Informa't de les malalties en què som especialistes

Lupus

Lupus a Vall d'Hebron

El lupus  és una malaltia crònica immunològica que es caracteritza per la producció d’anticossos. Afecta principalment dones en edat fèrtil, evoluciona a brots i pot afectar qualsevol òrgan.

Es caracteritza per la producció d’immunocomplexos que es dipositen a qualsevol òrgan i en produeixen la inflamació i, en alguns casos, fins i tot, el danyen. La causa és desconeguda, però se sap que és multifactorial. En la seva aparició hi participen factors genètics, ambientals i hormonals.

Això comporta una alteració en l’apoptosi que implica l’aparició de nous antígens i l’activació tant del sistema innat com de l’adaptatiu, que són els responsables de la producció d’autoanticossos.

Informació destacada

Els símptomes

Els símptomes més freqüents són el dolor articular o l’artritis (85-90 %) i les lesions cutànies (70 %), però pot afectar qualsevol òrgan.

El lupus pot afectar diferents parts del cos:

  • sistema cardiovascular, amb pleuritis i/o pericarditis
  • sistema hematològic, amb leucopènia/limfopènia i plaquetopènia
  • ronyó, en forma de glomerulonefritis, que afecta el 40 % dels pacients i que amb les manifestacions cerebrals són les més greus i de pitjor pronòstic

 

A qui afecta el lupus?

El lupus afecta principalment les dones amb una proporció de 9:1 en l’edat fèrtil, encara que també pot aparèixer durant la infància i en edat avançada.

La prevalença és de 10/10.000 habitants en la raça caucàsica però, més prevalent i greu, en pacients afroamericans i hispans.

Amb la millora del tractament en països desenvolupats, la supervivència és superior al 90% després de 20 anys d’evolució, tot i que l’afectació renal i del sistema nerviós central empitjoren la morbiditat i mortalitat.

 

El diagnòstic 

Es basa en una alta sospita clínica a partir de les manifestacions descrites i les dades del laboratori que evidencien la presència dels anticossos antinuclears i dels anti-DNA, que són els específics de la malaltia. Per diagnosticar-la es fan servir els criteris del Col·legi Americà de Reumatologia. Si el pacient compleix 4 dels 11 criteris, es classifica com a lupus eritematós sistèmic. 

 

El tractament habitual

El tractament varia segons cada cas concret. En general s’utilitzen fàrmacs antiinflamatoris, cortisona i antimalàrics. També es poden fer servir immunosupressors en casos greus (Imurel®, metotrexat i micofenolat, per exemple), o per evitar els brots, les seqüeles i així reduir els corticoides. En els últims 50 anys només el belimumab o anti-BLys ha estat aprovat per al tractament del lupus.

 

La prevenció

Malauradament, no hi ha cap tractament preventiu per al lupus. El més important per evitar danys és fer un diagnòstic precoç i tractar la malaltia adequadament per persones expertes.

Una bona educació dels malalts en el moment del diagnòstic és fonamental  per prevenir complicacions futures i el seguiment del tractament.

Per centres

General Hospital

On es troba
  
Consells de salut relacionats
  
Professionals relacionats
Sra. Julia
Salvador Lodosa
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Sra. Ana Elena
Ruiz Alcaraz
Supervisora d'Infermeria
Medicina Interna
Dra. Josefina
Cortés Hernández
Malalties Sistèmiques
Metge
Medicina Interna
Dr. Josep
Pardos
 
Notícies i activitats