Informa't de les malalties en què som especialistes

Menopausa

Menopausa

La majoria de les dones entren a la menopausa amb una certa por. A les societats occidentals aquesta etapa no és ben rebuda tot i que, amb l’augment de l’esperança de vida, una dona viurà al voltant de la tercera part de la seva vida després de la menopausa. La informació i el coneixement són claus per viure-la amb plenitud. En contraposició a la inquietud amb què les dones occidentals viuen la menopausa, les dones d’altres societats en aquesta edat mereixen un gran reconeixement social. De fet, a tot el món, les dades indiquen que la majoria de les dones aconsegueixen el seu èxit social o professional més gran en aquest moment de la seva vida.

Informació destacada

Què és la menopausa 

La menopausa és:

  • El cessament definitiu de la funció ovàrica, és a dir, un dèficit sobtat d’estrògens.
  • Una etapa més en la vida de qualsevol dona.
  • L’origen de certs canvis i d’alguns trastorns.
  • Les dones informades i amb hàbits saludables gaudiran d’una millor qualitat de vida durant aquesta etapa.
  • La menopausa no és:
  • Una malaltia.
  • No significa vellesa, ni pèrdua de feminitat.
  • No totes les dones pateixen els mateixos símptomes ni amb la mateixa intensitat. Un 15 % de les dones no pateix cap molèstia.

 

Com, quan i per què es produeix la menopausa?

La menopausa és el final de l’etapa fèrtil, la conseqüència de l’envelliment natural dels ovaris i del cessament de la seva funció reproductora i hormonal. En aquest procés de pèrdua de la fertilitat es produeixen alguns trastorns hormonals que afecten el funcionament del cos. 

A més de la menopausa natural, que acabem de descriure, també es pot donar la menopausa induïda, causada per l’extirpació dels ovaris, per un tractament de quimioteràpia o radioteràpia, malalties autoimmunes o bé per un funcionament anormal dels ovaris.

La menopausa es considera precoç si es produeix abans dels 40 anys, i tardana si es produeix després dels 57 anys.

 

Símptomes a curt termini

La manca d’estrògens a curt termini pot provocar:

1. Sufocacions i suors: la manca d’estrògens fa que la temperatura corporal augmenti quasi 1 grau. Generalment, la sufocació, també anomenada fogot, s’inicia al tòrax, puja fins al cap i es distribueix per tot el cos. Quan ja s’ha produït, el cos inicia una tornada a la normalitat i per fer-ho es produeix la suor, que és un mecanisme per disminuir la temperatura del cos. Les suors poden ser tant o més molestes que les sufocacions. Entre un 60 % i un 80 % de les dones les pateixen. 
2. La freqüència de les sufocacions pot anar des d’un cop al dia fins a una cada mitja hora. Normalment, es tracta d’episodis nocturns. La seva durada sol ser d’entre 3 i 6 minuts. Aquesta situació es manté entre sis mesos i dos o tres anys de mitjana. Entre un 15 % i un 20 % d’aquestes dones, però, les tenen tota la vida.
3. Vertigen: identificat com a mareigs i sensació d’inestabilitat.
4. Parestèsia: és una sensació de formigueig i adormiment de les extremitats. 
5. Símptomes psicològics: es solen associar a les sufocacions o fogots. Les alteracions que es produeixen en la dona durant el climateri –que comprèn els períodes de premenopausa i menopausa i té una durada d’entre 5 i 15 anys– són conseqüència, d’una banda, de canvis endocrins i metabòlics, i de l’altra, de les característiques psicològiques personals i de factors socials. Els símptomes són:

  • Nerviosisme
  • Ansietat
  • Tendència a la depressió
  • Disminució de la capacitat de concentració

 

Símptomes a mitjà termini 

Es produeixen entre els 5 i 10 anys d’iniciar-se la menopausa. 

