Malaltia de Chagas

La Malaltia de Chagas és una infecció que produeix el paràsit “Trypanosma cruzi”, que es transmet per la picada d’un vector (xinxa). Altres vies per la qual es pot transmetre és a través de la mare al seu fill (transmissió vertical), per transfusió de sang, per trasplantament d’òrgans de donants infectats o per ingesta d’aliments contaminats amb el paràsit. De moment, s’ha aconseguit reduir el nombre de casos nous mitjançant polítiques per eliminar el vector als països endèmics, així com protocols de cribratge de donants de sang, d’òrgans i a les dones embarassades. Els reptes de futur per curar la patologia són mantenir i augmentar aquestes mesures, a més de desenvolupar nous marcadors d’evolució i resposta al tractament de pacients en fase crònica i de fàrmacs nous per atendre la malaltia.

Informació destacada

Com actua la malaltia de Chagas?

La malaltia de Chagas és endèmica de l’Amèrica Llatina i és un repte per la salut global, arran dels moviments migratoris des de països de la regió. Principalment, la transmissió de la picada de la xinxa es dóna a Bolívia, on hi ha el nombre més elevat de casos. A més, també hi ha contagis al nord-oest de l’Argentina, al Perú, al Paraguai, a l’Equador, a Nicaragua i al sud de Mèxic. Fora d’aquestes àrees, la via de transmissió més freqüent és la de mare a fill.

Els símptomes

La majoria de pacients amb malaltia de Chagas són asimptomàtics, és a dir, que no presenten símptomes, cosa que en dificulta la detecció. La malaltia es desenvolupa en dues fases:

Aguda: no es hi ha símptomes i això fa que passi inadvertida o es confongui amb altres patologies. La malaltia aguda, després d’un període d’incubació de 7 a 10 dies, simula un quadre gripal, motiu pel qual, normalment passa desapercebuda.
Crònica: en el 30-40 % dels casos la malaltia produeix complicacions cardíaques i/o digestives que poden ser greus i, per tant, requerir tractaments específics.

A qui afecta la malaltia de Chagas?

Aquesta malaltia afecta entre sis i set milions de persones, però s’estima que al voltant de 60 milions estan en risc d’infecció. A Catalunya n’hi ha uns 11.000 casos.

El diagnòstic

Diagnòstic de la malaltia en fase aguda (principalment en nadons): es fa la detecció del paràsit a la sang. Per això, es fan servir tècniques microscòpiques o moleculars (PCR).
Diagnòstic de la malaltia en fase crònica (quan ha estat adquirida en la infància): es detecten els anticossos en el sèrum. En aquesta fase de la malaltia les tècniques moleculars funcionen en els casos de reactivació de la patologia o com a marcador de fracàs del tractament específic.

El tractament habitual

Actualment, hi ha dos fàrmacs que serveixen per tractar la malaltia de Chagas: Benznidazol i Nifurtimox. En el cas que es desenvolupi una malaltia cardíaca i/o digestiva es necessitarà un tractament específic per a aquestes complicacions.

La prevenció

En el cas de Catalunya hi ha el “Protocol de cribratge i diagnòstic de malaltia de Chagas en dones embarassades llatinoamericanes i en els seus nadons” des del 2011. Amb aquest protocol es detecten els possibles casos congènits i al mateix temps es cribren activament les donacions de sang i d’òrgans entre els donants.