Informa't de les malalties en què som especialistes

Pneumònia

Pneumònia Vall d'Hebron.png

La pneumònia és una infecció del teixit pulmonar.

Segons la seva extensió en l’aparell respiratori distingim diferents tipus de pneumònia:

  • Lobar si afecta un lòbul pulmonar.
  • Segmentària si afecta un únic segment.
  • Broncopneumònia si l’afectació és en forma de focus dispersos.
  • Intersticial si el patró és més difús entorn de tot el parènquima pulmonar.

Pot ser produïda per molts microorganismes diferents encara que els més freqüents són S. pneumoniae (pneumococ) i Mycoplasma.

Altres microorganismes que també poden causar pneumònia són HemophilusKlebsiellaStaphylococcus aureusLegionella pneumophilaChlamydia pneumoniae i alguns virus.

Informació destacada

 

Els símptomes

Es caracteritzen per febre alta, tos, amb expectoració o sense, i molts cops provoca dolor al tòrax, que pot augmentar amb els moviments respiratoris. De vegades l’expectoració té aspecte marronós o rovellat, situació que orienta cap a una pneumònia d’origen pneumocòccic.

La denominada pneumònia atípica, causada per Mycoplasma o Chlamydia entre d’altres, sovint es caracteritza per presentar febre amb poca simptomatologia respiratòria.

 

A qui afecta la malaltia?

La pneumònia és una malaltia molt freqüent (350.000 casos/any a Espanya) i és una causa significativa de mortalitat en la població general. Pot afectar tots els grups d’edat.

En la persona prèviament sana constitueix una malaltia de gravetat lleu o moderada, susceptible fins i tot de tractament domiciliari o ambulatori, però en pacients amb patologia prèvia (immunodeprimits, insuficiència cardíaca, insuficiència respiratòria prèvia, etc.) és generalment greu. L’ús apropiat d’antibiòtics, juntament algunes vegades amb mesures de suport respiratori (oxigenoteràpia o fins i tot intubació), contribueixen significativament a millorar les possibilitats de curació en els casos més greus.

 

El diagnòstic

Es fa partint de la història clínica del pacient (edat, patologia prèvia, temps d’evolució i tipus dels símptomes), auscultació, radiografia de tòrax i pràctica de cultius de sang i esput per identificar l’organisme causant.

També poden detectar-se antígens a l’orina per a pneumococ i Legionella.

 

El tractament habitual

El tractament és antibiòtic, basat en una estimació clínica de la possibilitat de tractar-se d’un o d’un altre germen (moltes vegades s’inicia immediatament el tractament sense conèixer l’organisme causant), per posteriorment mantenir-lo o modificar-lo d’acord amb els cultius i l’evolució del pacient.

El criteri de fer un tractament hospitalari o ambulatori depèn de l’estimació de les circumstàncies de risc que es puguin presentar (edat avançada, patologia prèvia, afectació de la funció respiratòria).

En un pacient prèviament sa el tractament pot ser ambulatori.

 

Les proves més habituals

Radiografia de tòrax, cultius de sang i d’esput o secrecions respiratòries i determinació d’antígens a l’orina.

 

 

 

 

 

Per centres

Hospital General

On es troba
     
Professionals relacionats
Dr. Ricard
Ferrer Roca
Cap de Servei
Medicina Intensiva
Dr. Jaume Joan
Ferrer Sancho
Cap de Servei
Pneumologia
Sra. Ana Elena
Ruiz Alcaraz
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Sra. Carmen
Ferrer Barbera
Supervisora d'Infermeria
Malalties Infeccioses
Sra. Julia
Salvador Lodosa
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Dr. Maria Luiza
De Souza Galvão
Coordinador Mèdic
Pneumologia
Dr. Jordi
Riera del Brío
Metge
Medicina Intensiva
Investigador Principal
Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació
Dr. Juan Carlos
Ruiz Rodríguez
Metge
Medicina Intensiva
Investigador Principal
Shock, Disfunció Orgànica i Ressuscitació
Dr. Israel
Molina Romero
Metge
Malalties Infeccioses
Investigador Principal
Dr. Pau
Bosch Nicolau
Dr. Adrián
Sánchez Montalvá
Dr. Fernando
Salvador Vélez
Dr. Álvaro
García Del Campo
Metge
Medicina Intensiva