1. Alteracions urinàries o síndrome urogenital 

  • Atròfia urogenital: la manca d’estrògens produeix una disminució de la lubrificació de la vagina i la disminució dels plecs vaginals per la pèrdua de col·lagen.
  • Incontinència urinària: és un trastorn que sol afectar les dones postmenopàusiques, però no sempre està lligat al dèficit d’estrògens. Constitueix un problema higiènic, social i psicològic.

Els símptomes són: 

  • Incontinència urinària
  • Urgència miccional 
  • Incontinència mixta (combinació de les dues anteriors).
  • Infeccions d’orina

En l’actualitat el tractament de base és la fisioteràpia, basada a millorar la musculatura del sòl pelvià. El tractament amb estrògens locals millora el trofisme de les mucoses i pot ajudar a disminuir i millorar la simptomatologia.

2. Alteracions a la pell

La pell també pateix alteracions causades pel dèficit d’estrògens, al qual s’afegeixen altres factors propis de l’edat o externs, com ara l’exposició solar.
El pas del temps provoca una disminució del col·lagen i del gruix de la pell i això provoca laxitud, arrugues i pèrdua d’elasticitat i sensibilitat.

3. La sexualitat durant la menopausa

L’arribada de la menopausa no comporta el final de la sexualitat. La percepció contrària és equivocada i depèn més de factors socioculturals que dels pròpiament hormonals. 

Comporta certs canvis i pot provocar alguns trastorns, però no vol dir pèrdua de feminitat:

  • La disminució de la lubricació de vegades pot provocar molèsties durant el coit.
  • L’excitació sexual pot ser més lenta i menys intensa.
  • Ingerir fàrmacs, i també patir algunes malalties cròniques, pot reduir l’impuls sexual.
  • Determinat tipus d’intervencions quirúrgiques i els tractaments associats a aquestes poden fer pensar a les dones que han perdut el seu atractiu.
  • Els trastorns psicològics propis de la menopausa també afecten la resposta sexual.
  • Els actuals cànons de bellesa són una pressió per a les dones menopàusiques. Davant l’augment de l’esperança de vida a la nostra societat, les dones menopàusiques tenen un terç de la seva vida al davant. Un repte que cal afrontar i un mite que s’ha de trencar.

 

Símptomes a llarg termini  

Es produeixen a partir dels 10 anys d’iniciar-se la menopausa.

La manca d’estrògens a llarg termini pot provocar:

Osteoporosi

  • És una pèrdua progressiva de calci als ossos. Els estrògens contribueixen a la regeneració dels ossos. La manca d’estrògens fa que els ossos no es regenerin correctament i el resultat és que durant els primers anys les dones poden perdre entre un 2 % i un 3 % anual, és a dir, en 10 anys es pot arribar a perdre un 25 % de la massa òssia total.
  • Afecta més del 40 % de les dones menopàusiques i comporta un risc augmentat de patir fractures.

Malalties cardiovasculars

Durant l’etapa reproductiva, les dones viuen més protegides que els homes davant les malalties cardiovasculars gràcies a l’acció dels estrògens sobre el cor.

  • La manca d’estrògens pot comportar un augment del risc de patir malalties cardiovasculars.
  • El seu dèficit incrementa la possibilitat de trombosis coronàries a causa del canvi en el metabolisme lipídic, que afecta la coagulació i la fibrinòlisi.
  • També afecta el canvi de pes que les dones experimenten durant aquesta fase hormonal, ja que una part important de greix s’acumula a la zona abdominal.

Amb la manca d’estrògens durant la menopausa, les dones s’incorporen al grup de risc de les malalties cardiovasculars. Els factors de risc de malaltia cardiovascular identificats en les dones són:

  • Edat: més de 55 anys
  • Antecedents familiars
  • Obesitat
  • Tabaquisme
  • Diabetis
  • Hipertensió
  • Hipercolesterolèmia
  • Estrès
  • Hipoestrogenisme

 

El diagnòstic

La menopausa per definició és un any sense regla. A part d’això, el diagnòstic serà clínic per tota la simptomatologia que ja s’ha explicat en l’apartat anterior i també per les troballes a les anàlisis generals amb un augment de les xifres del colesterol, però el més important és l’apartat hormonal, amb un augment important de les gonadotrofines i en especial l'FSH (fol·licle estimulant) superior a 40 Ui/l i a un dèficit d' estrògens amb valors <18 pg/ml.

