Malaltia de Chagas
Informació destacada
Com actua la malaltia de Chagas?
La malaltia de Chagas és endèmica de l’Amèrica Llatina i és un repte per la salut global, arran dels moviments migratoris des de països de la regió. Principalment, la transmissió de la picada de la xinxa es dóna a Bolívia, on hi ha el nombre més elevat de casos. A més, també hi ha contagis al nord-oest de l’Argentina, al Perú, al Paraguai, a l’Equador, a Nicaragua i al sud de Mèxic. Fora d’aquestes àrees, la via de transmissió més freqüent és la de mare a fill.
Els símptomes
La majoria de pacients amb malaltia de Chagas són asimptomàtics, és a dir, que no presenten símptomes, cosa que en dificulta la detecció. La malaltia es desenvolupa en dues fases:
- Aguda: no es hi ha símptomes i això fa que passi inadvertida o es confongui amb altres patologies. La malaltia aguda, després d’un període d’incubació de 7 a 10 dies, simula un quadre gripal, motiu pel qual, normalment passa desapercebuda.
- Crònica: en el 30-40 % dels casos la malaltia produeix complicacions cardíaques i/o digestives que poden ser greus i, per tant, requerir tractaments específics.
A qui afecta la malaltia de Chagas?
Aquesta malaltia afecta entre sis i set milions de persones, però s’estima que al voltant de 60 milions estan en risc d’infecció. A Catalunya n’hi ha uns 11.000 casos.
El diagnòstic
- Diagnòstic de la malaltia en fase aguda (principalment en nadons): es fa la detecció del paràsit a la sang. Per això, es fan servir tècniques microscòpiques o moleculars (PCR).
- Diagnòstic de la malaltia en fase crònica (quan ha estat adquirida en la infància): es detecten els anticossos en el sèrum. En aquesta fase de la malaltia les tècniques moleculars funcionen en els casos de reactivació de la patologia o com a marcador de fracàs del tractament específic.
El tractament habitual
Actualment, hi ha dos fàrmacs que serveixen per tractar la malaltia de Chagas: Benznidazol i Nifurtimox. En el cas que es desenvolupi una malaltia cardíaca i/o digestiva es necessitarà un tractament específic per a aquestes complicacions.
La prevenció
En el cas de Catalunya hi ha el “Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus nadons” des del 2011. Amb aquest protocol es detecten els possibles casos congènits i al mateix temps es cribren activament les donacions de sang i d’òrgans entre els donants.