats amb la disfàgia (incapacitat de tragar), que pot comportar canvis en la dieta, incorporar tècniques d'alimentació segura (per evitar desnutrició, deshidratació o que el menjar passi al pulmó) o, en els casos més greus, haver d'utilitzar una sonda per l'alimentació.
  • L'assistència social té per finalitat aconseguir la màxima integració social del pacient, orientant i proporcionant recolzament professional en els aspectes socials i familiars de les persones afectades. Ofereixen informació sobre prestacions, accés i utilització dels recursos sanitaris i socials existents, i els gestionen. 

En el procés de rehabilitació també hi intervenen altres professionals com ara metges, infermeres o tècnics ortopèdics.

 

 

Autoria:

Estela Sanjuan
Infermera de recerca. Coordinadora d'investigació i assaigs clínics del Grup de Recerca d'Ictus de Vall d'Hebron Institut de Recerca.

 
Professionals relacionats
Dr. Antonio
Roman Broto
Director Assistencial
Direcció Assistencial
Investigador
Pneumologia
Dra. Soledad
Romea Lecumberri
Directora de Processos, Qualitat i Innovació
Direcció Assistencial
Dr. José Manuel
Domínguez González
Coordinador Quirúrgic
Direcció Assistencial
Dra. Judith
Sanchez Raya
Cap de Servei
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Laura
Yague Velasco
Supervisora d'Infermeria
Medicina Física i Rehabilitació
Sra. Pilar
Giron Espot
Supervisora d'Infermeria
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Sr. Alex
Ginés Puertas
Responsable/Coordinador
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Mar
Meléndez Plumed
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Maria Pilar
Lusilla Palacios
Dra. Alba
Gómez Garrido
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Susana
Rodriguez Gonzalez
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dr. Ramon
Arroyo Aljaro
Metge/ssa
Medicina Física i Rehabilitació
Dra. Estela
Sanjuan Menendez
Infermer/a
Ictus i Hemodinàmica Cerebral
Investigador
Biologia Vascular i Metabolisme (VAM), Malalties Neurovasculars
  
Descobreix més