 

Prevenir per cuidar-se durant la menopausa 

Durant la menopausa, haurem de reforçar els hàbits saludables.

  • Dieta correcta: variada, rica en calci i equilibrada en proteïnes, sodi, fòsfor… que limiti el consum de cafè, alcohol, greixos i hidrats de carboni.
  • Prendre el sol uns 15 minuts al dia: els raigs ultraviolats transformen el dihidrocolesterol en vitamina D, que afavoreix l’absorció a l’intestí del calci ingerit en la dieta.
  • Exercici físic moderat: la inactivitat física redueix la formació de massa òssia. Si les dones practiquen algun exercici adequat per a la seva edat i el seu estat general, aconseguiran un equilibri millor entre formació i resorció òssies.
  • Suprimir el tabac: el tabac contribueix a la pèrdua de massa òssia. 

 

Tipus de tractaments

La menopausa NO s’ha de tractar, però SÍ que hi ha tractaments per a reduir-ne alguns símptomes i millorar la qualitat de vida de les dones afectades.

Els fitoestrògens:

  • Què són? Són derivats de plantes biològicament actives, estan en molts aliments, com ara els llegums, les hortalisses i els cereals, i inclouen diferents derivats químics (lignans, isoflavones i cumestans).
  • Quins beneficis aporten? Ajuden a pal·liar els símptomes climatèrics i, entre aquests, la pèrdua de massa òssia. Tenen importants efectes antioxidants, antivírics i antiinflamatoris. Les dietes no solen contenir prou quantitat de fitoestrògens, de manera que s’han d’administrar en suplements.

Tractament hormonal:

El dèficit d’estrògens és la causa de les alteracions que algunes dones pateixen. El tractament hormonal (TH) consisteix a subministrar-los un suplement d’aquestes hormones. Amb el TH es recuperen els nivells mínims hormonals que permeten conservar, en el grup de dones amb símptomes severs, una bona qualitat de vida. 

El consens mèdic també alerta d’alguns riscos:

  • No totes les dones poden rebre tractaments de TH.
  • La prescripció de la dosi ha de ser la menor possible.
  • La durada del tractament ha de ser limitada i mai superior a 5 anys (llevat dels casos de menopausa precoç), ja que pot augmentar el risc relatiu de patir càncer de mama.

Per centres

Hospital Infantil i Hospital de la Dona

On es troba
     
Descobreix més
Professionals relacionats
Dra. M. Elena
Carreras Moratonas
Cap de Servei
Obstetrícia
Investigadora Principal
Medicina Materna i Fetal
Dra. Anna
Suy Franch
Cap de Secció
Obstetrícia
Investigador Principal
Medicina Materna i Fetal
Dr. Antonio
Gil Moreno
Cap de Servei
Ginecologia
Recerca Biomèdica en Ginecologia
Dra. Silvia
Arévalo Martínez
Cap de Secció
Obstetrícia
Dr. Julio
Herrero García
Cap de Secció
Obstetrícia
Dr. Melchor
Carbonell Socias
Metge
Obstetrícia
Dra. María Teresa
Avilés García
Metge/ssa
Obstetrícia
Dr. Pablo
García Manau
Metge/ssa
Obstetrícia
Dr. Manuel
Casellas Caro
Metge/ssa
Obstetrícia
Investigador Principal
Obstetrícia, Pediatria i Genètica, Medicina Materna i Fetal
Obstetrícia
Dra. Maria
Goya Canino
Metge/ssa
Obstetrícia
Investigador Principal
Medicina Materna i Fetal
Dra. Erika
Bonacina
Metge/ssa
Obstetrícia
Dr. Francesc
Baro Marine
Metge
Obstetrícia
Dr. Manel
Mendoza
Metge/ssa
Obstetrícia
Investigador
Medicina Materna i Fetal